És ben sabut que la Colla de Sabadell dominava l’art de fabricar-se enemics. En una de les seves polèmiques accions, va demanar a uns quants escriptors de la ciutat que portessin les seves obres literàries al Casino dels Senyors, el pis al carrer dels Gitanos on es reunien. I la crida va tenir efecte. Però no volien les obres per llegir-les. Totalment al contrari, les van crucificar amb claus, tot creant la paret dels llibres que no s’han de llegir.

El gamberrisme de la Colla de Sabadell no tenia manies a l’hora de trinxar tot allò amb què no combregava culturalment. Encara que signifiqués atacar un veí de la ciutat. En una altra ocasió, van fer una crida des del Diari de Sabadell perquè “els grans poetes” de la ciutat acabessin un sonet que publicaven incomplet. Era una trampa. Van aprofitar els textos que els van enviar per escriure’n una crítica literària absolutament ferotge.

Ara bé, molts dels poetes a qui el grup intel·lectual atacava abans havien estat una inspiració. La Colla de Sabadell va matar el seu pare.

“Hi ha dos moviments molt clars de la Colla. Primer, quan són molt joves fan un apropament a la tradició local noucentista. És molt important per entendre els seus primers passos. Però, després, se’n distancien com a part del seu procés de clarificació estètic i ideològic”, explica l’investigador i professor Marc Comadran, doctor en Filologia Catalana, que dijous a les 19h oferirà la conferència La ciutat dels poetes o la prehistòria del Grup de Sabadell a la Fundació Bosch i Cardellach.

Hi ha un caldo de cultiu que va fer possible que existís la Colla: el catolicisme, l’alta cultura i el catalanisme, segons Comadran. “Hi ha cinc generacions que influeixen en la seva formació”, assenyala l’expert, que cita el mossèn integrista Fèlix Sardà, Manuel Ribot i Serra, Agnès Armengol, el mossèn catalanista Cardona, mossèn Anton Navarro, Joaquim Folguera, Joan Arús i Miquel Poal Aregall. Alhora, Comadran considera determinant el paper cultural que va tenir per la  ciutat i la Colla el Diari de Sabadell, que el grup intel·lectual va acabar assaltant. A més, cita la tradició de revistes satíriques que hi havia a la ciutat com a exemple de l’arrelament de l’humor a la societat sabadellenca.

La secció d’Arts i Lletres de l’entitat convoca un cicle amb tres ponències més aprofitant el 125è aniversari del naixement de Joan Oliver i Francesc Trabal, a més del 120è aniversari d’Armand Obiols. Seran el 9, 23 i 29 de maig i aniran dedicades als tres autors, impartides respectivament pels experts literaris Maria Campillo, Mercè Ibarz i Anton Carbonell. - Guillem Plans, al Diari de Sabadell.

LA COLLA DE SABADELL


La Colla de Sabadell, coneguda també com a grup de La Mirada i, popularment, com el “Coro” de Santa Rita, va representar, segurament, la concentració més gran de talent que s’hagi pogut reunir mai, en un col·lectiu, a Sabadell. Uns quants joves, tots ells escriptors, poetes o artistes, de l’àmbit de l’Acadèmia de Belles Arts, fugint de l’academicisme vuitcentista, antic i avorrit, i, amb l’intent d’abraçar les noves idees noucentistes, van ajuntar-se per dur a terme tot un seguit d’actes i escenificacions que, de vegades, rallaven la provocació. Amb el seu humor àcid, burlesc i satíric volien fuetejar la societat massa endormiscada, satisfeta i ensopida. Era un grup ben heterogeni, però el fet que tots ells fossin de bona família feia malpensar la resta de la societat. Com si només fossin uns bohemis irresponsables. El temps i els fets van demostrar que no era pas així. La primera creació va ser la Fulla Salau, una fulla setmanal, amb textos crítics, que repartien gratuïtament els diumenges al matí. Els responsables eren els germans Trabal, Antoni Avellaneda, Joaquim Figuerola, Lluís Parcerissa i Pere Valls. Corria l’any 1916. La Colla de Sabadell pròpiament dita, però, va ser creada l’any 1918, inicialment per Francesc Trabal, Joan Oliver, Lluís Parcerissa, Antoni Vila Arrufat, Ricard Marlet i Josep M. Trabal, més tard s’hi van incorporar Armand Obiols, Joan Garriga i Miquel Carreras. L’any 1919 van celebrar l’acta fundacional del grup amb una acampada a la Font del Saüc, a Sant Llorenç del Munt. L’any 1920 van posar en marxa l’Associació de Música i començaven a fer soroll entre la intel·lectualitat ciutadana. Aquell mateix any van protagonitzar el segon gran muntatge a la Cala Pola a Tossa de Mar. La tercera gran escenografia va ser al Casino del Senyors, un pis del carrer dels Gitanos on es van reunir durant uns quants anys. Enguany es celebra el centenari de la fundació de la Colla de Sabadell, aqui i aquí podeu trobar més informació.

“Estem voltats de pocavergonyes” - Joan Oliver ens recorda que l’any 1919, Sabadell, “la nostra petita pàtria, era una ciutat atrafegada i sorruda, trista i rica”. I una colla de joves intel·lectuals i artistes es van plantejar “remoure tanta monotonia” amb dos tipus d’accions que es movien entre l’humor provocatiu i l’activisme cultural. Les seves iniciatives, al llarg dels anys vint del segle passat, faran que Sabadell visqui un dels períodes més brillants de la seva història.

I tot va començar amb una mena de campament muntat al mes de juliol de 1919 a la font del Saüc, a tocar de la Mola de Sant Llorenç del Munt. Van convertir aquella acció en una mena de performance avantguardista. Alhora, a finals de 1919, la conferència “La música i les ciutats solitàries” de Francesc Trabal es convertia en el detonant del’Associació de Música de Sabadell.La Colla estava liderada pels escriptors Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols; però també hi van tenir una presència important els artistes Antoni Vila Arrufat i Ricard Marlet, el periodista Lluís Parcerisa, l’advocat Josep M. Trabal, el filòsof Miquel Carreras i el farmacèutic Joan Garriga. El seu lema: “Estem voltats de pocavergonyes”. Al costat de la pràctica d’un humor descordat i crític, sobretot al Diari de Sabadell, la Colla es va implicar en empreses de gran ambició cultural, com les Edicions La Mirada.