#MISSVACA2024 i NOSALTRES

El diumenge 30 de juny va passar una cosa extraordinària per estranya: nombrosos comptes d’X procedents de l’Índia van començar a etiquetar els resultats del campionat de criquet amb un hashtag tan fora de lloc com #MissVaca2024. A més d’#ErasTour i similars. Entesos, està clar que buscaven difondre la seva competició al màxim (sembla que van guanyar). Però situar les vaques gallegues al nivell de Taylor Swift és una cosa que el meu avi, que era gallec i tenia les seves 'rubias' en un altar, no hauria concebut. Tampoc que es paguessin 3.000 euros per un concert.

Explica Isabel Gómez Melenchon a la vanguardia que un aparentment local, i per això humil, concurs de ramaderia s’havia situat al número 13 de les tendències globals el divendres 28 i els indis es van apuntar al ressopó, o això o la IA no és tan infal·lible com per prendre’ns la feina (encara). Miss Vaca se celebra a Galícia des del 2006 i si ho tecleges a Google, la màquina ho completa amb tota mena de dades, incloent-hi on es podia seguir en línia, senyal que algú ja ho havia buscat. Meravellós. El meu avi només va arribar fins a Cuba.

Aquesta era l’edició número 16 d’un certamen que té pàgina pròpia a la Viquipèdia i un programa estel·lar a la Televisió de Galícia. Es presenten quatre candidates per cada una de les províncies i guanya la més votada. Com a Eurovisió, però amb més categoria. Corria un mem per les xarxes: un jove vestit tot espellifat, al costat el mateix noi ben vestit. El cartell del primer: “Eu o dia da miña voda” el segon: “Hoxe preparado para ver Miss Vaca”. Va guanyar la que es deia Navarra, per Lugo.

Què per què dediquem tant d’espai a un tema tan menor? La resposta és, ho és, de menor? Un gènere editorial en voga consisteix a explicar el món a partir de qües­tions diguem-ne col·laterals: un objecte, un sentiment. Miss Vaca i el seu èxit in crescendo diuen molt de nosaltres.

L’adaptació a les exigències de l’economia i la política no sol tenir en compte les cultures de les societats a les quals s’apliquen. Una recorda els estralls socials a més d'econòmics que les polítiques thatcherianes van causar amb els tancaments de mines a la Gran Bretanya. També recorda el tancament, una per una, de les petites explotacions ramaderes a Galícia, aquestes que ara es reivindiquen pel seu respecte al medi ambient i d’altres. El propietari de “Navarra” va explicar que pot dedicar-se a la ramaderia perquè no té deutes ni lletres per pagar, sinó, impossible.

La cultura que havia donat forma a una societat sobreviu en programes de misses, potser el futur sigui aquesta nostàlgia televisiva. El concurs, que alguns qualificarien de ranci, o neoranci, o folklòric, es converteix en fenomen global. Societat de l’espectacle? També, però els fenòmens globals sempre responen a alguna cosa. També política, i amb conseqüències.