Crec que tots tenim clar des de fa temps, que en aquest país nostre, vivim en una precampanya electoral permanent. La pregunta que em faig és, cal estar en aquesta precampanya permanent i després quan anem a eleccions i toca per llei, cal fer campanya durant tres setmanes, quan la majoria dels votants ja té el vot decidit. Tota aquesta inútil parafernàlia és d'un enorme cost personal pels candidats i també econòmic, per a ells i els seus respectius partits, que en no tenir resolt el problema de la finançament cauen sovint en afers com el Pp amb Gürtel, o abans els del PSoE amb Filesa, o CiU amb el joc i altres derivades presidencials, o qualsevulla altre partit. Tots es financen il·legalment i el que afirmi el contrari mentre hipòcrita s'esquinça les vestidures vers els altres, és un mentider. És cert que amb el pas del temps i els problemes econòmics dels partits, el cost de les campanyes s'ha anat reduint i cada vegada més se centra la tasca en el món audiovisual. Fixeu-vos que a la tele tots segueixen la mateixa estratègia, el líder davant i rere seu la militància il·lusionada en el projecte que va assentint amb el cap en complicitat a les paraules del líder. S'ha acabat allò d'omplir places de toros amb mítings enardits. La prova de què la campanya electoral no serveix per a res, la tenim en les eleccions d'ahir a Galícia. Si la gent fes cas a aquesta campanya última, el BNG hauria guanyat per majoria absolutíssima, perquè són els únics que han fet campanya. Mentre que la del Pp ha estat erràtica i plena de trets al peu, i malgrat això, han sortit els mateixos resultats que en les anteriors eleccions, llevat que el BNG s'ha apropiat temporalment de cinc diputats del PSoe. Un PSoE que desapareixerà del Mapa autonòmic, segons IDA, el que demostra la seva esbiaixada visió política i una evident contradicció, si tenim en compte que s'han passat mesos i mesos parlant del Sanchisme, no del PSoE, perquè ha estat Pedro Sánchez qui ha esborrat del mapa al PSoE, després que aquest el voler esborrar a ell. Clar que mentre es mantingui a Catalunya, Sánchez no ha d'estar preocupat. El que si l'hauria de preocupar mentre no s'aprovi la llei d'amnistia, és l'indult ofert per Feijóo als del procés, en una possible moció de censura, novament JuntsxCat i fins i tot ERC, serien vitals per fer caure Sánchez, sobretot perquè no queda clar que la tan bandejada amnistia arribi a bon port.  El que volia venir a dir amb tot això, és que potser seria arribada l’hora en què com en un conte d'Isaac Asimov, s'haurien d'eliminar de soc arrel les campanyes electorals, al cap i a la fi, la majoria de ciutadans ja sap a qui votarà, com deia abans, sobretot en aquestes properes eleccions, i, els indecisos, aquesta forquilla del 5% que diuen els que hi entenen pels qui es fan les campanyes, no justifiquen tota la despesa dels uns, ni la pallissa mediàtica que hem de suportar els altres. Que s'aclareixin els indecisos i si no que no els deixin votar, per cagadubtes, o, tornant al conte d’Isaac Asimov, informant-se dels programes de tots els partits, que voti un sòl ciutadà en nom de tots i que sia el que hagi de ser. Al cap i a la fi estarem igual de bé o malament segons bufi el vent econòmic, mani qui mani, car les decisions importants no es prenen aquí sinó a Brussel·les.  Ja entenc que això que proposo no és possible - només és un conte - però sí que es podrien estalviar el cost onerosament inútil de la campanya electoral, crec que seríem bastants els qui ho agraïríem.