No estic gens sorprès. Més aviat gaudeixo de la mesquina satisfacció d'haver estat dels primers –permeteu-me per un dia la immodèstia– a denunciar algunes de les tropes que ara surten definitivament a la llum. Ho dic a propòsit del formidable reportatge de Manel Pérez sobre l'operació Catalunya, publicat en aquestes mateixes pàgines i que aporta llum i mètode a un sistema comunicatiu sobrecarregat de xerrameca interessada. Al final, com deia Goethe, la veritat sempre acaba resplendint. Llàstima que llavors ja se n'hagi anat tothom... ho comenta el lletrat Javier Melero al seu article sobre l'operació Catalunya. Però d'aquest article el que m'interessa destacar és la part més sòrdida, la que afecta la família Pujol. Hi ha hagut casos més flagrants com els de Sandro Rosell o Xavier Trias, que ja he comentat més d'una vegada.
Així i tot, em pregunto sense gaire entusiasme què farà ara l'Estat amb el passat brut que s'ha posat cruament al descobert, amb aquestes investigacions viciades per proves il·lícites i abusos de poder, amb aquests procediments judicials –alimentats per informes policials falsos i testimonis comprats – anquilosats mitjançant tàctiques dilatòries, perllongats durant anys per desposseir les víctimes d'energies o fins que acabin morint i els casos morin amb ells. Em pregunto què es farà amb casos, per exemple, com el de Pujol. Perquè es pensi el que es pensi de Pujol (a qui es pot detestar més que a una sopa de tofu per la seva acció política, aquesta no és la qüestió), és difícil trobar en la història dels precedents judicials més gran compendi de desoris: des d'actes de declaració de testimonis davant la UDEF falses instades pel comissari Villarejo, fins i tot un llapis de memòria amb evidències tan il·lícites que el jutge les va haver d'apartar de la causa i per les quals l'anterior director adjunt operatiu (DAO) d'Interior va ser jutjat i condemnat; des de l'extorsió a bancs andorrans fins als missatges de felicitació de Jorge Moragas a Victòria Álvarez; des dels diàlegs per a besucs de Fernández Díaz amb els seus adlàters fins a l'assalt per encaputxats a un furgó que contenia objectes requisats a la família. Segur que els sembla que recorro a l'humor negre, però els asseguro que em limito a explicar la veritat. Això no té res a veure amb la culpabilitat o la innocència dels acusats. La regla és diferent: l'Estat té tots els mitjans a la mà, Policia, inspectors d'Hisenda, Fiscalia i tribunals, i pot fer servir tot el pes d'aquest poder per fer justícia amb una única limitació, jugar net i semblar tan honrat com es pugui esperar un món on això està passat de moda. Si no, tot és nul. Almenys això creuen els vells liberals amb males puces condemnats al desànim, com Javier Melero.
Per acabar, quan s'omplen la boca proclamant que Espanya és un estat de dret, un no pot evitar de pensar en allò de: "dime de qué presumes y te diré de que careces", perquè considerar Espanya un Estat de Dret, no és una redundància, és un oxímoron. Per cert. Que bonic és l'article primer de la constitució Espanyola: 1.- España se constituye en un Estado social y democrático de Derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad, el pluralismo político.... y dos huevos duros.
.png "English"){kind=small}
Con poca sal, por favor.
ResponEliminasense sal no és menjar, és patir.
EliminaVienen del tronco que vienen, que siempre vinieron, y se van de rositas, y nunca veremos la ciega Lex ser contundente con los máximos responsables de los que se saltan los Estados de derecho que haga falta para sus intereses.
ResponEliminaEl problema reside en que en el imaginario de la gente corriente, de la buena gente, existe la creencia que lo que ha hecho esta gentuza, ha estado bien, al fin y al cabo lo han hecho para preservar la sacrosanta unidad de España. Algo parecido sucedió con el GAL, en que la mayoría mirábamos hacia el otro lado, hasta que estalló por cuestiones meramente políticas - como ahora -
ResponEliminaEsto se va al carajo.
ResponEliminaArrastramos problemas que no se solventan y que además aumentan con el paso del tiempo.
No se la respuesta.
Doncs sí, perquè aquesta tema que fins ara se circumscrivia només a Catalunya, ja ha explotat a Madrid. De fet, com li dic a Fackel, és el mateix cas que els del Gal, ha explotat quan ha convingut políticament, i per acabar-ho d'adobar el PSOE s'ha posat en mode 'senglar' contra el PP, atacant-lo amb la seva mateixa barroeria. Salut.
ResponEliminaHace unas semanas no te hubiera dejado ESTO, pero hoy sí, sé que entenderás que no es más que la otra cara de esta operación. Lo siento pero tooodos son iguales, no se salva ni Rita.. Tooodos abusan del poder cuando lo tienen, todos sin excepción. La guerra sucia se ha hecho siempre y se seguirá haciendo, no aquí en España, en el mundo entero y aun siendo detestable, no vayamos ahora de puritanos rasgándonos las vestiduras porque sabemos que desde Rusia a EEUU, pasando por Israel, China o Arabia Saudí... toooodos los países la han venido usando.. antes se hacía con la anuencia de todos, exactamente igual que ha venido ocurriendo con la corrupción…No es cierto que hoy haya más corrupción que antes, es que hoy se denuncia, se persigue y antes no. Efectivamente en el pasado tuvimos el GAL con el PSOE, al menos, afortunadamente en esta operación Cataluña, ni en sus anversos y reversos de otros gobiernos patrios no ha habido muertos... ¡algo es algo¡. Ahora bien, harta tanta manipulación de unos y otros según sus conveniencias políticas, porque tienes toda la razón.. el PSOE está adoptando el modo jabalí tan del PP .. buuffff un asco! Necesitamos insecticida para fumigar ; )
ResponEliminaAbrazo fuerte FRANCESC!!
La Generalitat no controlaba ni controla los mossos, la prueba la tienes con Trapero. Lo que publica en Voz Populi tiene muy poca credibilidad, suelen falsear noticias sobre Cataluña casi siempre, tienen una obsesión casi enfermiza. Dicen, dicen que una vez publicaron una noticia cierta y contrastada sobre Catalunya, pero ya nadie se acuerda de cuando fue esto. Lo que publica EL DIARIO.ES Y LA VANGUARDIA es rigor informativo, contrastado y comprobado, y va más allá de la guerra sucia, porque la Operación Cataluña ha afectado a inocentes y a sus familias, como es el caso de Sandro Rosell o a Joan Besolí, su socio andorrano, a quien la hija de fruta de Lamela, sabiendo que era inocente, no le dejo ir a ver a su hijo que tuvo un accidente laboral y se quedó parapléjico. A Lamela por cierto, la ascendieron por su brillante y humanitaria labor de retener más de dos años en la cárcel a dos ciudadanos, sabiendo a ciencia cierta que eran inocentes. Si esto no es lawfare y prevaricación que venga dios y lo vea.
ResponElimina¿Sabes cuando se jodió todo?, cuando a don Mariano le dió por recoger firmas contra el Estatut de Cataluña aprobado y refrendado por el Parlamento y el pueblo, con sus cajas azules, un Estatut por cierto que se cargo el TC pero que cepillo el PSoE de Don Alfonso Guerra, entre otros.
https://helenasubirats.blogspot.com/2019/09/contra-catalunya.html
Un abrazo, y a ver si nos mandáis algo de lluvia.
Verás, una cosa es espiar al contrario político, eso se lleva haciendo desde antes de que se inventara la política, pero otra cosa es la guerra sucia de Interior contra Catalunya, la invención de acusaciones falsas, de soborno, de extorsión, incluso a funcionarios andorranos o franceses. La Operación Catalunya es mucho más por qué no fue solo contra unos adversarios políticos, fue contra el pueblo de Catalunya, contra todos sus ciudadanos del origen que fueran.
ResponElimina