NO SOM A L'ERA DE LA POSTVERITAT

Una de les fonts més útils per conèixer la Guerra de les Gàl·lies de Juli Cèsar és, és clar, La guerra de les Gàl·lies de Juli Cèsar. Però útil no és fiable: és una obra de publicitat per exalçar el seu autor­, esquivar els seus enemics i aconseguir el suport dels plebeus, és una crònica que intriga amb la veritat.

A la història humana s’ha mentit molt, el test antidrogues mai ha sortit net. L’any 1274 ac tant hitites com egipcis van afirmar haver guanyat la batalla de Cadeix (nota: no hi va haver vencedor). Alexandre el Gran es va emportar Cal·lístenes, el seu historiador personal, a les conquestes i va arribar a declarar ser fill de Zeus (nota: era fill de Filip). August va crear la imatge de Cleòpatra que coneixem: la d’una Elizabeth Taylor manipuladora, enamoradissa i ambiciosa (nota: era una grega culta, poliglota i empoderada). Així és incessantment: l’Armada Invencible (noti’s el nom), la Guerra Civil Espanyola o la segona guerra de l’Iraq tenen versions contun­dentment diferents segons el relator.

En això, els estalinistes eren medallistes olímpics entre alevins. Proclamaven prosperitat durant fams, justícia enmig de purgues i historicisme mentre esborraven Trotski i Kàmenev de fotos i enciclopèdies. Quan un cosmonauta moria en un accident, no es comunicava i, per tant, no havia mort; aquesta era la seva cruel resposta a la pregunta de “si un arbre cau i ningú ho sent, fa soroll?”. Corea del Nord i d’altres operen sota el mateix esquema i Orwell ho va localitzar tot el 1948 amb el seu 1984.

Les democràcies no són perfectes i també cometen abusos. Proust observava com el 1914 les victòries franceses eren cada vegada més a prop de París. Si un llegeix la premsa britànica de la Segona Guerra Mundial coneixerà batalles que no van existir. Els anuncis televisius dels vuitanta van intentar fer creure a aquest articulista que el tabac el faria més sexy, els refrescos més popular i el whisky més elegant. Però no confonguem la perillositat d’un ratolí amb la d’un lleó, en democràcia hi ha controls i contrapesos que permeten identificar i denunciar les mentides.

Avui no es pot dir que som a l’edat de les fake news, han existit des que el primer xaman va exigir queviures i dones perquè així ho ordenaven els esperits. A Occident sí que estem davant de tecnologies, algorismes i formes de comunicació noves, com TikTok i YouTube, que baratitzen dràsticament l’edició d’informació. Això ha permès que nous comunicadors arribin directament al públic i competeixin amb editors més fiables i menys entretinguts. Arriben a persones benintencionades que creuen tenir, ells sí, accés a informació veraç. Això és Redbull per a populistes disposats a trencar normes, sembrar confusió i crear realitats paral·leles. Sempre hi ha hagut ufòlegs, cristal·loterapeutes, homeòpates, quiromàntics i mè­diums que parasiten o comensalisen, però ara hi ha més eines per mobilitzar-los.

La solució a la manipulació i la mentida ja ens la van donar els nostres avantpassats durant la Il·lustració i al crear la democràcia: evitar la superstició, comprovar les afirmacions, utilitzar fonts fiables i testades, escoltar els arguments, exalçar el coneixement, estar obert a l’escrutini i aprendre dels errors. No desesperarem, molts mai vam creure que el tabac ens feia més guapos i les democràcies han superat etapes més difícils i acres. Esperem que aquest cop el cost humà de travessar aquesta tempesta no sigui cruel. Marc Murtra a lavanguardia.cat