A la primavera de 1961, l'astronauta rus Iuri Gagarin es va convertir en el primer home a fer un vol espacial. Expliquen que, al tornar a terra ferma, algú li va preguntar si havia vist déu en la immensitat de l'espai. La seva resposta va ser que, mirant cap a la Terra, ni havia vist cap déu ni havia pogut distingir cap nació.

“En un instant, aquell paio havia desmuntat els dos constructes pels quals els éssers humans portem segles matant-nos: trossos de terra i déus que no existeixen”, sosté el periodista Manuel Saco (Ourense, 1947), que recull aquesta anècdota al seu llibre 'No hi ha déu (probablement', publicat per l'editorial Mong i que serà presentat aquest dimecres 20 de març a les 19 hores al Teatre del Barrio (Madrid).

L'obra és una recopilació de part de les reflexions que durant més de tres dècades Saco va anar desgranant als seus articles d'opinió. Però, segons afirma ell mateix, és també un “ajustament de comptes”, una “denúncia frontal” i descarnada d'aquests déus i pàtries inventats per la imaginació dels qui viuen i s'aprofiten de la seva administració exclusiva.

En ser preguntat Per què aquest llibre?, Saco respon: He escrit de tot fins que vaig començar a decantar-me per les religions, que són el càncer de la humanitat. Darrere de tota guerra hi ha una religió: encoratjada directament, com passa amb el gihadisme; o bé per mitjans interposats a través de jutges, de legisladors… Les religions tot ho impregnen, tot ho embruten, són l'enemic de la societat. A l'entrada del llibre hi ha una cita de Saramago que diu “si tots fóssim ateus, el món seria més pacífic”. M'interessava indagar sobre com la humanitat s'ha deixat caure als braços de les religions, sobre com gent intel·ligent es pot manejar diàriament amb l'instrument de la raó i empassar-se un cúmul de necessitats quan arriba a l'Església. Les religions i els ultranacionalismes –que són una altra forma de religió– són dos constructes de l'ésser humà que no tenen sentit.

Només se m'acut recordar a Manuel Saco (a la foto), que un altre rus, Grigori Perelman, sostenia que havia demostrat matemàticament l'existència de déu.