LOQUILLO I LES CLARISSES CISMÀTIQUES

De l'Havana ha arribat un vaixell carregat de...”. L'antic joc infantil va tenir ahir el seu correlat a la política espanyola. El ministre de Transports, Óscar Puente, va respondre ahir a través dels mitjans i de les xarxes socials –és de suposar que també de manera privada– a l'exministra i secretària general de Podem, Ione Belarra, sobre la polèmica generada al voltant de l'arribada al port de Cartagena d'un vaixell carregat d'armes per a Israel. Fins al punt de convocar-se una concentració de suport a Palestina liderada pel diputat de la formació estada per Múrcia. “El Borkum –així es diu el vaixell– no porta armes a Israel. El que sí que portava armes a Israel es diu Marianne Danica, però arribava el 21 d'aquest mes i se li ha denegat l'escala des del Ministeri d'Exteriors. Però el diputat de Podem per Múrcia estarà passejant aquesta tarda pel port de Cartagena. Si no fos pel tema seriós, seria de pel·li de Berlanga”, va assenyalar el ministre. La pel·lícula, en qualsevol cas, no seria una comèdia atès el patiment que es viu a Gaza. Un altre tema berlanguià serien les “Clarisas Cismáticas que és bon nom per a una girl band”, que tuiteja @GonzaloNez19. A les de Pedralbes, en canvi, sí que els rendim pleitesia: l'alcalde Collboni va anar a demanar-los que resessin perquè plogués i plou, bé que amb prou retard perquè ens adonem que no podem, plural majestàtic referit a la Generalitat, etcètera, dependre (només) de les seves oracions. I també berlanguià és l'article de Carlos Zanón també a la vanguardia: "Podem no va arribar a assaltar els cels, però Loquillo i la seva banda assalten aquesta nit el Liceu. Loquillo és un personatge notable que ha sobreviscut a tothom ia si mateix. No hi ha ningú que ho hagi aconseguit. La fama sol·licita treure's el personatge i demanar que també estimem la persona. Aleshores la matem. Loquillo es fica al llit i es desperta amb el vestit de Loquillo com si fos Batman. És el nostre heroi de la classe obrera, el nostre jugador llenyer de la Premier jubilat, l'adolescent etern que diu el mateix i el contrari i sempre està equivocat, però què importa". Necessitem urgentment un altre Berlanga.