El 7 de juny de 2005 es va presentar a Barcelona un manifest titulat «Per la creació d'un nou partit polític a Catalunya», en el qual els firmants es comprometien a impulsar la constitució d'una nova força política d'àmbit català. El manifest va ésser signat per Félix de Azúa, Albert Boadella, Francesc de Carreras, Arcadi Espada, Teresa Giménez Barbat, Ana Nuño, Félix Ovejero, Félix Pérez Romera, Xavier Pericay, Ponç Puigdevall, José Vicente Rodríguez Mora, Ferran Toutain, Carlos Trías, Iván Tubau i Horacio Vázquez-Rial. Després de la presentació del manifest al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el 21 de juny de 2005; Ciutadans de Catalunya va anar estenent-se per Catalunya. El manifest també es va presentar a Bilbao i a Madrid.

L'acte de presentació del procés per constituir el nou partit va tenir lloc el 4 de març de 2006, al teatre Tívoli de Barcelona, amb la presència i suport del filòsof Fernando Savater. L'esmentat procés va culminar en un congrés fundacional, celebrat els dies 8 i 9 de juliol de 2006, on es va definir l'organització i estructura interna, es van elegir els òrgans representatius, es va aprovar el cos ideològic que defineix al nou partit, l'àmbit d'actuació i el nou nom amb què es van presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya del dia 1 de novembre de 2006.

Els dies 8 i 9 de juliol de 2006 es va celebrar al campus de Bellaterra (Barcelona) el seu congrés fundacional, en el qual van participar tres-cents cinquanta delegats procedents de les aproximadament cinquanta agrupacions territorials i sectorials de l'organització. El congrés fundacional va escollir com a president Albert Rivera, un advocat llavors de vint-i-sis anys, i com a secretari general Antonio Robles, ambdós al capdavant d'un Consell General format per trenta-cinc membres procedents de les diverses agrupacions territorials i sectorials, cap d'ells polític professional. Solament un dels fundadors de la plataforma original, Teresa Giménez Barbat, es va integrar a la direcció del nou partit.

Aquest és l'origen de Ciudadanos o Ciutadans, que com a objectiu principal tenia preservar el castellà a Catalunya que estaba sent anorreat pel català, en certa manera una mena de UPyD sota el lema Egpaña,Egpaña,Egpaña i poca cosa més. De fet, veient els fundadors del partit ja es veu que hi ha síndrome de Xenius a dojo, molt ressentit, algun resabiat i un filòsof tronat i una mica ximple recolçant-los, després vé Rivera, un simple arribista espavilat, un que va plegar per imputat i ara Arrimadas que és poca cosa més que un ens demagogic, pocasolta i desbarrador pel que s'ha vist, no tant com Andrea Levy del Pp que és un cas perdut, però més o menys del mateix pal. 

 Els estrategues del PP varen veure en Ciutadans i la figura d'Albert Rivera un partit que el hi convenia promocionar per treure vots a CDC a Catalunya i al PSOE a Espanya, i s'hi varen volcar. Rivera sortia constantment a qualsevol mitjà de Madrid, fos radio, diaris o televisió, el cuiten, el mimen, el projecten i els acaba sortint - ves per ón - el tret per la culata, perden el control del monstre que varen crear que ha acabat traient vots a ells mateixos, o sia al Pp

 I aquesta gent, aquest eteri concepte polític del no res té 25 diputats al Parlament de Catalunya. Massa gent s'ha equivocat a l'hora de votar, lo qual demostra que el mite de la saviesa del poble, és aixo, un mite, i a més han creat un problema al Partir Popular, passant a ser la seva marca blanca de moment, que aquests nois i noies no són gent de fiar. Els estrategues del Pp deuen ser exempleats de la TIA, o del CNI que ve a ser el mateix. 
Aquest és el pecat original de Ciutadans, el seu origen del que se'n vantava ahir el cínic de Rivera, que possiblement el desconeix, i ja se sap que, en el pecat hi ha la penitencia.