Recordes de com et vares assabentar de l'11-M? No va ser per Twitter, perquè encara no existia i la gran mentida amb què el govern del PP va envoltar els atemptats no va córrer per les xarxes socials, sinó tot al contrari. A falta de telèfons intel·ligents, van ser els vells Nokia i els seus SMS els que van acabar amb la impostura. Aquell dia, les fonts oficials van perdre la credibilitat. Els especials pel 20è aniversari de la massacre d'Atocha –#Lodel11M de @jordievole arrasa– tornen a les nostres pantalles imatges de terror i permeten celebrar la batalla ciutadana davant de la mentida oficial.
La de l'11-M va ser trumpisme abans de Trump, una fake news que va durar anys, que va passar de 'ha estat ETA” transmès per José María Aznar als directors dels diaris el dia de l'atemptat, a convertir-se en una “teoria de la conspiració ” que es va estirar com un xiclet. El diari el Mundo va ser el més insistent en aquesta teoria, repetint-la fins a l'extenuació.

¿Hauria triomfat la mentida si hagués existit Twitter? Els SMS que van servir per convocar milers de persones davant les seus del PP haurien tingut contrapartida a les xarxes si haguessin estat tuits. “Al-Qaida ha reivindicat l'atemptat de Madrid quatre vegades i el govern ho amaga. Passa-ho”, “Aznar de rosetes? En diuen jornada de reflexió i Urdaci treballant? Avui 13M, a les 18h. Seu PP, c/Gènova 13. Sense partits. Silenci per la veritat. Passa-ho!”.

Per primera vegada es va fer servir el mòbil per difondre informació aliena a l'oficialitat dels partits i els governs. La persona que va enviar el primer missatge segueix a l'anonimat encara que Pablo Iglesias va explicar el 2014 que va sortir del seu entorn. De les 17 primeres persones que van rebre aquest SMS, cinc van acabar deu anys després al consell polític de Podem. A les manifestacions del dia 12 es cridava: “Qui ha estat?”. L'endemà, jornada de reflexió, el trànsit de SMS va créixer a Espanya un 20%. Diumenge, jornada electoral, l'increment va ser del 40%, segons va informar Bloomberg al seu moment. El mòbil es va consolidar com a eina política ciutadana, però també els partits van aprendre a fer-lo servir. Avui se segmenten els missatges i l'algorisme fa que cadascú llegeixi allò que vol llegir. Amb el “passa-ho”, va començar tot.