Cal tenir en compte que no hi ha cosa més difícil de tractar, ni de més incert èxit, ni més perillosa de manejar, que no pas ser el responsable de les innovacions polítiques. Perquè l'innovador polític té per enemics tots aquells que treien profit de les velles institucions i té per febles defensors tots aquells que podrien treure profit de les noves. Aquesta feblesa neix, en part, de la por dels adversaris que tenen la llei del seu costat, i en part també de la pròpia incredulitat dels homes que no tenen fe en les coses noves fins que l'experiència no els ho demostra.
Passa aleshores que els enemics, quan tenen ocasió, s'organitzen en partits i es revolten, mentre que la defensa dels altres és massa feble, de manera que sempre es corre perill. Per tant, cal, si es vol analitzar bé aquest aspecte, veure si aquests prínceps poden dur a terme les innovacions per si mateixos o depenen d'altres, és a dir, que si per executar els seus projectes necessiten el consentiment aliè o els imposen amb la força. En cas de necessitar ajuda, acaben sempre malament i no aconsegueixen res, i, en canvi, quan depenen només de si mateixos i els poden imposar per la força, no solen córrer cap perill. Maquiavel - El Príncep.