ELS REIS ARRIBEN A LA LLAR PERE BARNÉS

La Fundació Arrels celebra la festa de Reis a la Llar Pere Barnés de Barcelona per a persones sense sostre i amb problemes de salut. L'ascensor de la Llar Pere Barnés per a persones amb problemes residencials i salut vulnerable, al barri del Poble-Sec de Barcelona, puja i baixa sense parar. Puja amb l'Anna darrere un carro buit i baixa amb una patgessa al volant d'una carrossa plena de regals per a la quarantena de residents del centre. La festa de Reis de la Fundació Arrels està a punt de començar i cal transportar tots els paquets al vestíbul, on els tres veïns escollits es disfressen amb les capes i les corones. "Ses majestats ja estan arribant, se senten els camells, vagin baixant", crida una educadora social per megafonia. En un dels viatges, l'Anna topa amb el company Juan Martín en calçotets i samarreta. Com la majoria, és gran i té un historial de consum de substàncies que ara li dona maldecaps. "Tinc marejos, no sé si vindré", diu amb un cigar penjant del llavi inferior. "Vine a fumar a baix, va, que t'ho passaràs bé", l'anima ella quan tot just arriba l'educadora del megàfon per esbroncar-lo amistosament. "És una dona molt alegre i ens contagia amb el seu bon humor", celebra l'Anna ja una altra vegada de tornada cap al vestíbul.

Allà, el Juan lluita per encabir el cap i la perruca dins la corona de rei Baltasar, que s'ha guanyat per motius obvis. Només ell compleix els requisits mínims. "Queda bé, eh? Què en pensa el fotògraf? No m'ho diguis per dir!", fa broma. "Qui hagués imaginat que acabaria així", afegeix el rei Melcior amb el mateix to, alhora que pren consciència del fet que, amb l'enrenou, s'ha oblidat de fer el cigarro de les cinc. "A les sis, en fas un i mig va", negocia un altre educador mentre li corda la capa i la Laia, la cap de la llar, els dona les quatre instruccions de rigor. Per la seva banda, la reina Gaspar s'ho mira tot plegat en silenci des d'una cantonada.

Poca estona després, la sala ja és plena i els treballadors reparteixen disfresses. "Que tothom agafi alguna cosa, si us plau", ordenen. Les corredisses i el xivarri recorden a la simfonia típica dels instants previs a l'inici d'una obra de teatre de fi de curs. Mentre esperen els últims ressagats, la resta assaja una nadala: "Ja venen els Reis d'Orient a la llar, ja venen les Reines d'Orient a la llar...". "Saps què fa un ionqui a Betlem? Esperar els camells", talla el Juan María, que compta amb un extens repertori d'acudits. Ell sí que no se surt del guió. Defensa que les neurones hi són per utilitzar-les i aquesta li sembla la millor manera de fer-ho. La festa li importa més aviat poc.

Una carta als Reis solidària - Fa temps que Arrels participa en el projecte solidari "Reyes Majos", que connecta persones en situació de vulnerabilitat amb voluntaris que els compren un regal i els l'envien juntament amb una carta per felicitar-los Nadal. Enguany, un total de 373 usuaris s'hi han adherit i han calgut 373 patges per complir els seus desitjos. Ara, és el torn dels tres Reis, que ja apareixen saludant amb l'estil propi de l'aristocràcia. Arriba també el Juan Martín que, tot i continuar en calçotets i samarreta, finalment s'ha animat a aparèixer.

Una vegada al costat de la taula on s'amunteguen els regals, és el moment dels parlaments. El primer a agafar el micròfon és el rei Baltasar, que aprofita per desitjar un bon any 2024 a la multitud. "I recordeu, lluiteu, perquè ningú et porta cap regal si no t'esforces cada dia", diu. "Que el futur sigui igual o millor que el present", desitja una altra resident. Si bé, van passant els torns i la situació degenera en una mena de míting polític. "Que arribi la revolució mundial", deixa anar un. "Que cada dia sigui 1 de maig", rebla l'altre. "Salut, força i unió", rebat un tercer per sota el bigoti, fent referència al lema de la maçoneria.

I, per fi, comença l'entrega dels regals. El primer és per al Ramon, que s'aixeca amb dificultats i es dirigeix a la zona dels Reis d'Orient. "Guapo!", crida la multitud, abans de descobrir que li han portat el xandall que havia demanat. "Què t'han portat carbó?", li pregunten a la següent. "Just ara que fa fred, quina barra!", contesta el Juan María, que aconsegueix arrencar una riallada al company del costat. Li brillen els ulls amb la primera gran victòria de la tarda. Aleshores, criden el seu nom. La sala esclata en una ovació mentre camina per recollir el paquet sense mostrar cap mínim indici d'emoció. Quan torna a la cadira, sembla que li hagin robat l'alegria. "Un rellotge, segur que no és submergible", diu.

Fotos: Hugo Fernández

El Paco, però, encara està de més mal humor. "No estic per aquestes ximpleries jo, no vull el regal", es queixa a una treballadora. "Estic aquí perquè hi he d'estar", segueix. Argumenta que això no és solidaritat perquè hi ha diners pel mig -paguen 220 euros mensuals per l'allotjament, el menjar, el wifi i l'assistència-, no com a la parròquia que freqüenta. Mentre fa el discurs, el vestíbul es va buidant amb cada entrega de regals i només hi queden els que encara esperen torn i les dones. Els altres es van retirant a les habitacions o surten a fumar. Tots, amb el regal ben agafat sota el braç. Tots menys el Paco.

La festa s'acaba amb el darrer regal. Es reparteixen torrons i neules, tothom aplaudeix i es confirma la dispersió absoluta dels residents de la Llar Pere Barnés. El Juan Tomás i la Cristina, de 52 i 86 anys, són dels pocs que resten asseguts. Per ells, el dia de Reis és "un dia més". Ell ha superat una addicció a l'heroïna, la metadona i l'alcohol i ella gairebé va ser enganyada per prostituir-se amb el fill de cinc anys al costat. "La gent que hi ha aquí hi és perquè no té enlloc més on anar", expliquen. Que vinguin els Reis d'Orient no és, ni de bon tros, el més extraordinari que els ha passat mai. - naciódigital.cat