El primer en què una pensa quan veu tornar a aparèixer Oriol Mitjà és en aquell vell acudit de l’Eugenio: “Senyor, dona’m paciència, però dona-me-la ara!”. El doctor pandèmies pot ser ben irritant, encara que actuï de bona fe. El cas és que s’adreça a cadascun de nosaltres amb aquell to de saberut que no toleraries de segons qui. Mitjà, a més, arrossega la fama de viròleg malastruc de capçalera de la pandèmia, cosa que complica que el seu missatge arribi o, pitjor, provoca just l’efecte contrari que busca. - Susana Quadrado.

Mitjà va treure la pólvora de les festes majors en vigílies de Nadal, quan la corba dels virus –en plural– començava una pujada que s’ha accelerat aquests dies. Torna la grip (la covid no ha marxat mai). L’investigador va fer un tuit en què aconsellava que si vostè, jo o la veïna del tercer tenim símptomes compatibles amb la covid o la grip, ens posem una mascareta en llocs tancats. Després s’hi van afegir el ministeri, la conselleria, els metges d’urgències i les societats mèdiques.

Ja hi som amb la murga de la mascareta: posar-se-la és un autèntic destorb. Oriol Mitjà, en particular, i els metges, en general, donen la tabarra. Soc lliure de fer el que em doni la gana. Els gestors polítics són uns cínics per demanar esforços a la ciutadania quan ells continuen escatimant recursos sanitaris. Ara que havíem perdut la por dels maleïts virus. A propòsit d’això, que sí, sí, sí, sí i sí. Però, fins i tot sent tot bastant indiscutible, aquesta vegada el doctor pandèmies té raó. No sobra apel·lar a l’ajuda mútua durant un pic epidèmic.

Cal confiar que ni vostè ni jo ens posaríem malalts de gravetat si ens encomanem de covid o grip o d’un altre dels quatre-cents virus que circulen perquè estem forts com un roure. En gran part, ho devem a les vacunes. I la gent gran? Aquella parella d’avis que seu al nostre costat a l’autobús mentre tossim i tornem a tossir i després esternudem, o la iaia, la cunyada embarassada o el teu germà fumador amb qui menjaràs el raïm. Ells no tindran la nostra sort si agafen els virus i pot ser que acabin amb els ossos en un dels incòmodes bancs d’urgències o, pitjor, en un llit d’hospital.

No es demana a la gent que s’aïlli, ni que no faci vida normal, encara que estigui infectada. Ni tan sols que deixi d’anar a la feina si se sent físicament bé i no pot teletreballar. Res més que la mascareta i només si toca.

Ara mateix, el món es divideix entre els perillosos de bones intencions, els ximples dels bons propòsits i la resta, que no sap què ha de fer. Prefereixo els segons. Es parla poc que la grip i la covid conti­nuen matant milers de persones cada any en aquest país. És alarmisme? Des de quan saber la realitat és amplificar-la?. Paciència, deia l’Eugenio. Feliç 2024.