Alumnes de la secundària Vandegrift a Leander, Texas llegeixen I: L'últim home, una aclamada novel·la gràfica del guionista Brian K. Vaughan i la dibuixant Pia Guerra. La trama gira al voltant d'una misteriosa plaga d'origen desconegut que acaba amb la vida de tots els éssers que tinguin cromosoma Y. Les úniques excepcions són el protagonista, Yorick Brown, un jove novaiorquès aprenent d'escapista, i la seva mascota, un mico caputxí anomenat Ampersand. La reeixida sèrie de llibres de Vaughan va rebre tres premis Eisner i el 2021 va ser adaptada a una sèrie de televisió per a la plataforma Hulu, de Disney. Però a l'estat de Texas, el llibre va ser prohibit i retirat dels prestatges de les escoles. L'única oportunitat que els estudiants tenen per llegir-ho és de manera clandestina, a través del Club de Llibres Prohibits. “Ara mateix tenim uns 30 membres”, comenta Ella Scott, de 17 anys, una de les fundadores del club, a La Vanguardia. Fa dos anys, Ella i la seva amiga Alyssa van començar a notar que hi havia molts llibres que desapareixien dels prestatges de la biblioteca de la seva escola. "Alguns eren clàssics, però sobretot faltaven moltes de les publicacions noves que tracten temes com la identitat de gènere, discriminació racial, abusos polítics o amb personatges del col·lectiu LGTBIQ+". Altres eren distòpies com la de Vaughan o la d'Alan Moore a V de vendetta. El cas de la secundària Vandegrift a Texas no és aïllat. Durant l'actual curs escolar, a les aules i biblioteques de les escoles públiques dels Estats Units s'han prohibit 1.557 llibres.
"En els darrers dos anys hi ha hagut un atac sense precedents a la llibertat d'expressió a l'educació pública", explica Sabrina Baeta, consultora del programa Llibertat per llegir, de l'organització sense ànim de lucre PEN America, creada per protegir la llibertat de expressió als Estats Units. “Això està passant i els estudiants han començat a organitzar-se per contraatacar”. En el seu darrer informe, PEN America va detectar 5.894 intents de censura que van provocar que gairebé 3.000 títols siguin retirats de les escoles públiques a més de 41 estats. Encapçalen la llista els llibres Gender Queer, una autobiografia de Maia Kobabe sobre el significat de ser no binari i asexual, i Ojos azules, de la guanyadora del premi Pullitzer i el Nobel de literatura, Toni Morrison. La novel·la de Morrison narra la història de Pecola, una adolescent afroamericana que viu a Ohio al començament de la segona guerra mundial i sent que l'única solució als problemes és tenir ulls blaus, l'estereotip de la bellesa blanca. Tant Morrison com Kobabe, juntament amb altres autors, han estat marcats amb “La letra escarlata”, la qual cosa significa que les seves publicacions són “perilloses” i les escoles haurien de reconsiderar tenir-les als prestatges.
El club de llibres prohibits de la secundària Vandegrift ha generat controvèrsia a l'estat de Texas, però les respostes van ser majoritàriament positives, segons explica Ella Scott. "Sobretot dels mestres i bibliotecaris d'altres districtes, que ens van oferir el seu suport en prestar-nos llibres, així com els mateixos alumnes". No són ells els que advoquen per la censura. A Vandegrift, les prohibicions van començar a la pandèmia del Covid 19. “Durant reunions de la junta directiva, alguns pares s'acostaven i deien: “els meus fills estan llegint aquest llibre i crec que és inapropiat””. Això va portar el districte a formar comitès de reconsideració per decidir si el llibre roman o es retira. “És injust perquè els estudiants no tenim veu ni vot. El nostre club busca impulsar un procés més equitatiu, perquè almenys puguem fer sentir la nostra veu”. Si bé la censura de llibres a escoles passa al voltant de tot el país, es fa més present als estats republicans, els més conservadors. L'estat de Texas solia encapçalar la llista amb el nombre més gran de censures però en els últims dos anys, Florida el supera en triplicar el nombre de prohibicions.
Índex d'algunes de les obres prohibides
'El cuento de la criada', de Margaret Atwood
'Afortunada' de Alice Sebold
'Ojos azules' de Toni Morrison
'El sol y sus flores', de Rupi Kaur
'Un mundo feliz', de Aldous Huxley
'Cometas en el cielo', de Khaled Hosseini
'Americanah', de Chimamanda Ngozi Adichie
'Lola', de Junot Díaz
'Outlander', de Diana Gabaldon
'Persépolis', de Marjane Satrapi
“Setze dels meus llibres? He d'estar fent alguna cosa bé”, va publicar a X (abans Twitter) l'escriptor Stephen King en assabentar-se que obres com IT, Carrie i Las cuatro después de medianoche estaven dins de les 300 publicacions prohibides a les escoles del comtat de Collier, Florida. La decisió es va produir després de firmar una legislació per part del seu governador i candidat a president dels Estats Units, Ron DeSantis, que exigeix que les biblioteques escolars sol·licitin l'opinió de la comunitat sobre els materials que posen a disposició dels estudiants . La llista de llibres prohibits inclou obres com ara Un món feliç d'Aldous Huxley, L'home invisible d'H. G. Wells, Anna Karenina de Lleó Tolstoi i El conte de la criada de Margaret Atwood. DeSantis és conegut per promoure altres lleis controvertides com “No digas gay”, la qual prohibeix als mestres abordar a l'aula temes com la identitat de gènere i l'orientació sexual, o la llei “de seguretat pública”, que habilita els residents de Florida a portar armes a espais públics sense necessitat de tenir un permís emès pel govern.
Podria passar a Espanya? - A Espanya, cada any es registra algun episodi de censura, assenyala Carme Fenoll, bibliotecària i directora de l'àrea de Cultura i Comunitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Al setembre, la regidoria de Cultura de Borriana (València), liderada per Jesús Albiol, de Vox, va ordenar retirar llibres de temàtica LGTBI de la secció infantil i juvenil de la biblioteca municipal, al·legant la necessitat de “protegir els menors de continguts pornogràfics i escandalosos”. Algunes obres censurades van ser La nena que tenia dos pares de Mel Elliott, i Ara em dic Luisa de Jessica Walton, una història sobre un ós que està trist perquè ja no vol ser més Luis. “Hauríem d'emular la lluita de les biblioteques americanes contra la censura perquè, encara que en menor mesura, aquí també passa”.
Com a resposta a la censura literària a Florida, l'activista i poeta Adam Tritt va crear la Fundació 451, que compra llibres prohibits i els distribueix a llocs públics. En col·laboració amb PEN America i les llibreries Books & Books, la cantant Pink va repartir el mes passat 2000 llibres censurats als seus concerts en aquest estat. “Va ser meravellós l'esforç que va fer Pink de contactar-nos abans dels seus xous, ella estava al corrent de la gravetat de la situació allà”, explica Sabrina Baeta, de PEN America.
Estudiants d'altres estats han començat clubs de llibres prohibits com el que va fundar Ella Scott a Texas. En aquells llocs on la prohibició de llibres no significa una crisi, els alumnes s'organitzen per enviar llibres a altres joves que sí que estan patint el problema. “S'han comunicat amb nosaltres, ens pregunten què poden fer per sentir-se empoderats, amb capacitat de decisió sobre la seva educació”. Més enllà dels llibres, aquesta és una lluita pels estudiants, explica Baeta. "Aquests llibres són importants i han estat seleccionats per bibliotecaris com a materials educatius i d'entreteniment a què haurien de tenir accés".
Enmig de l'onada de censura als bastions conservadors, en estats demòcrates com Illinois s'estan promulgant lleis per protegir el dret a llegir. El Governador JB Pritzker va signar una legislació que “prohibeix prohibir” llibres, convertint Illinois en el primer estat del país a oposar-se a la croada de censura en estats republicans. “Aquí a Illinois, no ens amaguem de la veritat, l'abracem”, va dir Pritzker en un discurs sobre la legislació que entrarà en vigor l'1 de gener del 2024. A Nova York, les biblioteques públiques de la ciutat van oferir temporalment al públic diversos títols prohibits de forma gratuïta, permetent que qualsevol persona major de 13 anys hi accedís a través de l'aplicació de la biblioteca sense necessitat de ser membre o resident de l'estat de Nova York. Per a Ella Scott a Texas, resulta summament frustrant que l'educació es vegi afectada per fins polítics o una cosa tan trivial com una campanya. “Realment no tenim afiliació política com a club. Només volem que aquests llibres tornin als prestatges per poder aprendre”.
“Endavant, prohibeixin el meu llibre. A aquells que intenten impedir que els joves llegeixin El conte de la criada, bona sort amb això. Només farà que vulguin llegir-lo encara més”, va escriure el febrer d'aquest any l'autora canadenca Margaret Atwood, a la revista literària The Atlantic. La seva novel·la està censurada en múltiples estats i va ser declarada com a “inacceptable” pel governador de l'estat de Virgina, Glenn Youngkin, per contenir material sexualment explícit. "El meu llibre és molt menys sexualment explícit que la Bíblia, i dubto que la junta escolar hagi ordenat la seva expulsió". El llibre parla sobre la resistència, la lluita contra l'opressió, el masclisme, el racisme, la injustícia i la violència a tots els seus nivells.
Es tracta d'una obra que ha fet la volta al món (va ser adaptada a una sèrie de televisió per HBO) i és considerada com una de les novel·les més aclamades dels darrers temps. A causa dels repetits intents de censura, a manera de protesta, l'autora va llançar el 2022 una publicació especial d'El conte de la criada amb Penguin Random House. Fabricada amb una sobrecoberta negra antiinflamable i pàgines amb protecció tèrmica, aquesta edició és resistent a un llançaflames. “Esperem que alguns llibres resultin impossibles de cremar, que viatgin sota terra, com ho van fer els llibres prohibits a la Unió Soviètica”, va dir Atwood.
'Un mundo feliz', de Aldous Huxley...jajajaja....¿cómo van a prohibir lo que está sucediendo en la realidad?...
ResponEliminaSalut
perquè són uns ignorants...
EliminaEl Cuento de la Criada de Atwood es un coñazo, digan lo que digan, pero, ¿ prohibirlo ?. . . .
ResponEliminaBueno, la operación de cadera fué bastante bién, pero la artrosis tambien hizo su trabajo en las vertebras lumbares, y los sintomas estaban "tapados" por la lesión de la cadera, cosas de hacerse mayor. Pero estoy bastante bien, dentro de lo que cabe.
Me he tomado una temporada de descanso de la "blogosfera", una especie de año sabático, para recolocarme en su lugar las neuronas y tener un poquito mas de objetividad con todo lo que sucede a nuestro alrededor. Y no hay manera.
Felíz navidad para ti, y para todos los que te son amados.
Celebro que estés mejor, mi mujer también tiene problemas de artrosis.
ResponEliminaFeliz Navidad a ti y a la estupenda.