Una veïna de Barcelona es va suïcidar la nit de Nadal davant de la imminència del seu desnonament, segons ha denunciat el Sindicat de Llogaters en un comunicat. L'entitat assegura que la immobiliària i la propietat del pis van activar el procés de desnonament “sense miraments i en la primera de canvi, davant d'un primer retard en el pagament del lloguer”. Els serveis municipals havien aconseguit ajornar un mes el desnonament mentre li buscaven un habitatge alternatiu "que no arribava", i la dona, finalment, es va llevar la vida "amb totes les seves pertinences ja en caixes", explica el Sindicat.
"No podem romandre en silenci davant d'un exemple més d'un sistema injust, absurd i malalt", assegura el Sindicat de Llogaters, que lamenta que quan s'arriba a una situació com aquesta "ho ha fallat tot". En aquest sentit, ha afirmat que falla "un sistema en què la població no té garantit un habitatge digne, estable i segur" i que "rendibilitza fins i tot la desesperació i el patiment". Així mateix, el Sindicat ha criticat l'abordatge públic de la problemàtica de l'habitatge i ha lamentat que només s'ofereixin pròrrogues i moratòries, però no es pugui resoldre el problema de fons.
"L'amenaça de perdre l'habitatge, de no poder pagar-lo, de ser expulsat de casa, és un motiu d'angoixa insuportable per cada vegada més persones", ha lamentat el Sindicat de Llogaters. "Ella va estar lluitant, però no va poder més", ha afegit.
Hauria d'estar prohibit suïcidar-se per Nadal, de la mateixa manera que hauria d'estar prohibit desnonar per Nadal. Al País Basc van arribar a un acord de suspendre tots els desnonaments durant les festes de Nadal. No és una solució, només és un petit pegat, però el problema continua i no sembla importar gaire. Aquests suïcidis davant l'amenaça de desnonament ja comencen a ser una mera rutina més dins d'aquesta societat tan desigual, més indiferent que polaritzada.
Mentrestant a les Illes Canàries. Dues embarcacions amb 30 i 33 migrants arriben a les costes de Lanzarote i El Hierro l'últim dia de l'any 2023. Una altra rutina més que tampoc no importa ni interessa.  Benvinguts al 2024.