EL DECRET OMNIBÚS I FIBONACCI

L'òmnibus ha desconcertat molta gent. Les votacions del 10 de gener no són de fàcil digestió. El Govern no ha sortit formalment derrotat del tràngol dels decrets, però sí desgastat per uns pactes que trenquen una proporció imaginària entre l'electorat socialista més disposat a la transacció. Desproporció , aquesta és la paraula. Tot es comença a percebre com massa complicat. La proporció àuria, base de la percepció harmònica de la realitat, es basa en una recurrència. La famosa seqüència de Fibonacci ( Leonardo de Pisa, matemàtic italià del segle XIII) comença amb 0 i 1, i partir d'aquí cada número és la suma dels dos anteriors (0,1,1,2,3,5,8, 13,21,34,55,89...) Si dividim cada número per l'anterior, ens dóna una xifra que tendeix a 1,6, phi, el número auri. Aquesta proporció es dona a la natura i ha estat assimilada per les arts plàstiques, la música, l'arquitectura i els dissenys industrials que volen transmetre bellesa i ordre. La seqüència de Fibonacci apareix als pètals d'una rosa i estableix les mides de la pantalla d'un ordinador.

La política obeeix a una altra recurrència, la de la dialèctica hegeliana: afirmació, negació i síntesi. En política, després d'un fort enfrontament sol venir un moment d'assentament, per després tornar a la brega. Després del novembre nacional va venir un desembre tradicional, i ara estem en un gener electoral on tot torna a agitar-se, així a Madrid com a les platges de Galícia.

Però la comparació amb Fibonacci no és només aplicable als homínids polítics. El fotògraf i guia polar Piet van den Bemd va captar amb el seu dron increïbles imatges de dues balenes geperudes alimentant-se a l'Antàrtida, on els mamífers van crear el famós patró matemàtic conegut com l'espiral de Fibonacci. Així, les bombolles desplegades a la superfície de l'oceà van formar la curiosa espiral que apareix sovint al món natural, des de la vida vegetal fins a l'animal. Durant aquesta tècnica d'alimentació, els cetacis col·laboren entre ells, se submergeixen a l'aigua sota les seves preses i després usen els seus espiracles per generar bombolles. Com a resultat, creen una mena de 'cercles' que els ajuden a confinar els peixos i el krill en espais més reduïts per atrapar-los.

Aquesta última estratègia es diu alimentació amb xarxes de bombolles i es basa en una cooperació acurada entre dues o més balenes geperudes, segons Van den Bemd que va descriure aquest procés en xarxes socials. Així mateix, es detalla que de vegades també utilitzen les bombolles com a eina per intimidar els seus rivals.

Enteneu ara perquè a vegades es parla d'animals polítics.