FOTESES D'UNA CAPITAL QUE NO SAP SER CIUTAT

Era Riccardo Cocciante qui cantava Bella sense ànima fa mig segle. La lletra podria versionar-se amb el discurs que va fer Isabel Díaz Ayuso al magazine dels matins de Telecinco. La presidenta de Madrid va voler fer un acte d'afirmació del madrilenyisme –està en el seu perfecte dret–, però em sembla un error contraposar la seva identitat a la realitat catalana, escriu a la vanguardia Màrius Carol. No cal injuriar ningú per afirmar-se'n un; està fora de lloc menysprear allò aliè per posar en valor el mateix. Buscant aquesta confrontació, que és rància (en el franquisme, Madrid competia fins i tot en les matriculacions de cotxes amb Barcelona), absurda (els efectes de la capitalitat com es computen) i inútil (no donen un trofeu per avançar una altra ciutat), es posa de manifest el que criticava Cocciante, que de vegades a la bellesa li falta ànima. L'èxit de les grans ciutats es pot mesurar des de molts paràmetres, no només amb grans esdeveniments, sinó sobretot amb la redistribució de la riquesa. Ja està bé de futbolitzar la política. Com va escriure Gaziel, Barcelona i Madrid són dues ciutats de signe espiritual diferent i fins i tot oposat; una més sentimental, l'altra més quixotesca, “però com uns germans siamesos no poden ser separades”, encara que sovint els altaveus mediàtics dels uns semblen voler distorsionar la banda sonora dels altres. Pasqual Maragall va dir allò tan intel·ligent que Madrid és una capital que no sap ser ciutat i Barcelona és, en canvi, una ciutat que no acaba de saber ser capital. Ayuso sosté que els catalans són cada vegada més provincians i només els interessa el que és seu. Però el que no resulta de rebut és que Díaz Ayuso digui que quan va a Barcelona la gent se li posa a coll per demanar-li que no els abandoni, perquè el clima de Catalunya és insuportable. O que a Barcelona la inseguretat assalta per tot arreu, els ciutadans no tenen ni aigua i els escolars són els últims a PISA. Per rematar-ho amb la frase: “Estan tancats a l'àmbit provincià i l'únic que els importa és ser català”. Aquest enfilall de bestieses només la pot dir una idiota plena d'ira i de fúria, encara que no sé si la Senyora de la fruita sap qui era Macbeth. Lògic, Isabel, la provinciana ets tu, i no ho saps. Es diria que el processisme ha agafat el pont aeri, com deia fa temps Bernat Dedéu. Madrid està esplèndida i Barcelona també. I no cal demanar permís per ser català cada dia en llevar-se al matí. Hauríem d'aconseguir que aquesta mena de política no ens compliqui la vida. I que el populisme emmudeixi.