ENTREVISTA FICTICIA A HENRY FORD

La següent entrevista fictícia permet entreveure el pensament que va orientar la vida i les accions del destacat empresari nord-americà. Per Giovanni Papini. 

Ja havia trobat tres o quatre vegades el vell Henry Ford en els temps en què m'ocupava de negocis, però aquesta vegada he volgut fer-li una visita personal i “desinteressada”. L'he trobat fresc d'aspecte i de bon humor, per tant, disposat a parlar i expansionar-se.

-Vostè sap- m'ha dit- que no es tracta de desenvolupar una indústria, sinó de fer un vast experiment intel·lectual i polític. Ningú no ha comprès bé els místics principis de la meva activitat. Tot i això, no poden ser més senzills: es redueixen al Menys Quatre i al Més Quatre i a les seves relacions. El Menys Quatre són: disminució proporcional dels operaris, disminució del temps per a la fabricació de cada unitat vendible, disminució de tipus dels objectes fabricats, i, finalment, disminució progressiva dels preus de venda.

“El Més Quatre, relacionat íntimament amb el Menys Quatre, són: augment de les màquines i dels aparells, a fi de reduir la mà d'obra, augment indefinit de la producció diària i anual o augment de la perfecció mecànica dels productes, augment dels jornals i els sous”.

"A un esperit superficial i antiquat aquests vuit objectius poden aparèixer com a contradictoris entre si, però vostè és un home pràctic, podrà comprendre segurament la seva perfecta harmonia".

“Augmentar la quantitat i el rendiment de les màquines significa disminuir el nombre d'operaris; reduir el temps necessari per a la fabricació d'un objecte vol dir produir molt més durant el dia; disminuir el nombre dels «tipus», obligant els consumidors a renunciar als seus gustos individuals, té com a conseqüència un augment de la producció i una reducció dels preus de cost; i, finalment, disminuint els preus i augmentant els salaris, s'augmenta el nombre d'aquells que tenen possibilitat de comprar i capacitat d'adquirir, de manera que es pot augmentar la producció sense perill”.

“Si els automòbils són cars i els meus dependents guanyen poc, molt pocs els podran comprar. Pagui molt i vengui a baix preu i tots es convertiran en els seus clients. El secret per enriquir-se és pagar com si fos pròdig i vendre com si estigués en vigílies de fallides. Aquesta paradoxa que espanta els tímids, és el secret de la meva fortuna”. “Tornant als meus vuit principis, és fàcil deduir que l'ideal màxim seria el següent: Fabricar sense cap operari un nombre cada cop més gran d'objectes que no costin gairebé res. Reconec que encara seran necessàries algunes desenes d'anys abans que s'aconsegueixi aquest ideal. Soc un utopista, però no pas un boig. Me'n vaig, però, preparant per a aquest dia. Estic construint a Detroit una nova fàbrica que portarà per nom La Solitària. Una veritable joia, un somni, un miracle: la fàbrica on no hi haurà mai ningú”.

“Quan estigui acabada i hagin estat muntades les màquines del model més recent, en part absolutament nou, que s'està preparant, no hi haurà necessitat d'obrers. De tant en tant un enginyer farà una breu visita a La Solitària, posarà en moviment alguns engranatges i marxarà. Les màquines ho faran tot per si soles i treballaran no únicament durant el dia, com fan ara els homes, sinó també tota la nit, i fins i tot els diumenges, ja que cap llei de Michigan prohibeix la feina dels motors i dels torns en dia de festa”.

Un tren elèctric portarà automàticament als dipòsits els milers d'automòbils i els milers d'aeroplans produïts a La Solitària. D'aquí a vint anys totes les meves fàbriques seran iguals a aquesta i podré llançar al mercat milions d'aparells al més només amb l'ajuda d'algunes desenes de tècnics, de mossos de magatzems i de comptables”. -La idea és genial-vaig manifestar-i el sistema seria excel·lent, si no hi hagués una dificultat. Qui comprarà aquests milions d'automòbils, tractors i aeroplans? Si suprimeix la mà d'obra redueix també el nombre de compradors.

Un somriure cordial va il·luminar el bell rostre de vell juvenil de Ford.

“Ja he pensat també en això –va respondre–. Produiré tantes màquines i a preus tan modestos que cap altre industrial del món no tindrà compte de fabricar el que jo fabriqui. Les meves fàbriques sortiran per això als cinc continents. A moltes parts del món l'automòbil i l'aeroplà no són encara d'ús general. Amb la potència de la publicitat i del control bancari obligarem tots els pobles a fer-los servir. Els meus mercats són pràcticament il·limitats”.

-Però, perdoni: si els seus mètodes anul·len, en gran part, la indústria dels altres països. D'on trauran aquests els diners necessaris per comprar les seves màquines?

“No s'ha de tenir por –va respondre Ford–. Els clients estrangers pagaran amb els objectes produïts pels seus pares i que nosaltres no podem fabricar a les nostres fàbriques: quadres, estàtues, joies, tapissos, llibres i mobles antics, relíquies històriques, manuscrits i autògrafs. Tot coses úniques que no podem reproduir amb les nostres màquines. A Àsia ia Europa, encara hi ha col·leccions privades i públiques plenes fins a vessar d'aquells tresors que no es poden imitar, acumulats durant setanta segles de civilització”.

“Entre els europeus i els asiàtics augmenta cada dia la mania de posseir aparells mecànics més moderns i alhora disminueix l'amor cap a les restes de la vella cultura. Arribarà aviat el moment en què es veuran obligats a cedir els seus Rembrandt i Rafael, els seus Velásquez i Holbein, les Bíblies de Magúncia i els còdexs d'Homer i els joiers de Cellini i les estàtues de Fidias, per obtenir de nosaltres alguns milions de cotxes i de motors. I així el magatzem retrospectiu de la civilització universal hauran de venir a buscar-lo als Estats Units, amb gran avantatge, per altra banda, per a les indústries del turisme”.

“A més, els meus preus com a conseqüència de la reducció del cost seran tan baixos que fins i tot els pobles més pobres podran comprar els meus aeroplans d'esport i els meus automòbils de família. Jo no busco, com vostè sap, la riquesa. Només els petits industrials endarrerits es proposen com a fi guanyar diners. Què voleu que jo faci amb els milions? Si vénen no és culpa meva, sinó el resultat involuntari del meu sistema altruista i filantrop”.

“Personalment, visc com un asceta: tres dòlars al dia en tenen prou per alimentar-me i vestir-me. Soc el místic desinteressat de la producció i de la venda: els guanys excessius em fastiguegen i no aprofiten més que el fisc. La meva ambició és científica i humanitària; és la religió del moviment sense repòs, de la producció sense límits, de la màquina alliberadora i dominadora. Quan tothom pugui tenir un aeroplà i treballar una hora al dia, llavors jo figuraré entre els profetes del món i els homes m'adoraran com l'autèntic redemptor. I ara, vell Gog, un drink? És cert que pertany vostè secretament als «humits», o l'han calumniat?”. No havia begut mai un whisky tan perfecte i no havia parlat mai amb un home tan profund. No oblidaré fàcilment aquesta visita a Detroit.

(De “Gog” de Giovanni Papini-Ediciones Ercilla-Santiago de Chile 1937)