Suposo que tots hem fet servir aquesta paraula: feliç, centenars de vegades aquests dies. Per felicitar les festes, l'any, el solstici d'hivern o el que sigui que feliciti cadascú. També la fem servir habitualment per descriure el nostre estat d'ànim (tot i que moltes vegades optem per la seva versió més decorosa “estic bé, si no entrem en detalls”)
Tot i això, les dades disponibles mostren que som molt pessimistes respecte al nostre present i futur. Som infeliços. La darrera enquesta del CIS diu que creiem que en els propers deu anys hi haurà més violència, més desigualtat, més delinqüència, més racisme, més materialisme i individualisme, més deteriorament del medi ambient… En fi, que hi haurà més de tot allò que ens fa declaradament infeliços. Desconfiem de totes les nostres institucions (dels partits polítics més que no pas de la justícia, per cert) i aquesta mirada social pessimista s'estén també a la resta del món, on veiem més guerres i més desigualtat.
Caldria buscar-les en anàlisis sociològiques, filosòfiques, del context imperant d'incertesa o fins i tot en els biaixos de negativitat que fem servir per llegir el món tal com explica Rosling al seu llibre Factfulness. El subtítol, “Deu raons per les quals estem equivocats sobre el món i per què les coses estan millor del que penses”, ja ho diu tot. Però que és el Factfulness, us preguntareu...

...La humanitat posseeix una tendència instintiva a concebre dramàticament la seva realitat i defuig els enormes avenços moderns i els índexs creixents de benestar. Les persones de tots els països solen considerar que la situació mundial és molt pitjor del que és realment. Si se'ls pregunta la seva opinió sobre els índexs d'escolaritat, vacunació, mortaldat infantil, abatiment de la pobresa, accés als serveis bàsics, creixement demogràfic o esperança de vida a nivell mundial, les seves respostes solen mostrar una visió més aviat pessimista sobre això

“Ens interessen les xafarderies i els relats dramàtics, perquè eren, al seu dia, l'única font de notícies i informació útil”.  En el fons, això revela un profund desconeixement de la situació actual del món i de les oportunitats i els desafiaments que presenta. El Factfulness és un conjunt destratègies per controlar tant la tendència humana a dramatitzar la situació, com els diferents instints que el porten a valorar el món duna manera parcial i negativa. Basar les seves opinions i decisions en dades concretes és fonamental per fer front als desafiaments d'un món globalitzat com el nostre.

Un dels primers instints que distorsionen la seva opinió del món és “l'instint de separació” o pensament binari. Això vol dir que la ment tendeix a estructurar la realitat en parells per tal d'ordenar-la amb més simplicitat. Tot i això, aquestes parelles difícilment reflecteixen l'estat real de les coses. Per exemple, és del tot incorrecte parlar de manera reduccionista d'una separació entre rics i pobres. Si s'analitza la realitat, les dades demostren que la major part de les persones viuen en allò que es podria considerar un estàndard mitjà de benestar: no hi ha una bretxa contundent entre dues classes socials.
Avui dia, el 80% de la humanitat té accés a serveis de vacunació, 80% a llum elèctrica i 60% a educació bàsica. Tot i que la majoria dels països encara estan lluny d'assolir els nivells de desenvolupament de les nacions més riques, la veritat és que la major part de la humanitat ja ha aconseguit abandonar la pobresa extrema i comença a satisfer les necessitats elementals de subsistència.

“Les persones que viuen en la pobresa extrema al nivell 1 saben molt bé quant milloraria la seva vida si poguessin passar de guanyar un dòlar a guanyar-ne quatre, i no diguem ja setze dòlars al dia”. Abocar-se a les dades permet superar les dualitats simplistes i evita deixar-se confondre per les explicacions alarmants que són freqüents als mitjans massius. Aquest mateix coneixement permet superar l'“instint de la destinació” responsable del prejudici que les nacions pobres o en desenvolupament mai no podran superar la seva condició. En mirar les dades, resulta aclaparadora la rapidesa de l'augment del benestar en àmplies regions del món i cal esperar que la tendència continuï. De fet, la pobresa extrema està per desaparèixer del planeta, probablement a la següent generació.
“Factfulness és ser conscients de quan rebem notícies negatives i recordar que és molt més probable que ens arribi informació sobre esdeveniments negatius””. Conèixer les dades l'ajuda a enfocar-se en els riscos reals sense sucumbir a l'instint de la por que li impedeix distingir els perills reals dels que no són una amenaça per a vostè. Els mitjans massius i altres institucions solen privilegiar les històries impactants que generen por, i menyspreen el que és rellevant. Tot i l'impacte que produeixen al públic, esdeveniments com la guerra, els desastres naturals o els accidents aeris cobren cada vegada menys vides a tot el món. Abans de sucumbir al pànic sempre analitzi les dades fredament per avaluar els riscos reals que implica una situació determinada.

Els instints de culpa, urgència i negativitat. Conèixer dades específiques sobre el present i el passat serveix per entendre que l'estat actual de les coses té nombroses causes. El cervell té una tendència natural a cercar explicacions fàcils. A partir de les dades es fa evident que els fenòmens no s'expliquen de manera simple i que és possible dominar l'“instint de la culpa” que tendeix a fer acusacions fàcils, cercar responsables i bocs expiatoris; quan el que és veritablement important és identificar les causes i atendre-les en el seu ordre d'importància.

“L'instint de la por és tan forta que pot fer que persones de tot el món col·laborin per aconseguir els avenços més importants”. Així mateix, és útil entendre que els individus mai no són els únics responsables dels grans canvis o desgràcies. Al món modern els polítics i homes de negocis tenen menys poder del que aparenten. Els grans col·lectius, els sistemes de govern i de col·laboració marquen la veritable diferència.

"El deure d´un periodista professional és, en gran mesura, fer que un succés o fet determinat sembli més important del que és". Sucumbir a la simplificació instintiva, a més de vulnerar la seva entesa, ho torna presa de les declaracions alarmistes que apel·len al seu “instint de la urgència” per buscar influir-hi. En entendre la realitat a través de taules i índexs específics, s'és capaç de distingir l'evolució dels problemes, els veritables avenços i les indubtables situacions urgents que requereixen atenció immediata.

“Tothom categoritza i generalitza automàticament tot el temps inconscientment”. Identificar les veritables situacions amenaçadores és primordial per al benestar de les generacions futures: el canvi climàtic, la guerra nuclear, les crisis financeres i les pandèmies són exemples de riscos reals que poden generar mort i pobresa extrema a tot el món. Centrar el seu instint de la urgència en allò veritablement important el protegeix a més dels profetes de la catàstrofe, aquells que realitzen prediccions alarmants per atraure l'atenció. Davant la sensació d'urgència cal respirar profundament i esperar a posseir la claredat suficient per analitzar la situació basant-se en la informació que tingui.

“Les societats i les cultures no són com a roques, invariables i inalterables”. A més de simplificar les causes dels problemes, el cervell humà instintivament se centra en la informació negativa. L'atenció s'enfoca als esdeveniments perniciosos. L'instint de negativitat impedeix distingir gradacions i petits avenços dins de les situacions problemàtiques. La tendència dels mitjans massius a privilegiar el que és negatiu reforça aquesta distorsió de la realitat. La tendència humana a idealitzar el passat i recordar només els aspectes positius es pot superar una vegada més acudint a les dades.

Els instints de la línia recta i la mida. El desconeixement del món porta la majoria de les persones a fer-se una idea força errònia del comportament de certs índexs de desenvolupament i de les seves expectatives de comportament a curt i llarg termini.

“Dels deu països amb més ràpid creixement el 2016, nou presentaven una baixa qualificació democràtica”. A causa d'aquesta ignorància, algunes persones consideren, per exemple, que el creixement econòmic i l'explosió demogràfica es poden mantenir sempre a l'alça. L'“instint de la línia recta” fa pensar a les persones que no hi haurà variacions en el comportament de certs índexs. Això es pot notar en el desconeixement generalitzat que el planeta, amb els recursos limitats, no pot sustentar una acumulació de riquesa permanent, o que la població mundial no augmentarà indefinidament, sinó que trobarà un punt d'equilibri cap a l'any 2100 i molt probablement començarà després a reduir-se. Sobre això, moltes persones se sorprenen en saber que, d'acord amb prediccions força fiables, el nombre de nens en el proper canvi de segle serà pràcticament el mateix que el d'ara.

“No recopilis únicament exemples que demostrin que excel·lents són les teves idees preferides””. Les xifres són essencials, però alhora cal estar alerta per identificar tota xifra que deliberadament es presenti fora de context per intentar modificar-ne la percepció i aprofitar-se del seu “instint de la mida”, el qual el porta a sobrevalorar la transcendència de les grans xifres fora de context.

"La crida a l'acció fa que pensis de manera menys crítica, que decideixis més ràpid i que actuïs ja". El més recomanable és pensar sempre segons índexs i comparar-los amb altres períodes i amb altres llocs. Per exemple, encara que resulta alarmant el percentatge de persones que viuen en pobresa extrema actualment (10,4%), saber que fa vint anys el mateix índex era del 34% pot resultar un alleugeriment.

“Els països més rics són, amb molta diferència, els que presenten més emissions de CO2 i han de començar a millorar abans de perdre el temps pressionant tots els altres””. No n'hi ha prou de conèixer les múltiples causes o elements d'una situació específica, sinó que és indispensable establir qualitativament el pes i la transcendència de cadascun a fi d'enfocar els esforços de manera adequada. És freqüent que en qualsevol llista de causes o factors a considerar davant d'una situació problemàtica, un o dos siguin els veritablement essencials, mentre que els altres no tenen transcendència real.

El Factfulness brinda la capacitat de superar els biaixos que impedeixen formar-se una idea clara de la realitat del món. Per aconseguir-ho cal prendre consciència no només de la importància de les dades, sinó també adquirir l'habilitat per comparar-les i posar-les en perspectiva, de manera que revelin allò que realment s'està buscant. Cal estar oberts a acceptar diferents punts de vista, cosa que sovint demana acceptar les seves limitacions per superar l'“instint de la perspectiva única”.

“En aquest context, ser humil significa ser conscient de com els teus instints poden dificultar la teva comprensió de les coses”. Les persones solen ser especialistes en un sol camp i tenen coneixements limitats dels altres. Estar obert a escoltar opinions oposades a la seva i aprendre'n és una de les millors maneres d'estar alerta davant de tots els biaixos que falsegen el seu coneixement de l'entorn. A més, cal estar atent davant les generalitzacions inapropiades que ingènua o deliberadament s'obliden de les dades en realitzar qualsevol afirmació. Mai no ha de menystenir o subvalorar els coneixements de les persones de qualsevol part del món. L'“instint de la generalització” de moltes persones sol portar-les a acostar-se amb arrogància als països menys desenvolupats.

No és inusual que alguns professionals que col·laboren fora dels seus països pretenguin aplicar els seus coneixements a societats les circumstàncies específiques de les quals desconeixen. Quan es coneixen els fets amb més detall i en perspectiva és possible trobar solucions més adequades. Mitjançant la tècnica del Factfulness es pot desenvolupar una comprensió apropiada del món i del seu entorn. Estar atent als instints que distorsionen el coneixement és la millor manera de prendre decisions encertades i amb menys dramatisme en tots els aspectes.

Hans Rosling (1948-2017) va ser un metge reconegut per les seves investigacions sobre pobresa i salut als països subdesenvolupats. Es va exercir com a conseller de l'OMS, UNICEF i Metges Sense Fronteres. Les seves conferències TED li van fer popularitat internacional.