Més clar impossible. “Treballar menys, follar més”. Els Joves Ecosocialistes (Comunes) van repartir ahir a la manifestació de l'1 de maig a Barcelona condons acompanyats d'aquest lema. “Gaudeix del temps, viu la teva vida”, es llegia a l'embolcall on els lliuraven. El reclam de fons, més propi del dia, era la setmana laboral de 32 hores, treballar quatre dies. Menys hores de feina, més temps lliure per donar curs a l'amor. “32 hores de jornada, per a tot allò que vols fer i quan ho vols fer”. “Treballar menys, viure millor”, reiterava. L'empaquetament el completava un QR per afiliar-s'hi. Els encarregats de repartir els preservatius detallen que en tenien uns 400 per lliurar entre els assistents. Però en arribar la manifestació al punt final els quedaven un centenar per repartir. No es veien gaires cares joves per col·locar-los, admetien amb una mica de resignació. Potser la joventut preferia fer servir les hores del festiu precisament per a altres coses.


A propòsit del dia 1 de maig i dels treballadors, aquí us deixo una deliciosa anècdota cubana: De un espía de la CIA enviado por Nixon o por Reagan o por Clinton para saber lo que pasa en Cuba:"Señor Presidente, no hay desocupación pero nadie trabaja. Nadie trabaja, pero según las estadísticas se cumplen todas las metas de producción. Se cumplen todas las metas de producción, pero no hay nada en las tiendas. No hay nada en las tiendas pero todos comen. Todos comen, pero también todos se quejan constantemente de que no hay comida y de que no tienen ni desodorantes. La gente se queja constantemente, pero todos van a la plaza de la Revolución a vitorear a Fidel. Señor Presidente, tenemos todos los datos y ninguna conclusión.

Que no hi hagi atur a Cuba, té la seva lògica, per anar de Varadero a l'Havana (a 2009) s'havia d'agafar l'autobús Via Azul, el recorregut d'uns 100 quilòmetres el fa en dues hores llargues atès a mig camí s'atura a berenar o esmorzar segons l'hora del viatge. Per despatxar els bitllets fan falta 3 persones, una que arrenca el bitllet, una altra que escriu el nom del viatger, i una tercera (l'encarregada) que hi posa un segell. Si apliquem aquesta norma a tots els àmbits de l'administració, s'entén que no hi hagi atur a Cuba.