A Funes, el memoriós, Borges relata la història d'Ireneo Funes, un jove gautxo de 19 anys que, després de ser “voltejat” per un cavall, es troba amb l'aterridora situació que ha perdut la capacitat d'oblidar. De sobte ho podia recordar absolutament tot, però la seva memòria prodigiosa, que a ell li semblava un “buidador d'escombraries”, ho impossibilitava per pensar i viure. “És possible viure gairebé sense records, i fins i tot viure feliç (…), però és impossible viure sense oblidar”, advertia Nietzsche. Segurament per això som narradors tan poc fiables de les nostres pròpies històries. La memòria és esmunyedissa i perillosa. Intentem espantar les vivències difícils i tirem endavant com si ja no formessin part d'allò que ens ha fet allò que som. I, no obstant, res més terrorífic que la idea de perdre el cap. Perdre el cap és perdre la memòria, la riquesa d'una vida, allò que ens permet tenir coneixement del món i de nosaltres mateixos a través de la consciència, els records que ens defineixen i formen part de la nostra identitat, les històries a través de les quins ens expliquem.
De vegades passa que tot un partit polític pot perdre la memòria, això és el que li ha passat al Partit Popular, i no és la primera vegada. Heus aquí un breu resum dels motius de la pèrdua de memòria... "Un nombrós grup d'agents de la Policia Nacional van espiar els moviments d'almenys 55 diputats de Podem durant el Govern de Mariano Rajoy, tal com acredita la documentació remesa pel mateix Cos a l'Audiència Nacional, a la qual ha tingut accés el diario.es i que ja forma part de la causa que el jutge Santiago Pedraz segueix contra la guerra bruta contra el partit polític, desplegada durant l'últim Executiu del Partit Popular Aquest episodi, ocorregut durant el mandat de Rajoy, està documentat a través de fitxers. amb les consultes que sobre els moviments dels diputats van fer funcionaris de la seguretat de l'Estat. El jutge indaga en qui i com va donar les ordres o si respon a una acció coordinada sobre les consultes. a qualsevol tasca de recerca, però d'altres intenten esbrinar on s'han desplaçat i allotjat els diputats i estan realitzades per agents d'unitats de què consta implicació a les maniobres contra Podem”.
El silenci eixordador del PP davant l'espionatge massiu del Govern de Rajoy a Podem clama al cel: "És el passat", afirmen sense ruboritzar-se, i el passat el fa a un desmemoriós, quan convé. Errejón va preguntar al líder del PP si "li sembla bé" que el Ministeri de l'Interior els espiés i li demana que demani perdó. Fonts de la formació conservadora asseguren que ni Feijóo ni la seva direcció se senten interpel·lats pel que ha passat i assenyalen que és Sánchez qui ha de donar explicacions per les informacions sobre el seu entorn. O sigui, l'i tu més de manual del PP, i no només del PP. - amb informació de lavanguardia i el diario.es.
De fet, aquest ha estat des de sempre el seu modus operandi. Tot confiant en aquella dita tan nostra del qui dies passa, anys empeny.
ResponEliminaJa he acabat de veure «Mr.Bates contra correos». M'agradat molt. Gràcies.
Es fa curta, és el que tenen els britànics, en saben un munt de fer sèries o pel·lícules. dit això, el cas és molt fort.
EliminaPienso que la política "per se" es mafia. Que el que se mete sabe que a medio plazo habrá de tragar con cosas, pagar favores, emitir recibos, devolver enfrentas , saciar egos, colocar "amigos"...lo saben, Francesc. La política es sucia, allí arriba no hay conocidos como en El Padrino todo es piramidal.
ResponEliminaNi Feijoo es bueno, ni lo ha sido Rajoy, ni tan siquiera Zapatero, ni este encantado de conocerse, ni lo hubiera sido mi buen Anguita si hubiera tocado poder, porque una cosa es mandar y otra es estar en la oposición.
Así que , al menos para mi, ninguno se salva.
Salut
Ahí está el clave, la política corrompe al más bien intencionado de todos. Fíjate como se ha zampado a Podemos y su nueva política lejos de la casta.
ResponEliminaSalut.