Macron se l'enganxa contra Le Pen a les eleccions europees i convoca eleccions (a França). El PP guanya a Espanya, el PSOE resisteix (els indepes no). La ultradreta avança, però els moderats aguanten. Condemnats tres aficionats del València que van insultar amb crits racistes Vinicius. Proliferen les manifestacions contra el turisme; una pancarta exhibida en una a Palma de Mallorca es llegeix: “Vivíem del turisme però el turisme no ens deixa viure”. Quina força té l'ajuntament de Palma contra el fenomen? La participació a Espanya a les eleccions europees no arriba al 50%. “Jo no votaré”: un conegut, l'altre dia; és el mateix –fa mil quilòmetres a la setmana– que maleïa “la Colau” quan va implantar la zona de baixes emissions (una normativa europea).

Apareix en escena Alvise Pérez, un suposat periodista que ha estat condemnat diverses vegades per explicar mentides a les xarxes socials. Condemnat, sí, per la justícia. Apareix després de les sigles SALF. S'ha acabat la Festa. Un nom que podria sonar a decepció, a after-hours oa ressaca, però que porta el to de la indignació. Dels drets patejats. Veureu. Se us acaba la ganga. Una d'aquelles condemnes va ser de 5.000 euros per dir el 2020 que la llavors alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, havia rebut a casa seva en plena pandèmia un respirador. “Sabeu quina exalcaldessa de 76 anys ha rebut a casa seva un respirador personal de l'empresa VitalAire per evitar anar a un Hospital Públic i fer cua com la resta d'espanyols? Us dono una pista: No n'informarà ni La Sexta ni cap mitjà d'esquerres”. Ell sí que va informar (sic). Carmena i l'empresa ho van desmentir i Alvise va tornar a la càrrega: “Si ho considera una “calúmnia” prec que em denunciï. Ignoro els seus motius per tergiversar-me. Prou victimisme. Prou mentides”. Carmena li va fer cas i ho va denunciar. La jutgessa va recriminar a Pérez que no fes cap comprovació i que un mes abans de dictar sentència es presumira que havia guanyat el plet. No va ser així. Alvise va ser condemnat. Importava la veritat? O el soroll?. Perquè Pérez no té partit i estructura (és un tipus coherent) però té les xarxes. Vet aquí el seu partit. Té una carrera (sic) política a l'esquena, com a voluntari a Unió, Progrés i Democràcia, de Rosa Díez, i com a assessor de Toni Cantó a Ciutadans.

Alvise és segona força a quatre municipis d'Espanya, tots de l'Espanya buida (i emprenyada). A Pozanco (Àvila) i Chequilla (Guadalajara) supera el 40% dels vots ia Sant Bartolomé de Corneja (Àvila) i a Castrillo Mota de Judios (Burgos) està al 23 i el 19% respectivament. Podria fer-se demagògia o xufla amb els topònims. Són pocs vots en termes absoluts, però s'hi han de sumar: 800.000 a tot Espanya, un 4'5 %. Sense partit ni seu. Celebra la festa de la democràcia en una discoteca (és un oncle coherent).

A l'extrem sud-oriental d'Europa, a l'illa de Xipre, apareix un altre Alvise: Fidias Panayiotou. Tampoc no té partit, ni estructura, però també té les xarxes. És un youtuber famós. A Xipre s'emporta el 20% dels vots un youtuber apolític i que mai no ha votat amb l'únic valor de les seves xarxes. No ha votat mai, diu, però es presenta a les eleccions. No és tan coherent com el tal Pérez, aleshores. Treu encara més vots: 2,65 milions, un 19,3% a tot el país.

Qui és aquest paio? És famós pels seus vídeos. És apolític. En un explica que Mongòlia (el país) és un lloc tremendament despoblat, amb vaques, cavalls, planes i rius. En un, el jeep en què viatja queda atrapat al fang. El nostre heroi es treu la roba i ajuda els seus guies, des de l'aigua. Per sort, és estiu. En calçotets, empeny el vehicle, que no s'immuta. Els calçotets són roses. Però el vídeo fa molta gràcia, i és transcendental si penses viatjar a Mongòlia (el país). No sé què pensaran els seus habitants (els mongols). En un altre vídeo, Panayiotou explica com viatjar pel Japó amb tren sense pagar. Quan apareix el revisor fingeix estar malalt fins que salta a l'andana i agafa un altre tren. Després simula estar allotjat en un hotel de cinc estrelles per esmorzar gratuït. Resulta que aquestes heroïcitats tan mediterrànies són un escàndol al Japó. Una estafa a l'Estat, a la gent. A les xarxes, desenes de japonesos van demanar la seva detenció i que pagués l'estafa. Va ser abans de saber que, com a eurodiputat, tindrà immunitat. Coses de la democràcia. - Ignacio Orovio - lavanguardia. Si voleu saber-ne més de Alvise Pérez (Luis Pérez Fernandez), aquesta és la seva història, plena, com veureu de sospitosos habituals com Toni Cantó o Rosa Díez.