Ciutadans és un partit en vies d’extinció. Els dirigents i els càrrecs que encara representen els seus votants intenten guanyar-se un mínim espai, desesperat, de supervivència mediàtica. La lògica animal hauria de servir per entendre aquest procés. En l'extinció d’una espècie hi intervenen la destrucció i la fragmentació dels seus hàbitats, el canvi climàtic, la caça i el tràfic il·legal i la introducció d’espècies exòtiques. Ciutadans també desapareix perquè Inés Arrimadas, que va guanyar les eleccions amb gairebé un milió de vots, va trigar dos dies a malbaratar-los amb una incompetència de rècord Guinness. I perquè Albert Rivera va embogir d’egolatria presidenciable fins a ser el protagonista d’una autodestrucció tan exòtica com grotesca. L'altre dia comentava un tertulià de Rac1, a propòsit de la imminent desaparició de Ciutadans, la dificultat dels partits polítics liberals d'arrelar a Espanya, i no deixava de tenir raó, però no és aquest el cas de Ciutadans, ja que C's, no és un partit ni ho ha estat mai, sinó un projecte, un projecte d'odi cap a la llengua catalana i tot el que representa, només això. El va comandar Albert Rivera només perquè el seu nom comença amb A, que és com se'l va triar, per una mera qüestió alfabètica. Al projecte es van sumar alguns arribistes com Inés Arrimadas, ja retirada de la política igual que Rivera. Més arribistes de nivell com Javier Nart, Joan Carles Girauta, Jordi Cañas, o sia, el pitjor de cada casa. Si veiem la idea fundacional de Ciudadanos, o Ciutadans, entendreu perquè el personal es feia la pixa un embolic amb el català i castellà que feien servir indistintament gairebé sempre per provocar, entendrem moltes coses d'aquest pretès partit Liberal no nacionalista, o sigui l'únic partit que era un doble oxímoron. Perquè aquest era el primigeni i únic objectiu de Ciutadans combatre la llengua catalana. Descansi en Pau a l'infern dels abjectes.
Llista de fundadors de Ciutadans (posteriorment Ciudadanos, la majoria dels quals malviuen sota la síndrome de Xenius), Félix de Azúa, Albert Boadella, Francesc de Carreras, Arcadi Espada, Teresa Giménez Barbat, Ana Nuño, Félix Ovejero, Félix Pérez Romera, Xavier Pericay, Ponç Puigdevall, José Vicente Rodríguez Mora, Ferran Toutain, Carlos Trías, Iván Tubau i Horacio Vázquez-Rial.
Un partido menos a mantener
ResponEliminaNo et pensis, es van recol·locant, Girauta va a les europees amb VOX. I, per cert, no és d'aquest pal, però Ayuso vol col·locar a Leguina a la Comunitat de Madrid per 100 mil euros al mes.
ResponEliminaSalut
Que los dioses les concedan una larga vida y una descendencia numerosa. A ver si así, están ocupados en otras cosas y dejan de joder la marrana.
ResponEliminaC's ja és passat, Ricard, i cadascú s'ha anat col·locant on ha pogut, sigui pública o privada.
EliminaNo n'hi ha cap que hagi anat al Circ du Solei?
EliminaBe. Girauta va a les europees amb VOX.
Elimina¿Por qué será que algunos de ellos, que tuvieron cierta ascendencia intelectual e incluso progresista, al menos eso parecía, se perdieron en las redes de un partido que nunca fue a ninguna parte? Y se siguen perdiendo. Hay ciertas cuestiones en España que nunca se resuelven, como el liberalismo. Clafro que no sé si es cuestión de concepto o de término. Yo siempre entendí que lo libertario o libertarios tenía que ver con el pensamiento ácrata y la acción anarquista y ahora resulta que se está utilizando el termino para enmascarar lo que no es sino fascismo. A mí no me hace gracia que desaparezcan partidos, sino que se reconduzcan hacia uno único.
ResponEliminaLos peces gordos se han recolocado, en cuanto a lo del liberalismo es como las meigas, haberlas haylas pero mejor no meneallas. EDl problrma de Ciudadanos es que no era un partido político, solo pretendían perseguir el catalan en Catalunya, luego alguien pensó que podían ser algo más y tanto Rivera como Arrimadas tuvieron todo el apoyo mediático de Madrid, aquello que Josep Oliu del Banco de Sabadell considero la alternativa a Podemos. Pero a Rivera y a Arrimadas todo eso les vino muy grande y acabaron en la nada, como por cierto le sucedió a sus homónimos de Podemos.
ResponEliminaPor cierto, ahora que todos estos que se supone entienden de política andan especulando sobre si Illa, ERC o junts conseguirán más o menos votos. Quizás deberían preguntarse qué sucederá, con el millón de votos que perdieron ERC y junts en las últimas elecciones. La respuesta está ahí, si no se movilizan, no habrá Govern i habrá que volver a unas nuevas elecciones, en una especie de día de la marmota.
Saludos.