D'ADOLESCENT VAIG SER ESQUERRA REPUBLICANA

D’adolescent, vaig ser ERC. Em deixava copiar als exàmens per nanos amb pares rics que molaven, o em demanaven diners per dinar, uns diners que no em tornaven mai. Els feia favors per fer-me sentir convergent, però no ho aconseguia mai del tot. Els votava perquè fossin delegats, però després feien festes i no m’hi convidaven. Oblidat fins al següent examen o quan se’ls acabessin els diners. - Carlos Zanon a la vanguardia. Al mínim gest de rebel·lió, em deien traïdor, espanyol o clavacolzes. La seva sempre va ser una trampa perfecta. Eren els patrons i jo, el conserge, que si era sol·lícit, s’aprenien el nom de pila i potser em desitjarien bon Nadal. Quan ets adolescent i Esquerra Republicana, estàs ple de complexos i deixes el jardí de casa dels pares per Sant Joan als nois grans i a les noies­ altes i sonses que estudien Dret, però només perquè tu tiris bombetes i paguis Fantes mentre ells tiren coets al cel i burilles a la teva piscina de plàstic. No tens mai prou diners per deixar de ser adolescent i Esquerra Republicana ni aquella cara que fan els convergents de ser el seu pare també convergent, treballar a La Caixa i fer bromes divertidíssimes sobre espanyols i flatulències. No tens mai prou pedigrí per ser ells perquè amb prou feines tens avis franquistes i bufets de notaris i mares funcionàries i pares que vesteixen corbata a Barcelona i bermudes a Sa Tuna. En una guerra mundial, beurien Vichy però dirien que és ratafia o al revés, depèn de qui els ho preguntés. Però hi ha una cosa pitjor que ser adolescent i Esquerra Republicana que és ser adolescent Esquerra Republicana i fer-te l’homenet alt i de l’Estudiantes i convocar unes eleccions, perdre-les i, avergonyit, tornar a donar les claus de la finca als amos o als seus fills, als de  sempre, vaja. 

Frankelo era un simpàtic elefant alemany que va arribar a Barcelona per ajudar Joan Hortalà a la campanya electoral de l'any 1983. El llavors candidat d'ERC a l'alcaldia de Barcelona buscava algun tipus d'associació d'idees amb el Partit Republicà dels Estats Units, suposo que més per la denominació republicana que per la seva ideologia. 

Coses més rares s'han vist d'un partit del que fins i tot en va sorgir un efímer PI de dues branques, Colom i Rahola.