REACCIÓ EN CADENA

A Telecinco triomfa el concurs 'Reacción en cadena', on dos equips rivals competeixen per resoldre cadenes de paraules. Als participants els donen dos vocables i han de descobrir un tercer relacionat amb els altres dos, a tall de baula, amb la pista de la primera lletra. Per exemple, els situen en pantalla els termes estruç i abric i han de respondre amb un concepte que els relacioni, en aquest cas que comenci amb la lletra P. Solució: plomes. L’estruç té plomes i hi ha abrics de plomes­. Imaginin-se que en un dels programes aparegués el terme tsunami relacionat amb independentisme. La baula que a Espanya podria lligar-les, que comença amb la lletra T, seria terrorisme. Però, si el programa s’emetés a Suïssa, el terme guanyador seria terratrèmol, perquè els tsunamis són generats per terratrèmols de gran magnitud sota la superfície del mar i l’independentisme va constituir un terratrèmol en la política espanyola el 2017.

‘Tsunami’ i ‘independentisme’ no formen baula amb ‘terrorisme’ (a Suïssa)

Això seria així, a partir del fet que la justícia suïssa es nega a col·laborar amb el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón perquè dubta de les acusacions que pesen sobre la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que està expatriada en aquest país. L’Oficina Federal de Justícia de Suïssa considera que el cas no té a veure amb una causa terrorista, sinó política. La resposta és semblant a la que va donar fa quatre anys, quan el jutge va demanar una comissió rogatòria i li van respondre que “les manifestacions de desobediència civil contra el poder no encaixaven amb la definició d’organització criminal, ni de terrorisme”.

La reacció en cadena l’han tingut en aquest cas els fiscals del Tribunal Suprem, que sostenen que Tsunami Democràtic era un grup terrorista per haver col·lapsat l’aeroport del Prat i Carles Puigdemont, el seu líder absolut, encara que els manifestants no trenquessin un sol vidre. Se m’acut una pregunta en cadena per al concurs de Telecinco: amnistia i fiscals. Amb la P. La solució seria pols, que és el que està fent García-Castellón al Govern central i el pols accelerat dels fiscals en l’afany per salvar-li la cara al jutge de l’Audiència Nacional.. - Màrius Carol a la vanguardia.

Com s'han de fiar a Suïssa de García Castellón, si l'ínclit va explicar públicament en una conferència que els jutges francesos tenien molts dubtes sobre l'aplicació de l'intercanvi immediat d'informació entre els dos països sobre ETA perquè suposava compartir dades sumarials que podien estar sota secret. Davant d'aquesta negativa dels jutges francesos, García Castellón es va reunir amb ells i va recórrer a una mentida per forçar el seu canvi d'opinió: els va dir que la Justícia espanyola tenia localitzat un dels criminals més buscats de França, cosa que no era cert, però va servir perquè els jutges francesos van canviar d'opinió. O sigui, que l'ínclit, a banda de prevaricador, és mentider, i el segon no és presumptament, sinó confessat públicament per ell mateix.