Pel que sembla, els jurats del concurs que treballen per a The New York Times, Getty Images, Phaidon Press, Christie's i Maddox Gallery, entre d'altres, no van poder dir que la foto d'Astray fos real. Tot i això, en un correu electrònic enviat a PetaPixel, els organitzadors del concurs van afirmar que, encara que aprecien el “poderós missatge” d'Astray, la seva obra ha estat desqualificada en consideració als altres artistes. Des de fa un parell d'anys, la tecnologia tant en text com en imatge ha avançat ràpidament donant lloc a impressionants fotografies d'IA com no s'havien vist abans. Aquest fet ha suposat que concursos de fotografia hagin caigut al parany de premiar imatges d'IA pensant que eren reals. En aquest cas, la iniciativa del fotògraf Miles Astray de presentar una fotografia real a un concurs d'imatges IA ha resultat en una victòria per a la fotografia real davant de la Intel·ligència Artificial.
DESQUALIFIQUEN UN FOTÒGRAF DESPRES DE GUANYAR AMB UNA FOTO REAL UN CONCURS
14.6.24
L'anècdota sobre la suposada participació de l'actor i director Charlie Chaplin en un concurs d'imitadors del seu mundialment conegut personatge Charlot és una de les llegendes cinematogràfiques que més arrelades han quedat a l'imaginari col·lectiu. La llegenda explica com el conegut artista es va presentar al concurs com a part d'una broma, ocultant la seva identitat sota un nom fals i participant en la competició d'imitadors del personatge que ell mateix havia creat per acabar, perdent davant de l'actor i comediant Milton Berle. La febre que havia desfermat l'icònic personatge de Chaplin es va estendre per tot el globus terraqüi, convertint-lo en el rostre més famós a nivell mundial. Chaplin va quedar en 27è lloc. Doncs bé, una cosa semblant pero en un altre sentit, li ha passat al fotògraf Miles Astray que ha estat desqualificat d'un concurs de fotografia després que la seva imatge real guanyés a la categoria d'imatge creada amb intel·ligència artificial (IA). La foto veritable, encara que una mica surrealista, es tractava d'un flamenc que l'autor va presentar a la categoria d'IA dels 1839 Color Photography Awards. Els jutges no només la van col·locar al tercer lloc, sinó que també va guanyar el premi People's Vote Award. Miles Astray va explicar a PetaPixel que el seu objectiu era demostrar que la naturalesa encara pot vèncer la màquina i que el treball real de creatius reals continua tenint mèrit. A més, va afegir que després de veure casos recents d'imatges generades per intel·ligència artificial que vencien fotos reals en concursos, va començar a pensar a capgirar la història i les seves implicacions presentant una foto real a un concurs d'IA. La imatge va guanyar el premi 'People's Vote Award', a més de quedar al tercer lloc en la seva categoria.
Que curiós!
ResponEliminaUna vegada més, la realitat supera a la ficció.
EliminaBen desqualificat està. Si et presentes a un concurs, has de subjectar-te a les seves normes. Un altre tema diferent és si aquesta mena de concursos tenen sentit o no. Soc contrari a la concursistica després d'haver estat jurat diverses vegades. Massa interessos. Aquesta anècdota no pot servir per a valorar valideses comparatives entre la fotografia humana i la de IA. Pel mig hi ha tot un grapat de subjectivismes: els dels jurats.
ResponEliminaAstray diu que ho va fer per demostrar que una foto original podia guanyar a una feta per la IA.
EliminaSi, ja ho entenc, però a part que aquesta, és una qüestió que no cal ni discutir ni demostrar, el que realment importa és que aquest senyor s'emportava un premi, amb una imatge que no complia les regles del concurs. La desqualificació és correctíssima, al meu parer.
Eliminacert, no ho discuteixo pas, però em reforça amb la teoria teva i meva de la perversió dels jurats.
EliminaEs la misma manía, que en el caso de competir un orden
ResponEliminaador con una persona en ajedrez, que se puso de moda.Me acuerdo también, de comparar un plano hecho por un ingeniero y por una impresora.
La realidad se impondrá, según el servicio aportado,en cada caso.Ya no hay profesionales delineantes,de compás y tinta china.
Saludos
Me encuentro a un delineante jubilado cada día, trabajamos juntos, en una empresa que fabricaba maquinaria para panadería y pastelería. Y a menudo pienso eso, ya no hay delineantes, aunque yo aún sigo dibujando a tinta china.
EliminaSaludos.
A este paso ¿cómo distinguiremos si nos operan del hígado propio o de uno virtual y si sale bien pues premio y si no pues fallo de IA?
ResponEliminaBueno, ya se hacen operaciones con ayuda de la inteligencia artificial. Poco a poco.
EliminaLa Intelig. Artificial és una realitat que ja està present en multitud de camps. Serveix per al que serveix i ja està. Embolicar la troca amb si és millor o menor que la humana és com allò de masturbar morts. Una pèrdua de temps.
ResponEliminaNo ho havia sentit dir mai això de masturbar morts, quin mal rotllo. Clar, que potser ressusciten. A veure si a Jesús.....
ResponEliminaJajajaja...
Elimina