Al llibre acabat de publicar per l'editorial Anagrama, 'Animals metafísics' (de Clare Mac Cumhaill i Rachael Wiseman), s'explica el que va passar a la universitat d'Oxford, quan el 1956 es va voler distingir l'expresident dels Estats Units Harry S. Truman amb el doctorat honoris causa. L'única a oposar-s'hi va ser una dona, la filòsofa Elizabeth Anscombe. A la jove doctora li semblava inacceptable honrar el que va signar l'ordre de llançar la bomba atòmica sobre dues ciutats, Hiroshima i Nagasaki. La filòsofa va comparar Truman amb els dolents més grans de la història: “Quin Neró, quin Gengis Kan, quin Hitler o quin Stalin no serà premiat en el futur? Dedicar al senyor Truman el nostre elogi i adulació ens farà compartir la culpa de les seves decisions desalmades”. Com a experta en filosofia moral, Anscombe va observar llavors una mica desconcertant: una sala plena de teòlegs, filòsofs i historiadors ennoblia l'home que havia ordenat dues de les pitjors matances de la història de la humanitat.
El moment que va inaugurar l'era de l'artefacte artificial va ser fulgurant, resplendent: dues formidables innovacions van coincidir en el temps per anunciar l'espectacular començament de la nostra actualitat. El 9 de gener del 2007 Steve Jobs presenta en societat el seu enlluernador dispositiu: l'iPhone. Un mes després Barack Obama presenta la seva candidatura a la presidència dels Estats Units. Els dos personatges encarnen l'estil, la posició, la personalitat i el temperament de la nova època. Les dues figures triomfants seran a partir de llavors els protagonistes del relat dominant, l'storytelling de l'entusiasme contemporani.
L'atzar i la casualitat que reuneix els dos actors al mateix escenari ens permet datar el moment en què tot això va començar. Tot i que per entendre la doble dimensió de l'esdeveniment cal recordar una anècdota reveladora: a Obama se li va lliurar el Premi Nobel de la Pau al principi del seu mandat. No pel que havia fet, que no havia fet res, sinó pel que tothom estava disposat a jurar què faria. Tot i això, durant els seus vuit anys de mandat Obama no va fer res que li fes mereixedor del premi Nobel de la Pau. Havia promès posar fi a les guerres que va heretar del seu antecessor, George W. Bush, però les tropes nord-americanes es van mantenir en permanent estat de guerra. Segons va explicar The New York Times (18/V/2016), Obama és l'únic president a la història dels Estats Units a exercir el seu mandat de vuit anys amb el país en guerra. Actuant a Afganistan, Iraq i Síria, Líbia, Pakistan, Somàlia i Iemen. Obama no va tancar el camp de Guantánamo, on avui agonitzen sense ser jutjats els presoners oblidats per tot el món. I va ser ell també qui va emprendre la persecució judicial del periodista Julian Assange, precisament per denunciar els crims de guerra de les tropes nord-americanes a l'Iraq.
Aquestes advertències haurien d'alertar la societat civil, els sindicats, les associacions de mestres i educadors, les esglésies i institucions encarregades de vetllar pel benestar i la sobirania de l'ésser humà, però l'efecte disruptiu de la retòrica narrativa dominant manté en estat hipnòtic a una societat narcotitzada per la truculència de l'storytelling. El psicòleg social Jonathan Haid afirma que des del 2010 la infància als Estats Units es va reconfigurar d'una manera “sedentària, solitària, virtual i incompatible amb un desenvolupament humà saludable”. Al·ludeix amb això a les conseqüències del dispositiu que segons Obama “va portar l'alegria i la felicitat a milions de nens i adults”.
Un formidable document va ser publicat el maig del 2023 per l'organització “sense ànim de lucre” Save for AI Safety. El firmen els directius d'Open AI, Google, DeepMind i Anthropic i 350 executius, investigadors i experts a IA. És un text filantròpic, benemèrit, sincer i molt humà, commovedor i tendre. Emociona imaginar els bons sentiments que li van dedicar els autors.
Adverteixen els industrials tecnològics i els enginyers que han dissenyat l'artifici algorísmic que la intel·ligència artificial suposa un “greu risc d'extinció per a la Humanitat”, només comparable als efectes devastadors d'una guerra nuclear.
A gran part dels clients i usuaris imbuïts per la ingenuïtat de l'era artificial els semblarà admirable que les tecnològiques siguin conscients de les contradiccions i declarin en públic la tensió entre els interessos econòmics i les responsabilitats morals. Però si queda algun malpensat al món, digne d'aquella venerable desconfiança escèptica, reconeixerà en aquest document l'única cosa que realment declara: una nova arma de destrucció massiva, capaç d'organitzar “l'extinció de la Humanitat”, està en mans de quatre entitats privades i és precisament per això que no tenen cap inconvenient a reconèixer el que han armat.
Que els governs no aconsegueixin entendre la sinceritat dels tecnògrafs i no aconsegueixin reaccionar a la confessió de les tecnològiques que han patentat l'artefacte de la intel·ligència artificial, que la societat hagi acceptat sense enganyar la cruesa de la seva dramàtica advertència, que els fabricants d'IA no hagin tancat els seus laboratoris, delata fins a quin extrem la ingenuïtat, el mimetisme i la flacciditat, l'ostentació d'incongruència, incoherència i impotència moral és la veritable epidèmia de la nostra època, i confirma, en efecte, que la intel·ligència artificial ja fa temps que va substituir com de poc queda de la intel·ligència humana - (Fragment de l'article de Basili Baltasar a la vanguardia,
No entiendo mucho, pero viendo como ha cambiado todo en cincuenta años, no creo que esto dure otros cincuenta.
Salut
Nosaltres ja no ho veurém, Miquel. Clar que suposo que durarà d'una altra manera a la que els que vagin darrere nostra s'hi adaptaran, com ens hem adaptat nosaltres a un món molt diferent del dels nostres pares. Avui ha vingut la Maria la neta gran (la Nuri hui en fa 75), i mentre estàvem esmorzant al balcó, ha trucat sa Germana la Laura que diu que anava a Sant Feliu de Codines. La Laura és dissenyadora i es veu que hi ha una noia que té un taller de confecció al meu poble.
Quan li he dit a la Maria que a Sant Feliu de Codines, jo només hi vaig néixer, no ho entenia, es pensava que la gent a la meva època naixia a la maternitat, com ara. Tampoc sabia que abans per trucar per telèfon de SBD a SFC s'havia de demanar conferència, i podia tardar tres quatre hores. I ves tu a saber quan la maria sigui gran i la visiti la seva neta de què se sorprendrà.
Salut.,
No sé qué tiene la IA, para que pueda ser exterminador de la raza humana. Es como evitar el coche porque es instrumento de miles de muertes en la carretera. Por supuesto que sería mejor ir en bicicleta. Me parece que todo este tipo de noticias, son las causantes de que tome tanta fama y no pare de subir en bolsa los valores relacionados con la IA. Siempre es bueno, aunque se hable mal de uno mismo, esa es la fama.
Saludos
Es lo que opinan algunos de sus creadores, aunque imagino se refieren a su mal uso. Circula un falso anuncio de Tom Cruise avisando del peligro inminente de atentado en París durante los JJOO, hecho con IA por hackers rusos. En cuanto a la IA no creo alcance la fama, como mucho el renombre, piensa que es ya muy viejecita, aunque hasta ahora no haya despuntado. Hace ya muchos años que interviene en nuestras vidas.
Aquí hay una confusión, cuando hablan de nativos digitales, olvidan que el entorno digital, la IA y todo lo que comporta la han creado gente de nuestra generación. Tú no sé, pero yo en 1970 ya trabajaba y medio programaba un IBM 34, que en aquellos tiempos era el no va más.
Por eso cuando hablan de la brecha digital, deberían hablar de analfabetismo digital, tiempo han tenido los ahora jubilados para familiarizarse con la informática, los cajeros y la red.
Saludos.