En general, la desfilada de models i modeles de la cerimònia d'inauguració de les Olimpíades de París, va ser força cutre, vulgar, llarg i avorrit com tota la cerimònia en general, a excepció de la part final, que simplement va ser normaleta. Celine Dion podia haver cantat la cançó de Titanic, que amb el que estava caient hauria quedat que ni pintada, si fins i tot em va semblar veure 'el barco de Chanquete'. Però no ens hem d'alarmar, va ser una desfilada inaugural d'acord amb els nous temps. Vegeu si no com una marca de roba italiana ha presentat uns texans que simulen taques de pis pel mòdic preu de 756 euros de res. Potser pot pensar que aquesta és la pitjor idea que ha tingut ningú mai, però la veritat és que els infames pantalons que es van llançar l'any passat i s'han tornat virals ara, s'han esgotat. Veient el seu èxit, és hora de pensar altres plans de negoci. Si alguna cosa és reeixida, tindrà imitacions. Només calen uns texans i un parell de gots d'aigua. La resta passa com per art de màgia i el marge de beneficis és enorme, a més d'apropar el producte als compradors menys acabalats. Ampliem el concepte. Si el número u ha triomfat, per què quedar-s'hi. Anem amb el número dos. Una taca marró a la part posterior i tenim nova col·lecció. Ara com ara, la marca apunta al concepte visual, però es pot apel·lar a altres sentits. Juguem amb les olors: una mica d'aroma, a espàrrecs, a bany de discoteca… hi ha moltes opcions per triar. Al final, com tothom sap, qui no es fa ric és perquè no vol. Mentre la moda segueixi sorprenent amb les propostes més inversemblants, i els consumidors caient de ple al parany, els simples mortals ens conformarem amb la dosi de conya i estupefacció que generen aquestes coses. Per fer-se un panxó de riure.