“La recent escalada d'atacs imprudents dels hutí procedents del Iemen amenaça el lliure flux del comerç, posa en perill mariners innocents i viola el dret internacional”. ctxt.es. Aquestes declaracions del secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd J. Austin III, il·lustren perfectament la preocupació del poder econòmic davant la interferència dels fluxos internacionals de mercaderies a través del Mar Roig. Sembla que la legitimitat del dret a defensar-se d'Israel amplia les seves fronteres: també cal defensar l'activitat comercial, tot accentuant encara més la bretxa entre l'interès del negoci i l'oblit de les víctimes civils que s'acumulen a poc més de 500 quilòmetres del canal de Suez.

La resposta de l'organització hutí xiïta del Iemen, Ansural·là, al genocidi a Gaza ha estat en forma d'atacs selectius a vaixells que tinguin relació amb Israel. Aquestes accions encertades han provocat una reacció en cadena de les grans empreses que volen protegir els seus interessos, ja que aproximadament el 12% del comerç global i el 30% del de contenidors passen pel Mar Roig.

Aproximadament el 12% del comerç global i el 30% de contenidors passen pel Mar Roig

Segons Reuters, les corporacions estan monitoritzant la situació i estan prenent mesures. Per exemple, les químiques alemanyes BASF o Covestro i les sueques Volvo (automòbil) i Essity (productes d'higiene) encara no veuen risc a les seves cadenes de subministrament. Electrolux (Suècia, electrodomèstics), en canvi, està estimant rutes alternatives. Ikea (Suècia, mobles), per la seva banda, afirma que implicarà retards i restriccions en alguns productes. Però també hi ha transnacionals que han decidit que les seves mercaderies no circulin per l'estret de Bab al Mandab. La petroliera noruega Equinor, l'empresa de fertilitzants dels Estats Units, Mosaic, l'hongkongès OOCL, la francesa CMA CGM i l'alemanya Hapg-Lloyd, totes tres de transport de marítim, han anunciat una suspensió de la circulació pel Mar Roig. Tot i que, sens dubte, el major impacte en el comerç internacional l'han provocat la geganta britànica d'hidrocarburs BP, i dues de les flotes mundials més grans de trànsit marítim de mercaderies, la danesa Maersk i la italosuïssa Mediterranean Shipping Co., que han redireccionat els seus càrregues pel Cap de Bona Esperança, un viatge que pot sumar de set a deu dies més per arribar a port.

Les conseqüències als mercats no s'han fet esperar: un augment del preu de barril Brent en un 3% en només una setmana i un 2% per al gas al mercat europeu de referència. A la pujada dels hidrocarburs s'hi afegeix l'increment de preus de les asseguradores, que han passat de cobrar una mitjana de 0,07% del valor del carregament a principis de desembre al 0,5-0,7% actualment, un augment molt sensible quan parlem dun valor de càrrega de centenars de milions de dòlars. Per acabar, el canvi de ruta de les grans navilieres ha afectat directament Egipte, que ha deixat d'ingressar els pagaments pel pas del canal de Suez. El país del Nil ha tingut un paper molt qüestionable en el genocidi a Gaza i fins i tot ha estat acusat de negociar amb Israel un bescanvi de deute per refugiats gazatis, atès que la seva situació econòmica és molt delicada. A més del trànsit de mercaderies pel Mar Roig van circular, el primer semestre del 2023, un 12% de les exportacions marítimes de petroli i un 8% de les de gas natural liquat amb clar ascens de les importacions petrolieres de l'Orient Mitjà, i gasistes de Qatar, per a la Unió Europea, després de les sancions contra Rússia per la guerra a Ucraïna.

Els interessos de l'Iran a la zona. L'altre pol de preocupació per al comerç internacional i l'economia global és el Golf Pèrsic i l'Estret d'Ormuz, per on passen un terç de les exportacions mundials de petroli i on ja hi ha un conflicte obert entre els Estats Units i l'Iran. El mes de juliol passat, els EUA van enviar avions militars F-16 per cobrir el moviment de vaixells des de l'aire a l'Estret d'Ormuz després que uns mesos abans, segons la força naval nord-americana, l'Iran obrís foc contra un vaixell petrolier.

De fet, la República Islàmica de l'Iran recolza políticament i militarment Ansuralà, i ha advertit que l'acció al Mar Roig per part de l'Operació Guardià de la Prosperitat provocaria “problemes extraordinaris” perquè, segons paraules de Mohammad Reza Ashtiani, ministre de Defensa iraniana, “ningú no pot fer un moviment en una regió on nosaltres tenim el predomini” i per la qual exporten part dels seus hidrocarburs.

El paper de lEstat espanyol. Tornant a l'inici, els EUA no volen actuar només en l'operació Guardià de la Prosperitat. La declaració oficial del seu secretari de Defensa assegura que la missió “està reunint diversos països, entre ells el Regne Unit, Bahrain, Canadà, França, Itàlia, els Països Baixos, Noruega, Seychelles i Espanya”. La inclusió de l'Estat espanyol en aquesta coalició ha generat gran enrenou a Moncloa perquè recordava massa el “Trio de les Açores” i, per això, la portaveu del Govern, Pilar Alegría, ha insistit que Espanya no participarà de manera unilateral a la força naval. El problema és que l'operació es realitzarà sota el paraigua de les Forces Marítimes Combinades que ja operen al lloc i que inclouen 39 marines de guerra que garanteixen la seguretat marítima entorn de la península Aràbiga i, entre elles, sí que hi ha Espanya. De tota manera, l'última notícia és que Espanya ha bloquejat la decisió de la Unió Europea de contribuir a l'operació dels EUA, en un capítol nou d'aquest vaivé de declaracions públiques contradictòries i de gran transcendència.

Si fa poc més d'un mes publicàvem un article sobre com la diplomàcia energètica actuava, en ple genocidi, per capturar el botí de guerra de les reserves gasistes de Gaza, ara observem com la diplomàcia comercial s'afanya per renegociar contractes, trobar noves rutes, ajustar preus –per a les empreses– i generar un setge de seguretat i acció militar que serveixi als seus interessos, ignorant l'insuportable comptador de víctimes civils i la fam induïda a Gaza. La preocupació principal sembla girar al voltant de possibles interferències del flux comercial en plena campanya nadalenca i el subministrament energètic i, sobretot, el preu en arribar a port.

Tot això no és res més que un nou episodi d'una possible escalada internacional del conflicte, on la mercaderia és més important per desescalar un alto el foc immediat que, malauradament, rep el veto constant dels EUA En contrast, ens trobem països de Amèrica Llatina com Mèxic, l'Argentina pre-Milei, Colòmbia, Xile i Bolívia que han mostrat un repudi sense embuts al genocidi d'Israel contra el poble palestí en un exercici de solidaritat Sud-Sud que més aviat representa una aliança entre els que porten dècades lluitant contra l'imperialisme.