LA IMPOSTURA DEL PETÓ

Françoise Bornet, la protagonista de la famosa fotografia del petó de Robert Doisneau a l'Ajuntament de París, va morir el 25 de desembre passat als 93 anys a Évreux (Normandia), va informar aquest dimarts el diari francès "Le Parisien". Tothom l'havia vist fent-se el petó, encara que el seu nom ens era desconegut. De jove amb només 20 anys, va protagonitzar una fotografia en blanc i negre fent-se el petó amb el seu xicot davant de l'Ajuntament de París. A la foto també hi sortia una altra dona de mirada absent i un home amb corbata i boina, una manera de vestir molt comuna de la postguerra francesa. El petó dels dos amants era un esclat de felicitat al trist París de postguerra. La foto formava part d'un reportatge de tema tòpic, "L'amour à Paris a printemps", que la revista Life va encarregar a Robert Doisneau.  Però no va ser fins al 1986, quan es va imprimir la foto en format pòster, que el petó es va convertir en icònic, com ara se sol dir. Paral·lelament, es convertia en el manifest de l'espontània felicitat i de la centralitat que obtenia el plaer a l'èxit va despertar l'avidesa. Una parella va afirmar davant d'un jutge que Doisneau els havia fotografiat sense permís. Demanaven una indemnització milionària. Va ser llavors quan Françoise Bornet va sortir de l'ombra per refutar aquesta identitat usurpada. Ho va demostrar mostrant la fotografia original, numerada i segellada per Doisneau. També ella, una actriu de segona, reclamava diners. El jutge va fallar en contra dels denunciants. Però la decepció més gran va venir quan es va saber que Doisneau no havia fotografiat una escena espontània, sinó que havia contractat Françoise i el seu xicot Jacques per 500 francs. Havien teatralitzat la felicitat. El petó que havia fundat l'era actual no era res més que un muntatge. Hedonisme i bellesa, sí; però sense autenticitat.  La cultura contemporània no es pot entendre sense tenir en compte la inclusió de la impostura. De fet, que és la cultura contemporània, si no mera impostura.