Aquesta nit he tingut un d'aquests somnis surrealistes i guionat, als que no acabo d'acostumar-me i que encara són capaços de sorprendre'm. En ell, coneixia a una dona, Dolores Erra, que deia que era exdona de Houellebecq, i que s'oferia d'assessora per a l'Ajuntament de Sabadell. No sé en qualitat que s'oferia d'assessora ni per què l'Ajuntament de Sabadell, ni perquè m'hi implicava a mi, i no ho sabré mai perquè m'he despertat. Puc imaginar que això de Dolores ve a tomb que ahir vaig llegir que a la poeta i performancer Juana Dolores l'havien multat amb 300 euros per haver escopit i insultat uns militants de VOX, però la resta se m'escapa, pertany ja al món esbojarrat dels somnis. Com a dada curiosa la imatge de la dona, la veia sempre com en una foto en contrapicat, i el més bo és que em parlava en català però amb accent francès. 

Aquest matí se m'ha ocorregut mirar a veure si hi havia alguna dona de nom Dolores i de cognom Erra, ja que donava per fet que no podia ser una ex de Houellebecq, malgrat que el poeta i escriptor s'ha casat tres vegades. I quina ha estat la meva sorpresa al trobar una Dolores Erra nascuda a Pensilvània el 1934: "Aquesta instantània de la vida de Dolores Erra va ser capturada pel cens nord-americà del 1940. Quan Dolores Erra va néixer al voltant del 1934, el seu pare, Samuel, tenia 38 anys i la seva mare, Grace, 28. El 1940, tenia 6 anys i vivia a Pittsburgh, Pennsilvània, amb el pare, la mare, el germà i la germana"

Si entreu aqui en el document ampliat la trobareu. Doncs això, els somnis somnis són com deia Calderon, però tenen la seva molla i el seu guió.