Em dic Isaac Marcet. Tinc 42 anys. Barcelonès. Casat, ella a Madrid i jo a Barcelona (ens veiem cada dues setmanes, un bon pla). Aposto per la política que tendeix ponts, que no mira cap al passat ni cap al futur sinó cap al cor de les persones. El filòsof creu o no creu, el savi assaboreix, així que més que creences, vivències! (Foto: Mané Espinosa) - Inma Sanchís l'ha entrevistat a la contra de la vanguardia.


Vaig voler construir el gran mitjà de comunicació del futur. Vaig creure que internet arribaria a ser la tecnologia que revitalitzés el periodisme. Tot i això, el futur va acabar per destruir-me.

Què passarà?

Amb PlayGround, creada el 2008, aconseguirem posicionar-nos en tan sols set anys al rànquing dels 10 mitjans de comunicació amb més audiència en vídeo del món.

Tot un èxit.

Per combatre la desinformació a gran escala a les xarxes socials, les plataformes de Silicon Valley van decidir gestionar amb intel·ligència artificial la supervisió de la informació que abans havia estat humana.

Poc o res han solucionat.

Després d'automatitzar decisions tan essencials com la gestió de la veracitat i la qualitat, la IA va optar pel camí més fàcil per combatre el periodisme fraudulent: deixar de donar importància al periodisme en general.

Ara veiem vídeos de gatets.

Es va donar la responsabilitat de prendre les decisions més importants de la informació i de la democràcia a un algoritme. I així es va posar fi a la meva empresa. Com podria ser que la meva aposta pel futur em destruïu?

I així també va començar a bussejar a la història del futur i esdevindrà escriptor.

Al segle XVI, amb el naixement de la modernitat, es crea un nou temps: el futur, que va portar amb ell la creació del capitalisme, un sistema en què s'inverteixen diners per guanyar diners a futur i endeutar-se a futur.

I va aparèixer el rellotge mecànic.

Que va impulsar la creença errònia d'un temps objectiu i lineal que anava sempre cap endavant, així es va crear el fals mite del futur i del progres. La il·lusió que, gràcies a la tecnologia, la ciència i l’economia, la societat aniria a millor amb el pas del temps.

Continuem creient-hi.

Avui tota la nostra societat és un rellotge de proporcions colossals; però la sortida del sol no és la mateixa cada dia, ni la palpitació dels nostres cors és uniforme ni lineal, i la natura no té línies rectes; al contrari: és sinuosa i canviant.

Abans com vivíem el temps?

Els nostres avantpassats no creien que el temps fos objectiu ni lineal, ni que anés a millor. Per pensar el dia de demà, feien servir paraules com ara esdevenir, que significa venir caient, o destí, un temps governat per força que superaven la nostra capacitat.

No s'ocupaven del futur.

El temps era relatiu i circular, sempre unit als cicles naturals: naixia i moria, per després tornar a néixer. Idees que serien ratificades per la física moderna, com la teoria de la relativitat, la física quàntica o la termodinàmica, que advoca per l’entropia i la circularitat de l’espai i del temps.

L’esdevenir com a evolució triomfarà.

Gràcies al que anomeno capital futur (la va unir de futur i capitalisme); la manera de fer del temps vinculat a la natura moriria a la ment de les persones a favor d’un temps que només mirés cap endavant, cap a un creixement econòmic infinit.

Avui ja ningú no aposta pel futur.

Certament, sis segles després ningú no creu en les promeses del futur. La crisi climàtica, l’amenaça de la IA i el trencament de l’ascensor social diuen el contrari.

Però aquí seguim.

Tota la nostra societat continua dissenyada segons aquell temps fictici: plans de negoci a cinc anys, borses de futur, l'Ibex-35, els plans de les empreses i dels governs de creixement “sostenible”... Hem decidit continuar enganyats pel futur perquè no podem deixar de creure en el capitalisme.

Quines són les conseqüències?

Creure que el futur seria millor que el nostre passat i present ens va fer oblidar els efectes negatius dels nostres actes. Si el dia del dia és millor que ara, per què preocupar-nos pel medi ambient o la salut mental de les persones?

Una idea que ens ha remodelat.

La crisi climàtica o la sobrepoblació de la nostra espècie són fruit d'aquesta ingenuïtat: creu que totes les nostres innovacions acabarien per portar-nos un futur utòpic.

Com es pot eradicar el mite del progres?

Ens hem d'adonar que la nostra Terra i els nostres cossos tenen límits. El decreixement és la única solució.

Això diuen els Nobel economistes.

Les repercussions de la IA són massa perilloses per deixar-los en mans de companyies a Silicon Valley el mandat dels quals és créixer econòmicament sense límits. Però avui tots estem condenats a innovar sense control per no quedar fora de joc.

Alguna altra idea per no viure a terminis?

Tornar a fer atenció a un temps que no estigui regit pel rellotge, com el dels cicles solars de la natura i els ritmes interns. Escoltar el batec del cor, el nostre rellotge interior, ens tornarà al present. La salvació no té cap misteri: és aquí i ara.