El 20 de desembre del 1973, Luis Carrero Blanco, el primer president del govern nomenat per un Franco senil, surt de casa seva a Germans Bécquer, 6. L'agenda de l'almirall manté un guió tan rígid com les seves conviccions polítiques. El Dodge negre segueix el trajecte acostumat fins al carrer Serrano: Carrero assisteix a missa i combrega. A les nou i deu, els etarres Argala i Kiskur esperen a la confluència de Claudio Coello i Diego de León... La resta és Història: el vehicle presidencial puja Claudio Coello, on els terroristes han excavat un semisoterrani al número 104: Argala activa la bomba a les nou trenta-sis. El Dodge s'eleva trenta-cinc metres per desplomar-se sobre la cornisa interior del convent dels jesuïtes. Segons el primer «avenç informatiu» de TVE, una fuita de gas havia provocat l'explosió.
"A veure si es poden assabentar si el cotxe del senyor president del Govern està volant allà, ja que no sabem res i passava per aquí fa uns moments", la premonitòria frase és del comandament que coordinava per ràdio les primeres indagacions policials després de l'atemptat que va costar la vida a Luis Carrero Blanco. Era el matí del 20 de desembre del 1973 i ETA acabava de fer explotar 100 quilos de dinamita al carrer Claudio Coello de Madrid al pas del cotxe oficial del qual, en aquell moment, era el número dos de Francisco Franco, el dictador.
Quan es conegui l'autoria del comando Txikia -Wilson Argala, Ezkerra, Kiskur, Zigor... - amb la col·laboració de la sinistra Genoveva Forest, ETA es posarà medalles «antifranquistes»; l'esquerra reiterarà durant anys un mantra que donarà oxigen a la banda terrorista: el seu atemptat va accelerar la descomposició del règim. gratament sorpresos per l'absència de mesures de seguretat.
Qui va ser el cervell autèntic? ¿La planificació de l'atemptat va ser només obra d'ETA?, inquireix Manuel Cerdán a la novel·la Matar a Carrero. És lògic que el sumari consti de poc més de tres mil folis, quan mereixeria desenes de milers? Per què es tanca la investigació l'11 de maig del 1977, amb un acte «desolador», i només tres dels inculpats -Wilson, Goiburu i Ezquerra van anar a la presó? El periodista parla de “conspiració”.
Tot i el seu tarannà immobilista -compartia amb Franco l'obsessió pel contuberni marxista i judeomasònic-, Carrero va recolzar l'Opus davant la Falange i pretenia seguir amb tot detall el «full de ruta» d'una successió amb el Príncep Joan Carles de protagonista , ignorant al lobby de Carmen Polo/Martínez-Bordiú que postulava l'alternativa del duc de Cadis.
Més preguntes. Per què el SECED, creat per Carrero i dirigit pel tinent coronel San Martín, no detecta uns etarres que haurien pogut matar l'almirall a qualsevol missa matinal? A López Rodó el sorprèn que els serveis de seguretat de l'Estat «no tinguessin informació sobre una galeria subterrània que s'excavava durant diverses setmanes sota un carrer pel qual passava diàriament el president del Govern... i que els serveis d'intel·ligència nord-americans tampoc haurien detectat una excavació que es feia a menys de cent metres dies abans de la vinguda del secretari d'Estat, Henry Kissinger».
Al Ministeri de Governació manava Arias Navarro, candidat del búnquer falangista-militar per recuperar la iniciativa. La ultradreta i l'antifranquisme van celebrar la mort de l'almirall. Els primers per alterar l'ordre successori; els segons, agraint que ETA acabés amb l'ogre de les celles gruixudes. Si va accelerar alguna cosa ETA va ser la presidència d'Arias Navarro i l'execució de Puig Antich.
Fue la Cia estúpidos, sosté el coronel, escriptor, historiador i assagista, Amadeo Martínez Inglés, després de diversos anys d'estudi i investigació als més alts centres militars de la Intel·ligència internacional, s'endinsa sense por de cap mena al misteri que encara envolta la tràgica mort, el 20 de desembre de 1973, de l'almirall i president del Govern espanyol, D. Luis Carrero Blanco, arribant a una conclusió personal gens sorprenent:
"ETA no va matar el militar i president espanyol. Va ser la CIA (Agència Central d'Intel·ligència) nord-americana la que va planifica , va organitzar i va executar el magnicidi, amb la col·laboració, això sí, de l'organització terrorista".
Qui va matar a Carrero Blanco? La Cia, ETA, els propis. Crec que mai ho arribarem a saber amb certesa.
Quizá la pregunta sería: ¿quién lo dejó asesinar?...
ResponEliminaEl caso es que se trata de un atentado con valores estéticos importantes muy acordes a los que eran populares en la época: misa, comunión, ascenso a los cielos para ir a descansar en la cornisa de un convento -jesuita, para más detalle- Todo muy gris, oscuro, y al estilo de la fotografía española del momento. ¿La CIA? Bueno; y ¿por qué no, la NASA, intentando poner un Dodge en órbita?
ResponEliminaSembla el guió d'una novel·la de Frederick Forsyth.
EliminaCoincido en la implicación de la CIA, si no en la autoria, al menos en la complicidad por inacción. Los etarras habian sido detectados por la seguridad de la embajada norteamericana muchos dias atrás de la fecha del atentado.
EliminaSaludos.
El que sembla evident, és que ho sabia bastanta gent.
Elimina"Entre todos le mataron y el solo se murió". Deien en aquells temps, que cada dia, almenys un dels tres López, Rodó, Letona, o Bravo, o els tres, l'acompanyaven a Missa, i aquell dia casualment cap dels tres el va acompanyar.
ResponElimina