Si la mirada és el mirall de l'ànima, sovint en aquestes superfícies es pot advertir l'empremta d'un trauma psicològic. De fet, hi ha un fenomen que descriu aquest comportament ocular tan característic, i que es va encunyar durant la Segona Guerra Mundial. El trauma s'expressa de moltes maneres; també als ulls. La «mirada de les mil iardes» té la cara d'aquella nena afganesa d'ulls verds que va ser portada a National Geographic als anys 80. També apareix en tots aquests soldats que tornen de la guerra i que van ser testimonis d'atrocitats difícils de narrar i d'assumir-ho.

Aquest terme el va encunyar el 1944 el corresponsal de guerra Tom Lea, a la revista Life. A la tapa apareixia la cridanera imatge d'un marí de la Segona Guerra Mundial. Al costat, titulava: «Marines Call It That 2,000 Yard Stare». La seva expressió era el llenç perfecte de l'anatomia del dolor psicològic. D'unes ferides internes difícils de guarir. La mirada de les mil iardes (thousand-yard stare) és un terme popular per descriure un signe clínic de les persones que van viure una situació estressant o adversa. És la manifestació gestual o expressiva d'un trauma psicològic profund o succés angoixant i mantingut en el temps. Curiosament, el metge Johannes Hofer va ressenyar aquesta mateixa característica al segle XVII.

Quan una persona fa temps que està enmig del combat -situació de tensió sostinguda-, potser acabi en un estat d'insensibilitat i anhedonia. Deixa d'expressar emocions i la mirada es perd. L'escriptora Joan Didion va parlar d'aquest fenomen al llibre L'any del pensament màgic, on va narrar la seva experiència després de la sobtada mort del seu marit, John Gregory Dunne. Les persones que lidien amb un trauma, va dir Didion, es reconeixen entre elles per la mirada. És com quan vas a l'oftalmòleg i et dilaten la pupil·la. Camines com a perdut. Es tracta, doncs, d'un matís produït per una sèrie de processos psicològics que seran analitzats a continuació.

Doncs bé, hom diria que a Don Alberto Núñez Feijóo se li està començant a posar aquesta mirada perduda al rostre. Massa fronts per combatre i perdent en tots sembla inevitable. Madrid em mata, es deia, i és que al Sr. Feijóo se li ha posat molt malament travessar el Rubicó per anar-se'n a vagarejar per la Comunitat de Madrid.