DIES INTERMEDIS

En la voràgine del dia a dia, sovint oblidem la importància dels dies intermedis. Aquests dies que no són ni festius ni laborables, que no marquen un inici ni un final, sinó que s'ubiquen als llimbs de la quotidianitat. Tot i això, aquests dies intermedis poden ser molt més que simples transicions. Poden ser una oportunitat per a la reflexió, la introspecció i l'acció. A la societat actual, estem constantment bombardejats amb informació i estímuls. Tot just tenim temps per aturar-nos i reflexionar sobre les nostres vides. Els dies intermedis ens ofereixen l'oportunitat de fer-ho: fer pausa en la rutina i prendre's un respir. Els dies intermedis també són un bon moment per mirar cap a dins. Podem aprofitar aquest temps per reflexionar sobre les nostres prioritats, els nostres valors i els nostres objectius. És una ocasió per preguntar-nos: Què és el que realment importa a la meva vida? Estic al camí correcte? Els dies intermedis no només han de ser per a la reflexió. També poden ser un trampolí per a l'acció. Podem utilitzar aquest temps per iniciar nous projectes, aprendre noves habilitats o simplement fer alguna cosa que ens apassiona.

Però els dies intermedis tenen data de caducitat,  per a un jubilat, tots i cada un dels dies són intermedis, interminables fins a l'avorriment, i cada cop més pesats, difícils de pair i administrar. Quan un ja ha vist tots els paisatges, llegit tot el que havia de llegir, escrit tot el que havia d'escriure i renunciat a tot quan podia renunciar, és quan comença a sentir aquest cansament de viure, i això gairebé sense haver viscut, que encara és pitjor. Costa trobar una motivació per aixecar l'ànim, per il·lusionar-se, per donar algun sentit a aquest 'laissez faire' quotidià que ha perdut tot interès. Però cal crear expectatives encara que costi, i fer-ho en el dia a dia, perquè sembla que la cosa vital com em deia Carlos avui, va bé, i sembla que en tenim per estona, o com deia el pare, pel que fem ja estem bé aquí. Menys mal que el avis ja tenim els nets que ens donen feina a cuidar-los, dur-los a l'escola, etc. Els nets i de vegades algun gos. 

Caldria pensar que potser no estàvem preparats per viure tant de temps, i aquí com a la vida no hi ha manual d'instruccions, Recordo al començament del bloc (2006) una iaia gallega que tenia un bloc que es deia 'a mis 80 años' i jo pensava, ui! als 80 anys no estaré jo per blocs, i mira, quasi hi he arribat. O sia que seguirem esperant a Godot malgrat saber que mai arribarà, cosa que si farà la parca, però no cal que s'estressi ni s'afanyi. Nosaltres com Felipito Tacatún diem: YO SIGO.