El 16 de maig de 2020 moria Julio Anguita a Còrdova. La pandèmia va fer que no pogués tenir el comiat que molta gent hagués volgut donar a aquest referent polític. Val la pena veure i escoltar aquest vídeo de 'Epílogo', la seva entrevista pòstuma. A diferència d'altres epílegs com el de José Maria Gironella en què l'home ja estava molt acabat, a Anguita se'l veu bé, li segueix brillant la mirada i parla amb propietat de la vida, de la política, de la seva tasca com a mestre. Ho fa de manera serena, calmada, vaja, que s'acomiada Don Julio de nosaltres en 60 minuts plens de serenitat i lucidesa. A ell si se li podria dir allò de: dubto que hagi passat a millor vida, perquè la que va tenir aquí baix va ser plena i útil, per a ell i per a molts de nosaltres. 

He pensat en Anguita arran d'unes paraules de Feijóo, el desqualificador sistemàtic de 'too lo que se menea a su izquierda'. Diuen que tots els polítics són iguals, i diu Feijóo que els polítics actuals són els pitjors de la història de la democràcia, Don Julio, Labordeta, o Gerardo Iglesias, que se'n va tornar a fer de miner, no són iguals. Però això Feijóo no ho sap, car quan parla dels pitjors polítics de la historia, es veu reflectit en el mirall de la seva estultícia. És el desqualificador desqualificat, el que fa bona la frase Marx, Groucho: "Ell pot semblar un idiota i actuar com un idiota, però no es deixeu enganyar, és realment un idiota"