El frau fiscal pel qual la Justícia investiga la parella d'Ayuso va tenir l'origen en una comissió de dos milions per la venda de màscaretes durant la pandèmia. El que per a la gran majoria de les persones va ser una catàstrofe, per a uns quants va ser un botí enorme.
“El meu germà podria haver guanyat quantitats ingents de diners durant la pandèmia”, va confessar Isabel Díaz Ayuso fa tot just unes setmanes. “La meva carrera política el va perjudicar”. Al seu moment, la frase va sorprendre. ¿En quin cap hi ha que algú que s'emporta 234.000 euros en una sola operació –el sou mitjà de deu anys d'un treballador– hagi pogut ser “perjudicat”? Amb les dades que avui publica elDiario.es, aquesta sensació de greuge de la presidenta de Madrid i el seu pobre germà s?entén molt millor. Perquè per a ella, folrar-se a la pandèmia és el normal. Una cosa gairebé quotidiana, que no mereix cap crítica ni cap retret moral.
Durant el seu discurs de proclamació com a presidenta del PP madrileny, Isabel Díaz Ayuso es va emocionar recordant la família. Han hagut de pagar un alt cost personal per anomenar-se Díaz, ha declarat la presidenta, mentre els assistents aplaudien i els 692.479 Díaz que segons l'INE resideixen actualment a Espanya s'estremien perquè entenien del que parlava. Quin Diaz d'aquest país no ha patit la desgràcia de veure com l'empresa del pare rebia un aval de 400.000 euros d'una empresa semipública i que, en no tornar el préstec, no passés absolutament res gràcies a la intermediació de la seva filla ficada en política? Quin Díaz no té un germà que rebés 280.000 euros durant el pitjor de la pandèmia en contractar una venda de màscares amb l'administració dirigida per la seva germana? Quin Díaz no s'ha enamorat mai i ha unit la vida a una parella sentimental que, mitjançant societats pantalla, emet factures falses per valor d'1,7 milions d'euros per defraudar la Hisenda pública? Els Díaz, ho sé perquè en conec uns quants, saben bé què suposa portar a l'esquena la pesada càrrega de tan assenyalat cognom.
Les empreses d'Alberto González Amador, parella de la més coneguda de les Díaz, van disparar la seva activitat al sector sanitari i farmacèutic en aquelles dates en què morien 700 persones al dia, com diu encara en forma de tuit l'últim vestigi de Pablo Casado , que en pau descansi. De nou la maleïda pandèmia. La presidenta madrilenya vol girar full, però quan no són les protestes dels molestos familiars de les 7.291 víctimes de les residències és un familiar més que es va folrar de manera indissimulada durant aquells dies. No hi ha manera que la cosa caigui en l'oblit si, cada dos per tres, ens ve al cap aquesta expressió tan taurina que uns van sortir d'allò per la porta gran ia altres se'ls va negar fins a la infermeria.
Amb la presidenta madrilenya maleint la seva mala sort –tant de bo Alberto hagués estat treballador de Mercamadrid– per estar vivint en un cèntric i luxós pis a nom del seu xicot pagat en circumstàncies dubtoses, comença el ball nacional. Als mitjans que van dedicar portades i hores de debat i tertúlia al 'casoplón' amb piscina d'Esglésies i Montero, valorat en 600.000 euros, sorgirà el sentit més profund de la responsabilitat per concloure que el pis d'un milió d'euros en què viu Ayuso és part de la inviolable esfera personal, no importa com hagi estat pagat. Quin Díaz no es veu embolicat en una d'aquestes sense menjar-ho ni beure-ho? La justícia, que va investigar fins a les últimes conseqüències grolleres factures falses, la situació laboral de l'assistent d'un diputat amb discapacitat o els braços que subjectaven el fill d'una ministra, mantindrà la calma perquè el procés segueixi el ritme sense estridències i sense posar en risc la presumpció d'innocència de la parella de la presidenta madrilenya, no importa la solidesa de la investigació de l'Agència Tributària. I com que ningú és culpable del que faci un altre, el Feijóo que fa un quart d'hora implicava Pedro Sánchez en el cas de l'assessor de l'exministre Ábalos, explicarà que, per descomptat, no té res a veure Ayuso amb les activitats de la seva parella. Indignació a Cantora. Com diria Oscar Wilde, és la importància de dir-se Díaz en una societat hipòcrita.
El que preocupa d'Ayuso és com vola sola sense necessitat de MAR, ha evolucionat i après de pressa. la seva resposta ahir a Castelldefels a l'acte de nosequé de Tabarnia, és de manual: Van a per mi, van a buscar-me, a buscar a la meva família. al pare, a la mare, al germà, a buscar el meu gos si cal, cosa que recorda M.Rajoy quan deia sobre la Gürtel: no és una causa del PP és una causa contra el PP. El que passa és que al PP aquesta actitud li funciona per anar-se'n de rosetes de cadascun dels seus molts casos de corrupció. Es podria resumir en un eslògan: Comissionistes units, mai seran vençuts. I aquí pau i després glòria. Veurem en què acaba el cas de l'estranya parella, però em temo que acabará en no res, o  en poca cosa.