MISSATGE OCULT

Aquest escrit és del 25 de juny de 2014. L'he volgut recuperar deu anys després, ja que la situació continua igual malgrat el pas d'aquell temps, i sent avui com és el dia del treball, és bo seguir denunciant aquesta situació d'explotació dels treballadors arreu del planeta. La notícia és que l'explotació humana, la nova esclavitud, no és notícia ni importa al consumidor occidental que vol peces de roba barates i actuals, per anar a la moda low cost, un low cost d'un cost molt onerós per a qui fabrica aquesta roba en condicions infrahumanes.

Rebecca Gallagher, una dona del sud de Gal·les, va descobrir que l'etiqueta d'un vestit que va comprar a la cadena de botigues de roba Primark contenia un missatge relacionat amb l'explotació laboral. A l'etiqueta apareixia escrita en anglès la frase 'forced to work exhausting hours' ('obligat a treballar fins a l'esgotament'). Rebecca al diari 'The South Wales Evening Post'.

No ens hauria de sorprendre i si, en canvi, escandalitzar-nos, Primark no són els únics: A la Xina es poden localitzar gran quantitat de fàbriques on les treballadores són explotades, segons un reportatge publicat pel diari El Mundo titulat Per què només costa 'Tot a 100'. Les dagongmei (noies treballadores) són joves i adolescents que produeixen sense descans per un sou de 90 euros al mes, del qual se'ls descompta el menjar i les "despeses d'allotjament". Si aquestes noies trenquen les regles internes o no rendissin al nivell esperat, es podrà veure reduït el sou o els vuit dies de vacances anuals.

La investigació d'un diari de Hong Kong va descobrir que les joguines que McDonald's regalava a les seves promocions en aquest país eren elaborades per adolescents entre dotze i disset anys en una jornada laboral superior a setze hores diàries, a canvi de 2,40 euros al dia i una habitació compartida amb quinze noies més. En canvi, són les fàbriques de productes destinats al mercat de les botigues de Tot a 100, ja siguin gestionades i explotades per empreses xineses o d'altres països, les que tenen condicions pitjors. La pressió per abaratir els preus és enorme, i darrere del negoci solen estar companyies desconegudes que no han de tenir cura del nom. El lema és produir molt, barat i ràpid, però els accidents entre treballadores o incendis són realitats quotidianes en aquests llocs de producció.

La política de contractació d'aquests tallers no permet admetre dones més grans de vint anys, encara que aquesta regla s'oblida si la dona en qüestió té fills petits disposats a treballar de franc. Aquesta situació laboral fa que augmenti el nombre de joves que acaben deixant les factories per prostituir-se, atès que afirmen que “és millor que treballar a la fàbrica”. A la Xina: centenars de nens treballen de nit per fabricar l'assistent de veu Alexa d'Amazon. La situació a la Xina és especialment desesperant per a les víctimes dels abusos perquè el Govern manté la il·legalitat dels sindicats i les associacions de treballadors. Hi ha una població tèxtil on la gent a dins, neix, treballa i mor (no m'atreveixo a dir viu) i com se'ls suïcidaven força, la solució va ser posar xarxes a l'exterior perquè així, si es llençaven per la finestra no es matessin. Després hi ha els vaixells de càrrega en aigües internacionals que es fan servir com a cadenes de producció al seu interior, treballant 18 hores diàries de dilluns a dilluns a canvi de poc i mal menjar i un catre per descansar una mica.

"El 100% de la producció de Zara a Àsia és treball infantil", confessa Ehsan Ullah Khan, el líder pakistanès contra l'esclavatge de nens i nenes. Khan, encapçala un moviment a nivell mundial que denuncia el treball forçós que pateixen 400 milions de nens al món. Khan fa temps que centra el seu combat, la seva batalla “personal” a Inditex, la multinacional espanyola que segons Khan, manté milers de menors cosint en indústries que formen part de l'abrupte teixit de subcontractes que s'expandeixen principalment per Àsia.

Aquests esclaus del segle XXI viuen pitjor i tenen menys drets que els esclaus antics, i en gran part tot això es produeix per la indiferència i passivitat dels governs i també dels consumidors que no ens qüestionem com i on s'han fabricat els productes que consumim a preus econòmics.