La fundació Arrels ha informat aquest matí que el nombre de persones que dormen al carrer a Barcelona és un mínim de 1.384, un 12% més que fa un any i la xifra més elevada detectada fins ara. El recompte realitzat la nit del dia 13 passat als 73 barris de la ciutat confirma aquesta xifra, que, segons Arrels, "posa sobre la taula la necessitat de polítiques de prevenció i de recursos que mirin a llarg termini i ofereixin alternatives d'allotjament estable".

Arrels matisa que "el resultat del recompte és una xifra de mínims", ja que "una part important dels homes i dones es refugien a tendes de campanya i no hem pogut saber si hi havia més d'un ciutadà a dins".  A tots els barris que van recórrer més de 500 voluntaris es van detectar persones pernoctant a la intempèrie. Els districtes amb més sense sostre són els de Ciutat Vella (339) i l'Eixample (302), que aglutinen el 46% del total, seguits de Sants-Montjuïc (209) i Sant Martí (198). Arrels també destaca que a zones allunyades del centre, com Sarrià-Sant Gervasi (78), Gràcia (57) i Sant Andreu (49) s'ha detectat un augment de sensellarisme. Des d'Arrels necessiten que els 75 ciutadans que dimecres a la nit de la setmana passada dormien al centre nocturn de l'ajuntament cal considerar-les també sense llar, ja que d'aquí a pocs dies tornaran al carrer. 

Una vegada, no fa gaire, vaig tenir un somni, un somni que sabia que no podia complir, però que en va esperava que algú el pogués dur a terme. Lamento contradir al Poeta. i és que, tot està per fer, però no tot és possible. Somiar és gratis, diuen, i és ben cert, però per complir els somnis el primer que falta solen ser els diners, i el somni del que vull parlar en necessita inicialment molts. Ah!, recordar només que les utopies d'ahir, són la realitat d'avui i el desencís de demà. .

"Quan era un nin, al meu poble del Pla de Mallorca, una monja agustina em va ensenyar uns versos entranyables de Maria Antònia Salvà referits a l’estiu. Aquells versos cantaven la vida tranquil·la i el bon temps: sense plecs, ni escola, ni cap de les quotidianes obligacions de l’hivern. Eren, aquells dies venturosos, dies de córrer per foravila, d’encalçar els ocells i disputar-los la dolçor madura de les primeres figues. Al·lots i ocells corríem pels figuerals i mai no vaig saber qui tenia més ales". -  Gabriel Janer Manila, «L’estiu».       

Una vegada un home va tenir un somni que va tenir somiant, no en estat de vigília. L'home va somiar que fora vila, en una nau abandonada, una senyora nau de cinc plantes envoltada de terreny, acollia a unes dues-centes persones sense sostre, la nau es podia condicionar perfectament com una residència, amb totes les comoditats, i la gent acollida podria col·laborar treballant la terra que molta n'hi havia o fent feines variades de manteniment, dins o fora de la nau on abans s'hi rentàven pantalons i si tenyia roba. Hi hauria espai de sobres per tenir bestiar, vaques, gallines, conills... La nau vindria a ser una colònia, un petit poble, petit i alhora global, gairebé autosuficient on tindria cabuda tothom, fos de la raça color o creença que fos. No cal ampliar més explicacions, crec que la idea, ja s'ha entès. Si!, ja sé que és un somni, un somni que fins i tot seria realitzable per una persona jove i amb possibilitats, però han passat molts anys des que l'home va tenir el somni, i en aixó s'ha quedat o és a punt de quedar-se, en un somni irrealitzat com tants altres.
Un somni que les autoritats municipals de torn, si podrien dur a terme, no exactament d'aquesta manera, però d'una similar, però és queden amb el gest impúdic del 'volem acollir' molt bonic però fals, i és que els pobres, els migrants no donen vots i si massa mals de cap a la nostra administració, encara que sigui d'esquerres, Bé, no de dretes, que és més creïble.
Però aquest mateix home va tenir un altre somni, i aquest si que es va complir, no exactament com ell havia somiat, però sí en la seva essència. Com deia el poeta: tot està per fer i tot és possible... Som-hi. Però com deia abans, no tot és possible i si llegiu els comentaris que alguns em vàreu deixar veureu que no estàveu massa d'acord amb mi, lo qual comprenc però no entenc, ho sento, pero segueixo pensant que és una bona idea que algú hauria de dur a terme; de fet, es tractaria d'organitzar els que ja hi ha en forma d'assentaments improvisats.