L’Associació de Professionals de l’Espectacle Atònits (APEA), constituïda amb urgència, fa una estona, sol·licitem als professionals de la política que, una vegada per sempre, es dediquin a les seves coses i deixin el nostre terreny en pau. Que abandonin aquest intrusisme brut, parin de fer l’espectacle i tornin als seus llocs de treball, pel bé del planeta i la salut mental general. Però també per la sostenibilitat del sector de les arts escèniques i audiovisuals, seriosament amenaçada.
Espectadors desorientats vagaregen sense rumb, preguntant-se on és la funció d’avui. El públic es perd. I quin sentit té pagar l’entrada d’un teatre o un cinema, podent veure tota mena d’escenes, retransmeses en bucle, en un món farcit de pantalles? És competència deslleial exhibir passions desbocades, de franc, des de les altes institucions, en edificis emblemàtics. Són decorats que ni l’APEA, ni altres associacions germanes ens podem permetre.
És competència deslleial exhibir, de franc, passions desbocades des de les altes institucions. Una cosa és competir amb les tragèdies reals i una altra, molt diferent, amb les inventades. Tertulians i cronistes polítics parlen d’escenificació i teatralitat a tota hora, grapejant el nostre lèxic. I adverteixen que tot just anem pel primer acte de la representació actual. Com penseu que se sent un actor o una guionista a l’atur, amb aquest panorama? Tenim família.
Imagineu-vos què passaria si, en legítima revenja, sortíssim dels platós i els teatres i ens infiltréssim en la vida, utilitzant les nostres arts. No és sobrer recordar l’atac de pànic ciutadà que va provocar Orson Welles, amb la seva dramatització radiofònica d’una invasió marciana. Hi ha gent a les nostres files sobrada de talent per enganyar qui se li posi al davant, amb bastanta més finor que la d’aquells alts càrrecs que, aquests dies, simulen dictadures i cops d’ Estat, jugant grollerament amb la confiança d’algunes ànimes càndides i no tan càndides.
Des de l’APEA també podríem sembrar el caos. Omplir els carrers de marcians bavejants, les famílies de mares simulades o fills mentiders, els bars de falsos borratxos. Si no ho fem és perquè, forjats en el nostre ofici mil·lenari, enganyem sense enganyar ningú. Amb un respecte per l’art dramàtic genuí i una ètica ciutadana que alguns pallassos ni ensumen. - Clara Sanchís a lavanguardia.com
Afinat article el de la Clara. Un estrany teatre en forma de ferradura on els actors ocupen això que anomenen hemicicle. Personalment, trobo a faltar a l'obra, una mica més d'eròtica, per descomptat sense arribar al sexe explícit, encara que la veritat és que en cada funció diàriament, n'hi ha algun donant pel cul a un altre.
ResponEliminaHome antes teníem a Leire Pajin, pero va deixar la política activa, una gran pèrdua la de l'autora de la mítica frase "miembros y miembras".
EliminaEls de la faràndula també fan intrusisme sovint, no poden deixar de fer discursos als seus festivals, cada dia més nombrosos.
ResponEliminaSí, però els de la faràndula l'intrusisme el fan de tant en tant i amb motiu de rebre algun premi, quasi sempre merescut, mentre que la patuleia política ens atabalà i entatxona el seu obscé discurs cada dia.
EliminaCert, el que dius, però també estic molt d'acord amb el que apunta la Júlia. I a més, sempre demanant.
EliminaEstoy seguro de que los simios del zoo, si los vieran, gritarían al unísono: ¡No hay derecho, o todos dentro, o todos fuera!
ResponElimina😂😂😂
EliminaBé, el simis també fan política i teiatru, ens fan creure que son inferiors a nosaltres.
ResponEliminaQué los cómicos, podrían liarla si salieran a la calle,venga ya,pero si todos son de confianza,cada uno de su partido,subvencionados.Pero que soberbia,la suya.Al menos los del congreso,son políticos, profesionales de la mentira,no se ocultan,manifiestan su cambio de criterio y no pasa nada.
ResponEliminaSaludos.
No es así, en el mundo de los cómicos hay de todo pero hay gente seria muy comprometida y decente, algo que jamás serán los políticos.
ResponEliminaDesde luego, hay gente pá tó, pero si los políticos fueran "decentes", no habría política, algo que no tendría que ser en los cómicos.
EliminaPor eso, los cómicos raramente se meten en política, pero cierto és que no puede haber política sin políticos, pero si, sin partidos políticos. Porque este es el problema, el gran problema de la democracia, los partidos políticos.
ResponEliminaDesconfia de qui no canvia de criteri. Una de dos: O és un capellà o un fanàtic (o la dues coses a la vegada).
ResponEliminaSi, fixa't que critiquen a Sánchez per això de canviar de criteri, que és una gran virtut, sobretot en política. Ja ho deia Fuster, desconfieu d'aquell llegeix sempre el mateix diari. I jo afegiria, aquell que no canvia mai de criteri, poc es de fiar, i sol ser capellà i fanàtic.
ResponEliminaLo doliente, no es que cambie,es que muchos que lo votaron, no esperaba esa faena. No es mi caso, que no lo voté. Pero bueno, tenemos gobierno, su suerte será la nuedtra
ResponElimina¿Que faena?, ¿corregir errores políticos del gobierno anterior?, ¿de ambos gobiernos?. ¿Por erradicar el procés?.¿Por gobernar?.¿Por hablar, por dialogar?. Estoy hablando de política, de alta política, algo poco habitual en este país.
ResponElimina😂😂 Això d'alta... home el Sanchez, déu-n'hi-do. Ara, l'Aragonès, deu ser baixa política o política encongida.
EliminaTenint en compte els precedents dels seus antecessors, deu n'hi do. Prou que llaura i rema en bon sentit. I mira que no ho té gens fàcil.
ResponElimina