UNA GUERRA CONTRA LES DONES I ELS NADONS

Noor estava embarassada quan Israel va ordenar que abandonés el seu apartament a la ciutat de Gaza. Mentre es desplaçava cap al sud, tenia u...

Noor estava embarassada quan Israel va ordenar que abandonés el seu apartament a la ciutat de Gaza. Mentre es desplaçava cap al sud, tenia un fort dolor a l'abdomen. El dolor es va intensificar, però ella va fer tot el possible per amagar-lo. Tot i que el dolor va desaparèixer al cap d'un temps, va trobar més problemes després d'haver-se refugiat, juntament amb el seu marit i els seus dos fills, a casa del seu oncle a Rafah, la ciutat més al sud de Gaza.

Cada vegada que hi havia un bombardeig del barri, Noor sentia més dolor abdominal, seguit d'hemorràgies. Preocupada per la possibilitat d'un avortament involuntari, va anar a la maternitat al-Helal al-Emirati de Rafah, acompanyada de la seva tia. La secció de l'hospital estava plena quan va arribar. Només hi havia cinc llits disponibles a la secció i només un metge. No obstant això, hi havia desenes de dones embarassades.

Després d'esperar durant tres hores, una infermera va cridar el nom de Noor. A Noor li van demanar que s'estirés en un llit perquè pogués ser examinada. Noor va dir a un dels membres del personal de l'hospital sobre els dolors i les hemorràgies que estava experimentant. Se li va informar que aquests problemes probablement eren causats per l'estrès constant i la por de viure una guerra.

Poc després d'aquest viatge, la Noor, aleshores embarassada de set mesos, va sentir que anava de part. La van portar a l'hospital amb cotxe. Com que no hi havia llits disponibles, va haver de donar a llum en una zona d'espera. El seu nou nadó era un nen que es deia Ahmad. Només pesava 1,5 quilograms. Ahmad va ser col·locat en una incubadora. Durant les dues setmanes següents, va guanyar 500 grams de pes. 

"Quan el vaig treure de la incubadora, no sabia què s'havia de posar", va dir Noor. “No vaig trobar roba de nadó a les botigues. La meva tia va demanar prestada roba d'hivern als seus veïns, però no va trobar prou llaunes de llet per a nadons a les farmàcies.

El Fons de Població de les Nacions Unides va calcular que hi havia aproximadament 50.000 dones embarassades a Gaza quan Israel va declarar la seva guerra durant l'octubre. A aquestes dones se'ls ha denegat l'atenció adequada i sovint els ha estat impossible assistir a les cites mèdiques. Només 15 dels 36 hospitals de Gaza funcionen i, en tots aquests 15 casos, només parcialment. Amb l'escassetat d'aliments aguda, la majoria de les dones embarassades estan desnodrides.

Amal va tenir un avortament involuntari poques setmanes després que Israel destruís la casa de la seva família. Els seus pares i alguns dels seus germans van ser assassinats en la massacre. Casada el 2015, el seu metge va dir a Amal uns anys més tard que quedar-se embarassada seria difícil. Des de llavors, havia gastat milers de dòlars en tractaments de fertilitat. No va ser fins al 2023 que es va quedar embarassada.

La data del naixement s'acostava quan els seus pares van ser assassinats. El xoc d'aquell horrible crim va ser tan agut que tot el que va poder fer després va ser recitar l'Alcorà i mirar fotografies dels membres de la seva família al seu telèfon. Va perdre la gana. Quan es feia menjar qualsevol cosa, vomitava. Una setmana després de l'atac a la seva família, Amal va començar a sagnar molt. Amal va cridar. El seu marit la va portar el més ràpid possible a un hospital proper. Allà, va saber que havia avortat.

"Em van matar dues vegades", va dir Amal, explicant que ella mateixa va sentir com si hagués mort tant quan es va produir la massacre de la seva família com durant l'avortament involuntari posterior. "Serà difícil per a mi tenir una vida ara", va afegir.  Amal havia de tenir un fill. Li havia preparat una habitació, bressol i roba. Encara no havia triat el seu nom.

Sondos, de 26 anys, estava embarassada de nou mesos quan la seva casa d'al-Rimal, un barri de la ciutat de Gaza, va ser atacada. El seu marit i la seva filla van morir en l'atac. Sondos va aconseguir sobreviure després de ser rescatat de les runes. Ella i la seva família s'havien quedat a la meitat nord de Gaza després que Israel ordenés la seva evacuació. No tenien familiars ni amics que els poguessin acollir si es traslladessin cap al sud. Sondos va ser portat a l'hospital al-Hilo de la ciutat de Gaza. Allà va donar a llum una nena mitjançant una cesària. Va cridar a la seva filla Habiba. La germana del nadó, que Israel acabava de matar, tenia el mateix nom.

El nadó va haver de ser col·locat en una incubadora. Sondos no va tenir prou menjar ni aigua neta durant els últims mesos i això va tenir un efecte advers en el pes del nadó. L'hospital no va poder proporcionar cap anestèsic durant el part i Sondos tenia un dolor agut. "Vaig oblidar el dolor quan vaig agafar el meu nadó als meus braços", va dir Sondos. "Dono gràcies a Déu que em van concedir un nou fill el dia que vaig perdre la meva altra filla".

Khuloud Rabah Sulaiman és una periodista que viu a Gaza.