De vegades em deixo endur per la fantasia que una nau alienígena es col·loca sobre Madrid i l’abdueix. No mor ningú. Ni tan sols ancians en residències concertades. Els marcians se l’emporten d’Espanya per dipositar-la on vulgui Madrid. Potser en algun país sud-americà sense problemes identitaris o als EUA, on Aznar podria tornar a parlar mexicà i com a Estat votar Trump. En el forat que deixés Madrid al mig de la Península podríem construir-hi un embassament, amb el qual, a més de deslliurar-nos de Madrid, podríem evitar el problema de la sequera. Mataríem així dos ocells d’una sola mascletà. Tinc amics, familiars, col·legues que hi viuen. Són progressistes, escolten Rozalén i coneixen Luis García Montero, però la resta fins a 1.586.985 van votar Díaz Ayuso i 245.215 Vox a les autonòmiques. Els altres, el que deia: gent maquíssima i progressista. És com Galícia i el mite del gallec percebeiro. Després de cinc majories absolutes del PP consecutives, podem dir que Galícia és conservadora o hem d’esperar que a Feijóo li broti del pit un botafumeiro? Continuem bressolant-nos amb Los gozos y las sombras i les monges ninja portant a votar iaios impedits?
El millor que ens podria passar seria que Madrid desaparegués i Espanya passés a ser Lo Español. Que consti que no som nosaltres, són ells. Perquè si postulen que Madrid és Espanya i Espanya s’entossudeix a no ser Madrid, això no té solució. I la conseqüència és que Madrid s’enfada, estiueja a Fuengirola, fa soroll de togues i micròfons, mil tertúlies i són una llauna insuportable, gairebé al punt d’igualar el problema català com la turra més avorrida de tots els temps.
Allunyat de l’M-30, els personatges públics de Madrid fan molta por i no menys vergonya aliena, de l’altra, de qualsevol. En el meu somni, desitjo que, en algun racó­ de la galàxia, Madrid trobi­ la seva Espanya somiada i, ja posats, amb circuit de Fór­mula 1.  - Carlos Zanon a la vanguardia.cat,