Hi ha gent que ho està passant malament amb la florida dels ametllers. Cada any més prematur. Has vist això?, xiuxiueja alarmada una amiga amb qui comparteixo taxi. No sé què hi he de veure. Fa dues setmanes que estan florint, diu. I apunta amb el dit a un arbre rosat que treu el cap en un semàfor, com qui assenyala un fugat de la justícia. Creuo una mirada amb l'ametller florit. Resulta estrany que unes floretes tan suaus provoquin angoixa. Delicadesa amenaçant. Com les tènues ales de les papallones que també han aparegut abans d'hora, voletejant sense sentit, il·luses. Ho explica Clara Sanchis Mira al seu article a la vanguardia d'avui. I em sorpren que la seva amiga i ella mateixa és sorprenguin.

Normalment, i ja fa anys i panys que a finals de gener i al més de febrer comencen a florir els ametllers al nostre país. I encara que sempre passa, cada any ens sorprèn aquesta eclosió primaveral al mig de l’hivern. I que sempre passa i que sempre ens sorprèn i ens fascina la seva bellesa ho corrobora el fet que, ja l’any 1953, en Josep Pla escrivia a «Temps de febrer: els ametllers». Ens trobem, doncs, en aquell moment de l’any tan delicat que, en obrir una finestra i mirar a fora, apareix la subtilesa d’un ametller rosat, extasiat, com un vaporós enlluernament. 

He vist florir ginesta el més de desembre de 2014, aquí en teniu la prova documental. I suposo que us preguntareu,  ¿com és que un arbre com l’ametller comença a florir al mig de l’hivern quan encara hi pot haver glaçades que posin en perill els seus fruits? Això és un maldecap per als agricultors, però és una estratègia de supervivència de la pròpia espècie. En el clima mediterrani, és més estrany que hi hagi una glaçada prolongada a partir de febrer, que no pas una sequera prolongada quan arriba l’estiu.

Si els ametllers florissin més tard, quan ho fan la majoria dels arbres fruiters, a principi de la primavera, les típiques sequeres mediterrànies de l’estiu no permetrien que es desenvolupessin les ametlles. Per això, la natura, que és molt sàvia, fa florir els ametllers al febrer, perquè les ametlles necessiten entre 5 i 6 mesos per madurar, entre el juny i el juliol ja estan a punt i han pogut aprofitar les pluges primaverals per créixer.

Però la gent continua angoixant-se cada any en florir els ametllers, són els mateixos que es queixen que aquest hivern fa més fred, o aquest estiu més calor, i ja no recorden la temperatura de l'estiu o hivern anteriors. És cunyadisme antropològic, encara que no sigui massa lògic. Recordem-ho una vegada més: No hi ha res que no hagi succeït abans, llevat que ho hem oblidat.