El canvi tecnològic és la força de progrés més poderosa del món i de la història. Quan una tecnologia s'expandeix, es guanyen economies d'escala i aprenentatge i es fa més eficient i barata, cosa que facilita més ràpidament la seva adopció i extensió en un bucle positiu. Ens trobem en una era de desenvolupament tecnològic exponencial. Disposem d'informació infinita a internet a cost marginal zero. Tenim lleure digital inacabable a costos molt baixos (streaming, vídeos, podcasts, e-books, jocs, música). S'està alliberant una potència computacional massiva, accessible per cloud. Avancem cap a escenaris d'energia renovable abundant i barata. També de medicina digital, producció 3D i intel·ligència artificial (IA) estesa.

El progrés és extraordinari, a totes les disciplines: en 15 anys, el cost de les bateries elèctriques ha caigut en un 90%. En biologia, noves tècniques d'edició de gens obren possibilitats increïbles a la cura de malalties, millora de cultius o nous processos industrials eficients i sostenibles. Descodificar el primer genoma humà va costar milers de milions, però avui es pot obtenir l'ADN d'una persona per 100 euros i avança cap a l'extensió de la medicina genètica personalitzada. El cost de la carn crescuda al laboratori a partir de cèl·lules mare es redueix (es calcula que, cap al 2030, s'equipararà al de la carn convencional). Tindrem sistemes alimentaris que generaran carn com a programari, de forma silent, neta i barata. I avui la IA està creant una revolució científica, ajudant a plantejar noves hipòtesis, descobrir materials inèdits, resoldre problemes matemàtics, optimitzar xarxes energètiques o desenvolupar nous fàrmacs.

La ciència és crucial per al progrés, i mai com ara no s'han invertit tants recursos en R+D. La interacció entre les descobertes científiques i la innovació aplicada ens apropa, sorprenentment, a un món d'abundància. Per primera vegada a la història posseïm coneixement per crear prosperitat compartida gairebé il·limitada. Tot i això, el món es convulsiona en onades de tensió social, fragmentacions, populismes, desigualtats i lideratges autoritaris. Què falla?

L'economista John Maynard Keynes va introduir el concepte “atur tecnològic” el 1930. Va anticipar un escenari paradoxal: cap al 2030, la tecnologia hauria permès solucionar tots els problemes materials i productius de la humanitat. Gràcies a la tecnologia, es podria produir de tot a cost pràcticament zero. Però aquesta producció es faria bàsicament amb màquines, sense humans. Què passaria si tinguéssim de tot per a tothom, excepte una feina? Estem arribant a aquest “punt de Keynes”?

Harari, historiador israelià, alertava de l'emergència d'una classe inútil (useless class, segment de persones expulsades del mercat de treball a causa de l'automatització i incapaços d'adaptar-se a les noves tecnologies). Potser les noves tecnologies creuen nous llocs de treball, però on? Quan es va produir la revolució industrial, la gran massa de treball agrícola es va desplaçar a la indústria. Amb la creixent automatització d'aquesta, van quedar els serveis com a gran reserva de treball humà. Si la IA fa tasques cognitives creixents, què quedarà per a les persones?

Un altre economista, Brian Arthur (Stanford), va alertar de l'extensió d'una “segona economia” virtual, amb empreses que operen mitjançant algorismes i robots, distribueixen amb cotxes autoconduïts i drones, prenen decisions amb IA i generen beneficis sense intervenció humana. Una “segona economia” digital de pes creixent, silenciosa i invisible de la qual els humans n'estem exclosos. Si ens encaminem a un món sense feina, quin sentit tindria l'economia en si mateixa?

El canvi tecnològic és la força més poderosa i depèn de nosaltres com abordar l'avenç de la IA i la robòtica deixant enrere fórmules del passat

I arriben noves onades de robots. Les grans corporacions tecnològiques han identificat un nou i immens oceà blau: la convergència entre la IA generativa i la robòtica donarà lloc a revolucionàries gammes de robots intel·ligents i flexibles amb aplicacions en producció, logística, atenció sanitària o domèstica, restauració o hostaleria. Humanoides amb cervells ChatGPT, que interactuen en llenguatge natural i aprenen de l'experiència. Empreses com Open AI, Tesla o Nvidia s'han llançat a desenvolupar projectes d'aquest tipus. Elon Musk parla de vendre “milers de milions” de robots intel·ligents en els propers anys. Mentrestant, la Xina ja instal·la 300.000 robots convencionals per any en les seves línies productives per compensar la caiguda demogràfica i incrementar la productivitat.

Cap on anem? Abundància o precarietat? Utopia o distopia? El que és positiu és que, per primera vegada, depèn de nosaltres. Tenim els mitjans de coneixement i intel·ligència per resoldre molts dels problemes productius, socials i mediambientals que ens apressen. Però no sabem organitzar-nos. Continuem instal·lats en el llenguatge i les fórmules del passat. Nous debats, nous lideratges i grans innovacions socials són precisos, amb urgència, per resoldre aquesta cruïlla. Xavier Ferràs - Professor d'Esade