Des que l'home és home i la dona dona, el seu instint i la seva vocació ha estat 'parlar'. Ara procuren que no parlin. O que, a tot estirar, repeteixin el que senten, el que volen que escoltin. Hi ha una sòrdida i sorda conspiració per a convertir-los de parlants en oients d'allò que els interessa que escoltin; parlar - deia Fuster - si se'm permet una definició apressada, és traure profit - el màxim profit - a les paraules. Malauradament, avui en dia n'hi ha pocs que parlen i si molts que bramen plens d'ira i fúria, sobretot al Parlament o a Twitter, un estri 'X', que per llei s'hauria de prohibir el seu ús a Polítics i càrrecs públics en general, pel seu bé i pel nostre. Es nota que no han llegit Sèneca quan deia que l'important és saber quan s'ha de parlar i quan restar callat.
Quim Monzó ha tret un nou llibre. Ments preclares, el llibre dels idiotes. Us en deixo un fragment: “Una cosa que a mi no em sorprèn, però que em deixa esbalaït, és que a la gent li fa una mandra immensa pensar. Tothom funciona per tòpics. Els puretes, aquesta gent que està en contra de la paraula grollera, funcionen amb el tòpic arrossegat de tota la vida. Però és que hi ha puretes de tota mena. Em sembla que hi ha algun tipus d'ESADE o qualsevol història d'aquelles de màrqueting de pensament que creen idees (ha de ser una bona feina: si aquesta feina existeix que em truquin). Es dediquen a produir idees per infiltrar-les als mitjans de comunicació i fer que corrin. I a la gent, que són uns borregos absoluts, els va molt bé que aquests productors d'idees els serveixin idees, perquè ells poden fer que corrin i s'estalvien la feina esgotadora d'haver de pensar. Ho dic per totes aquestes modes que hi ha, no ho sé, cinquanta mil modes. Des de la història, aquesta famosa que Barcelona s'enfonsa, quan fa cinc anys la majoria dels espanyols deien que Barcelona era la ciutat més europea d'Espanya. Amb el pa se'l mengin! S'infiltren idees perquè circulin, fins que s'acaben, s'esgoten, i llavors en creen de noves, de recanvi...”
Ments preclares. El llibre dels idiotes
Selecció i epíleg de Julià Guillamon.
Llibres de Vanguardia. 200 págines. 16,95 euros.
Selecció i epíleg de Julià Guillamon.
Llibres de Vanguardia. 200 págines. 16,95 euros.
Aquest se'ls guanya descansat, agafa fama i fote't a jeure
ResponEliminaBé, almenys ara ha escrit un llibre, perquè a la vanguardia publica algun article de tant en tant, que per la seva fotesa va directament a Collonades.
EliminaLa fama d'aquest senyor és un misteri per mi des de fa anys, la d'altres, també, però aquest molt especialment.
ResponEliminaEl LLloro el MIco i el senyor de Puerto Rico, Calzada i tv3, pot més el personatge que l'escriptor. Amb en Pàmies feien un duet radiofònic molt interessant. De 'el perquè de tot plegat', vaig llegir les sis primeres pàgines i el vaig deixar, clar que hi ha un altre escriptor que per a mi és el mateix. Se sabrà tot de Xavier Bosch, va durar només quatre pàgines. Un altre sobre valorat-
ResponEliminajajajajajajajaja....jajaja..aquesta és bona, de veritat..amb Júlia, de tot cor..què punyetes liveuen?
ResponEliminaAlgo tiene el agua cuando la bendicen. O no!
ResponEliminaAquest senyor n'és un isòtop d'ell mateix. O bé el fotògraf és un imbècil o la imatge és més falsa que unes Ray Ban de 5 euros. Qui treballa amb el teclat inclinat així? I qui, ho fa amb el llum enfocant-li la cara i cremant-li els ulls? Perquè els té oberts, no?
ResponEliminaEm vaig comprar unes rayban per 3 euros a Tunisia. I a mi que la foto m'ha agradat, sembla que està mirant la pantalla. no escrivint. L'autor es Xavier Cervera, fotoperiodista.
ResponEliminahttps://www.lavanguardia.com/autores/xavier-cervera.html
No passa res. Solament és una opinió. El Xavier Cervera no és un imbècil; la foto em sembla mal preparada. Ja saps, les opinions son com el culs, tothom te la seva (seu)
EliminaEl Pàmies un altre gandul, però no tant. Per cert, el 'llibre' del Monzó està bastit amb els articles dominicals, crec.
ResponEliminaMalament comencem doncs si està basat en els seus articles dominicals, cada vegada més fluixos. Pàmies és diferent, és un gandul amb ofici, a més, a la seva mare li agradaven els boleros.
ResponEliminaLa mare també era fluixeta literàriament parlant, un altre tema és el polític, en el qual també hi hauria molt a comentar, i això que em queia simpàtica, a molta gent li agraden els boleros, per cert, no és res original, i hi ha centenars d'escriptors-ores millors que aquests però com que els llibres son curts i queden 'progres' molts ganduls també en lloen la còmoda brevetat. He dit.
ResponEliminaLa mare m'agradava, i clar, si tens un pare i una mare com els d'en Sergi Pàmies, d'entrada ho tens fotut.
Elimina