Sembla evident que a la societat catalana hi ha poques ganes de tornar a eleccions, la gent està més que farta d'anar a votar per res. El sentit comú i la lògica demanarien que res d'això passés. Ni maltractar fiscalment unes comunitats on s'infrafinança en la majoria de casos, i per descomptat, com sempre, en el cas de Catalunya. Ni que la politització del govern dels jutges fos tan grollera. Tampoc haver de votar tan sovint. Però aquestes situacions han passat, passen i passaran fins que no s'abordin els problemes de fons que les expliquen. I respecte a una possible repetició electoral, encara que Sánchez presumeixi d'haver normalitzat Catalunya, en realitat el que es pretén és donar per tancat un capítol de la nostra història que no ho està. I és que quan tens uns jutges que es rebel·len contra una llei d'amnistia, i ho poden fer i no els passa res, el problema no és als polítics ni als actors socials que el denuncien, que no s'hi resignen i que no volen que “normalitzar” el mapa polític passi només per fer com que anomalies d'aquesta mena no existeixen.

Aquestes anomalies democràtiques de fons encara hi són. I no ens haurien de fer tan pesades les conseqüències, tant com les causes profundes que les provoquen. Per exemple, que només es moguin coses de debò quan es necessiten uns vots per sumar majoria al Congrés. Fins que això no va passar, per a molts dels que decideixen, i els que no, Carles Puigdemont, a més de pesat, era anècdota. El 23-J, va passar a ser només pesat, intransigent, fugat, vaja, l'enemic número u. Però set escons ho van canviar tot, i de cop passava a tornar a comptar i molt en el tauler polític. Tot i això, n'hi ha amb poder, i no només a Madrid, que preferirien que no tornés a Catalunya. Aquests se'n replantegen el retorn, perquè al país ara toca governar des d'una postura convergent, a l'antiga usança Pujoliana, i no hi ha cap altra alternativa. Puigdemont és ara el problema, no la solució, Marta Rovira ja ho ha entès, i alguns membres destacats de Junts també. Puigdemont no és més que un 'pongo' que molesta als uns i els altres. Però és també, el trofeu de caça major que l'Estat espanyol està a punt d'aconseguir. Jo de Puigdemont, no tornaria, hi ha molts Bruto esperant-lo.