Un recorregut turístic a peu pel centre de San Francisco, “per la fatalitat i la misèria”, permetrà descobrir als interessats els referents de “la decadència urbana i el mercat obert de la droga”. Els promotors del passeig, previst pel 26 d'agost, asseguren que han venut totes les entrades, a 30 dòlars, per conèixer en directe el món dels morts vivents. Es tracta d'un fenomen de ciència real causat majoritàriament per la plaga del fentanilo, substància de laboratori 100 vegades més potent que la morfina i 50 més que l'heroïna.
El “parc temàtic” de l'autodestrucció humana no és exclusiu de la metròpoli de la badia californiana, on molts s'han indignat amb aquesta comercialització de la indigència. Això és una cosa que està passant a qualsevol ciutat, com Nova York, i, malgrat el tràgic balanç, encara va a més.
Segons les últimes dades, del 2022, les sobredosis d'opiacis maten anualment més de 107.000 nord-americans. Un 80% s'atribueix al fentanilo, que provoca unes 200 defuncions diàries, més de 70.000 a l'any. Ja és el primer motiu de mortalitat al sector entre 18 i 45 anys.
Aquest és realment un problema molt dels Estats Units, com ja ho va ser el del crac. "Cap país ha tingut el problema del fentanilo que tenim aquí", respon Sam Quinones, periodista que fa anys que investiga aquesta matèria, autor de diversos llibres i d'articles d'opinió als mitjans dels EUA. “La raó? Diria que com a cultura, busquem respostes fàcils. Respostes màgiques a assumptes complicats que ens empenyen a les drogues més que a cap altre país”, confessa.
“Hi ha una actitud entre nosaltres que part d'aquestes respostes màgiques vénen de la medicina i de les pastilles. És aquesta idea que no hem de sentir dolor i reclamem als metges que no hi hagi dolor”, explica. 400 milions de dosis confiscades el 2022, “prou per matar tots els nord-americans”
I així va arrencar aquesta crisi, a mitjans dels noranta. Quinones diu que als facultatius se'ls “va convèncer, va pressionar o va empènyer” a receptar més que mai analgèsics opioides. Havia arribat al mercat l'OxyContin, de PurduePharma, propietat de la família Sackler. Van aportar informació falsa a l'agència federal d'Aliments i Fàrmacs (FDA) en indicar que la capacitat addictiva era molt inferior a la veritable. Al mateix temps que les seves píndoles enganyaven els adolorits EUA i guanyaven milers de milions, van greixar bé les campanyes polítiques i van exercir de benefactors amb la seva filantropia i les seves aportacions als grans museus.
Avui són repudiats, les plaques d'homenatge han desaparegut i el Tribunal Suprem decidirà sobre l'acord judicial aconseguit de pagar 6.000 milions per compensar el mal. La contrició va arribar tard. A mitjans de la dècada passada, els cartells del narco mexicà van descobrir el filó que s'havia creat. "És un gran canvi, perquè aquesta quantitat de subministrament i de capacitat d'inundar el territori no s'havien vist mai", recalca Quinones.
Abans, amb l'heroïna, només podien tenir una collita de rosella cada certs mesos i després d'un cultiu intens. Avui produeixen fentanil cada dia si tenen els ingredients, ingredients químics que naveguen des de la Xina als ports mexicans controlats pels narcos.
Els números són il·lustratius. Tot i que ja es parlava de plaga, del 1999 al 2019 hi va haver uns 500.000 difunts, a una mitjana de 25.000 a l'any. Des del 2020, per efecte del fentanilo, aquesta xifra supera els 100.000.
"Hi ha una creació de demanda, no al revés", diu Quinones. Les pastilles de colors es venen a un preu molt barat. Saben que part dels compradors es moren, però sempre n'hi ha d'altres que hi entren. Els seus productes de vegades imiten les píndoles de Percocet o de Xanax, però als enganxats els és igual. “Qui compra un Rolex de 20 dòlars sap que és fals”, aclareix. Així que la clau, sosté, és limitar aquest subministrament i només s'aconseguirà amb la col·laboració entre els Estats Units i Mèxic, que no semblen sintonitzar.
“Aquestes pastilles s'estan produint en massa a Mèxic i és la droga més mortal a què ens hem enfrontat”, va afirmar al Congrés fa uns dies Anne Milgram, directora de la DEA (agència contra el narcotràfic). “El fentanilo és barat de fabricar, fàcil de passar i mortal per als consumidors. Només dos mil·ligrams, l'equivalent a uns grans de sal, poden matar una persona”, va afegir.
Quinones parla d'“enverinament nacional”. Això transcendeix “als carrers dels Estats Units” amb aquests morts vivents dominats per un esclavista anomenat fentanilo.
Les cares del fentanilo. Mural amb les cares d'alguns dels nord-americans morts a causa d'una sobredosi de fentanil que hi ha a les oficines de l'agència antidroga dels Estats Units, la DEA - AGNES BUN / AFP
'La Vanguardia' recupera les notícies que més han interessat els lectors l'any 2023. Aquest article es va publicar el dia 13 d'agost.
.png "English"){kind=small}
6 Comentaris
Posiblemente, lo que escriba no guste a nadie, pero a mi edad, tanto se me da.
ResponEliminaDisculpo al primero que tomo esa mierda, y todas las mierdas similares, como el LSD. Visto el resultado no puedo disculpar al segundo.
Hablo sobre la drogadicción.
Se me puede decir que yo, como soy viejo, no entiendo. Puedo contestar que entiendo más que muchos, pues viví la época de la heroína y el LSD con veintipico de años, y conocí, como todos ustedes, muchos artistas muertos por esa droga. Por esa y arruinados por otras.
No disculpo al drogadicto. Ni sus actos.
En la vida estamos condenados a tomar decisiones porque somos libres. Somos libres de aceptar o no el pincharte, el tomar anfetaminas, el fumar un porro, el drogarte, en definitiva, y puedes escoger pasar de ello.
Ahora, con los impuestos de todos, pagamos salas de venopunción, pensiones a quien ya no puede trabajar porque la droga le ha perjudicado, subvenciones de aparatos médicos para incapacidades, terapias.
Las pagamos todos aquellos que no se han drogado nunca, porque intuían, por lo que veían , que aquello no era bueno, las pagamos todos menos quien no tiene para hacerlo, que son los mismos perjudicados.
Salut y bon día
M'ho dius a mi, que no sé ni quina és l'olor d'un porro, atès no n'he fumat mai. Des que vaig deixar de fumar cigarretes, la meva única droga és la vida.
EliminaSalut
No, no te lo digo a ti, que sabes muy bien lo que es porque seguro has conocido en tu juventud a personas que se han drogado. Lo que no deseo es disculparme hipócritamente, ni ir de buenista, ni pasar por tolerante. Digo lo que quiero decir, que no es más que el que TODOS ya sabíamos a donde llevaría el pincharse por primera vez; que no era una novedad; que TODOS sabíamos que el que tomaba una pastilla no podría parar, y que aquello rompería nuestro modo social de convivir.
EliminaPero las ansias de experimentar, de probar lo desconocido, de arriesgarse pudieron con miles de chicos/as, no fue tu caso, ni el mío, ni el de muchos, pero ahora arrastramos las deudas de los demás en forma de subvenciones.
Salut
Ho sé, un cosí meu en Joan, va morir molt jo ve, era molt bon nano i molt bon estudiant, però es va quedar a Barcelona a dormir en un pis compartit quan estava a la Universitat, escollí la companyia equivocada i va caure en la droga. No va arribar als 50 anys.
EliminaSalut
Riesgos extremos -los hay más y del cariz más diverso- de una sociedad de libre mercado que se retuerce sobe sí misma, crea injusticias y dificultades para todos los sectores, sobre todo para los más pobres, que los hunde en la miseria. Es como las guerras: gran negocio detrás, poderes omnímodos detrás, ambiciones desmedidas detrás. Pero no se me ocurre cómo es posible una alternativa, vistos los intentos que se frustraron con tanto o mayor dolor.
ResponEliminaY es que se trata de un gran negocio para los Narcos, y encima barato de producir y de vender. Aquí ya se han dado algunos casos de consumo de Fentanilo.
Elimina