ALGUNS HOMES BONS

El poble palestí s’està morint de fam a Gaza. L’ONU ha calculat que una quarta part de la població està a punt d’entrar en una situació crítica i ha acusat directament el Govern d’Israel d’utilitzar el control que té sobre l’entrada d’aliments per obtenir avantatges en la seva negociació amb Hamàs. Ja no es tracta que ningú no sigui capaç de fer aturar la guerra, sinó que es puguin facilitar corredors humanitaris mínims per portar aliments a la població.

En molts llocs de la franja no hi ha aigua potable, ni gas, ni llenya per fer foc. Les imatges que ens arriben diàriament de les ciutats palestines són una col·lecció de runa amb molt pocs edificis que es puguin mantenir drets. Els crits d’alerta d’oenagés sobre la situació de la població civil, espe­cialment la dels nens, es repeteixen de manera insistent els últims dies. Els Estats Units van començar dilluns a llançar menjar des del cel mitjançant avions de càrrega, però aquesta solució només és un pedaç. De fet, cinc persones van morir i deu més van resultar ferides ahir a la franja per l’impacte de paquets que van caure des del cel.

Aquesta situació crítica es pot pal·liar si acaba de funcionar un corredor marítim entre Xipre i un port temporal flotant a Gaza. Des de fa dos mesos, el vaixell Open Arms intenta aconseguir els permisos de les autoritats israelianes per portar aliments del projecte World Central Kitchen ( WCK) del xef José Andrés. Ahir van rebre la llum verda per a això i el fundador d’Open Arms, Òscar Camps, confiava que podria fer el seu primer viatge en dos dies. Si aquesta via funciona, el nombre de tones que es podria fer arribar a Gaza seria fonamental per evitar la fam.

Una primera col·laboració de Camps i Andrés a Ucraïna ja va ser tot un èxit per permetre l’arribada d’aliments als ciutadans més necessitats. Ara es repeteix a Gaza. Tant de bo tots dos no hagin de tornar a ser útils en cap altre conflicte, però paga la pena destacar la seva tasca humanitària. Encara queden alguns homes bons.