La companyia promotora d'edificacions TechStone va anunciar el novembre del 2021 la construcció de la nau, que inicialment havia d'arribar de la mà de la consultora Quick Expansión. Diari de Sabadell.

José Ignacio López d'Arriortúa, “Superlópez”, va aconseguir la fama quan va aterrar a Detroit com a vicepresident de compres de la totpoderosa General Motors l'1 de maig de 1992. Menys d'un any després, abandonava la companyia americana per fer el salt a Volkswagen entre denúncies d´espionatge. Pel camí, implemento mesures d'estalvi a Opel i GM, traient les dues companyies dels números vermells gairebé immediatament.

Comencem pel principi, López de Arriortúa va néixer el 18 de gener de 1941 a la localitat biscaïna d'Amorebieta. Influenciat pel treball del seu pare en una fàbrica a Izar, es va matricular a l'Escola d'Enginyers Industrials de Bilbao i va obtenir el doctorat en enginyeria Industrial el 1966. Després d'entrar a l'empresa d'enginyeria Idom, passo a treballar a Laminaciones Echevarri per, un any després, entrar Cenemesa.

Aquí trobem una de les claus del seu caràcter, ja que va optar per canviar de feina per poder seguir al costat casa seva. Sempre ha estat molt familiar i ha sentit un enorme aferrament a la seva terra ia Amorebieta, fet que marcarà diverses de les decisions que prendrà al llarg de la seva vida. A Cenemesa, va començar a destacar com a organitzador, fins al punt de molestar la direcció de l'empresa. Els treballadors, en canvi, ho adoraven.

Poc després de casar-se amb Margarita Urquiza, el novembre de 1969, José Ignacio López d'Arriortúa va entrar a treballar a la factoria de Firestone a Basauri, concretament al departament de desenvolupament. El 1972, arriba a la direcció de l'empresa Agustín Tellería, que li encarrega posar en marxa el mètode Bedaux. Aquest sistema de treball consisteix a optimitzar i cronometrar tots els processos duts a terme pels operaris. Com es podia esperar, això no va asseure bé entre els empleats, encara que López de Arriortúa va aconseguir reconduir la situació.

Fàbrica Saragossa Opel Corsa 1982

El seu creixent prestigi va fer que General Motors s'hi fixés quan estudiava instal·lar-se a Espanya muntant una factoria a Figueruelas (Saragossa). Inicialment, es va resistir i va rebutjar l'oferta, però va acabar acceptant animat pel seu pare Josep López Aurrecoetxea. El nostre protagonista fitxa per Opel el 1980, és a dir, dos anys abans de la inauguració de la fàbrica. El seu excel·lent treball a la planta saragossana va acabar cridant l'atenció a Alemanya, seu d'Opel, per la qual cosa, el 1987, va acabar sent nomenat Cap de Compres de la marca. És en aquesta etapa quan José Ignacio López de Arriortúa es converteix en “Superlópez”. La seva tasca i mètodes durant aquest període canviaria per sempre la indústria de l'automòbil, convertint la marca de Rüsselsheim en una de les més eficients del món.

La clau de la tasca de López de Arriortúa és que canvia la relació de les marques amb els proveïdors. Habitualment, els fabricants eren molt dependents d'aquests, patint retards i vivint a costa de la seva voluntat o capacitat productiva. L'enginyer basc va capgirar aquestes relacions, establint que eren les marques les que tenien la paella pel mànec. Va començar a estrènyer els proveïdors, marcant els temps i preus que haurien de complir si volien mantenir el seu contracte amb Opel. Va implementar el sistema PICOS, per Purchased Input Concept Optimisation with Suppliers, bàsicament un sistema d'optimització de les compres a l'Opel era qui posava les condicions i no els seus proveïdors. El resultat immediat va ser l'estalvi de milers de milions de dòlars per a la marca alemanya, cosa que no va passar desapercebuda a Detroit, seu de la General Motors, matriu d'Opel. Cal recordar que els pagaments als proveïdors suposaven un 75% de les despeses d'un fabricant d'automòbils, per la qual cosa qualsevol estalvi en aquesta part de la cadena era decisiu. Bàsicament, el sistema PICOS consistia que era el proveïdor i no el client qui tenia emmagatzemades els materials per a la producció, així s'estalviava l'emmagatzematge.

La referència a López de Arriortúa ve a tomb que en les meves passejades amb bicicleta m'he adonat que darrerament s'estan construint al Vallès, enormes naus industrials per a logística, com la de Toyota a Sabadell o una que estan construint a Castellar del Vallès al Pla de la Bruguera que serà la segona més gran de Catalunya. Entenc que el sistema de López de Arriortúa ja no s'aplica, imagino que víctima de la globalització, i el que no entenc és que representen aquestes enormes naus dedicades només a emmagatzemar productes. Algú em podria explicar on és el negoci?


Nau logística de Toyota Material Handling al polígon Sant Pau Riusec a Sabadell. Al ladito del IKEA