EL CONSOMÉ DE GAZIEL

Al final del seu llibre 'Tots els camins duen a Roma', Agustí Calvet, Gaziel , explica una conversa amb un altre periodista il·lustre com va ser Julio Camba, al restaurant Lhardy de Madrid, on aquest defensava que si la gota de floridura, en lloc de caure casualment sobre la placa del microscopi de Fleming, li hauria caigut a ell a la tassa del consomé que estaven prenent, l'hauria fet retirar immediatament i adéu a la invenció de la penicil·lina. La broma de Camba era sobretot una apologia de la destinació, que és capritxosa, però que sovint marca el camí de la història.

He recordat l'anècdota mentre llegia les cròniques de la campanya gallega, on es decideix alguna cosa més que la presidència de la Xunta en aquestes eleccions autonòmiques, que mai abans no havien despertat tant d'interès. Certament, el PP es juga molt, més que ningú, després de quatre majories absolutes amb Alberto Núñez Feijóo. Però, sobretot, qui sap que el seu futur depèn del resultat de les eleccions gallegues és el líder de la formació. En política, el passat no compta, l'única cosa que importa és el present. I es pogués donar el cas que, havent estat el primer partit en vots a Espanya i Galícia, es quedés en tots dos casos fora del poder. De vegades el destí fa aquestes coses i la floridura fa malbé la tassa de brou, per molt interès del cuiner i la qualitat del producte per a la seva cocció. I podria ser que Pedro Sánchez, com Fleming, descobrís que el mateix Penicillium que li amarga el consomé al rival fos la seva pedra filosofal per avançar en la seva concepció d'Espanya. Per què? Doncs perquè si el PP queda fora del poder a les tres comunitats històriques (Catalunya, Euskadi i Galícia), voldrà dir que hi ha una Espanya plural que desitja un altre model menys centralitzat d'Estat, on Madrid no pot ser la gran aspiradora de recursos. I encara significarà que, si el PP vol acabar governant en aquest país, necessitarà posar sordina al discurs de l'Espanya una, grande y libre, Metro Goldwyn Mayer que pregona. Això tampoc ho arreglaria Isabel Díaz Ayuso, que és més del mateix encara que amb més gràcia. Avui a Galícia també està en joc una altra visió d'Espanya.  - Màrius Carol a la vatguardia.com. No sé sap a hores d'ara a qui li tocarà presidir la Xunta de Galícia, hui, al voltant de les onze de la nit se sabrà tot. Però la foto que presideix l'article, dona pistes, no hi surt Rueda el`candidat ocult, i aquest ha estat per a mi un dels molts errors que ha comès Gènova en aquesta campanya. I és que el Pp troba i trobarà encara més a faltar a Pedro Arriola.