"Podem no anirà en coalició amb Sumar a les eleccions gallegues del proper 18 de febrer. Les bases del partit han rebutjat el preacord aconseguit entre la seva direcció autonòmica i la plataforma de Yolanda Díaz amb un 62,36% dels vots, segons les dades oficials publicades aquest dissabte. El resultat, vinculant, tanca la porta a una candidatura unitària de l'espai polític que amb la marca A Marea es va convertir el 2016 en primera força de l'oposició".

L'antropòloga Ruth Cardoso va escriure fa temps un assaig titulat El poble desunit mai serà vençut. El seu significat és profund. Perquè societats tan diverses i complexes com les nostres, travessades per fluxos de comunicació de múltiples fonts, difícilment poden tenir agregacions polítiques unificades al voltant d'ideologies o visions del món homogènies. Encara que els interessos socials puguin ser compartits entre diverses per constituir una majoria política. L'univers dels partits fundats sobre un ideari programàtic pertany al passat i, probablement, a un imaginari que mai no va existir. - Manuel Castells,

Per això els programes es balancegen al vent de l'opinió pública. Això no disminueix la importància de les organitzacions formades al voltant d'un projecte col·lectiu. Però aquestes organitzacions no poden articular una majoria perquè cap no pot acollir la diversitat social i cultural de la societat. S'ha acabat el partit d'avantguarda comandant un front ampli. L'amplitud política és essencial, però no va de front, sinó de confluències i coalicions.

Aquesta anàlisi és aplicable a l'esquerra espanyola actual. En termes generals, els projectes de Podem i de Sumar són diferents. Les eleccions municipals i autonòmiques van evidenciar que els vots de Podem, en absència de Sumar, van restar al?esquerra. En part per la llei D’Hondt però encara més pels indecisos de les dues formacions. Recordem que el 2019 algun va creure triomfar a les eleccions del juliol sumant anticipadament els vots de Podem i d'Esquerra Unida. Al final, van restar.

Una altra qüestió és la necessitat tàctica d'aliances electorals incentivades per una llei electoral feta a mida de les grans majories i els interessos de l'Espanya rural. Però, en política, la mobilització de cada electorat és tan important com la preferència d'un segment de població. Per això la separació orgànica entre Podem i Sumar, seguida de negociacions per a coalicions electorals, és el més rendible, salvaguardant l'estabilitat del Govern.

La qüestió encara és més important si considerem quin és el bloc històric de canvi polític a Espanya, basat en una aliança estratègica (amb seqüeles tàctiques) entre la socialdemocràcia de l'Estat espanyol, la diversitat a l'esquerra de la socialdemocràcia, i els partits nacionalistes catalans , bascos i gallecs, en la varietat ideològica. Perquè només un bloc d'aquesta envergadura, amb cada electorat mobilitzat pel seu fort, pot superar de manera estable una dreta extrema i una extrema dreta que enfonsen les arrels en el centralisme polític, en el catolicisme ranci i en els interessos descarnats d'una part de l'elit econòmica (només una part) que són més rendistes que emprenedors.

Castella, i en particular Madrid, estan sociològicament ancorats a la dreta. No és així el conjunt del país. I d'aquesta anomenada perifèria, majoritària de fet, van sorgint els brots d'un país europeu del segle XXI que conjuri d'una vegada els dimonis que mai no vam poder exorcitzar del tot.